Publicaciones en Amics del País

Ètica i tecnologies per a la salut, o com els dilemes no són sempre saludables.

Alicia Granados, responsable de la estrategia global de evaluación de tecnologías del departamento de R & D de Genzyme, a Sanofi Company, Presidenta del Consejo Social de la UAB y miembro del CAREC, afirma que en Salud Pública el criterio de eficiencia en la toma de decisiones no es suficiente y reclama la necesidad de aumentar la transparencia, de validar las asunciones sobre la efectividad de las tecnologías y de integrar la práctica del análisis ético.

El ràpid augment del coneixement científic i de les innovacions tecnològiques està canviant la manera d’ entendre les causes de moltes malalties i el diferent impacte dels tractaments en les persones. Ens trobem davant d’un paradigma científic nou que podria comportar beneficis addicionals per la salut, perllongant la vida i/o augmentant la qualitat d’aquesta en determinats pacients.

No obstant això, en la societat actual plural, diversa i asimètrica en moltes dimensions, les decisions d’incorporar, utilitzar o descartar les noves i velles tecnologies per a la salut (1) porten cada cop més a dilemes ètics. La resolució, sovint no explícita d’aquests dilemes, no sempre dóna lloc a decisions saludables per a determinats grups de població.

En el camp de les tecnologies per a la salut, limitar el criteri de les decisions a l’avaluació de la seva eficiència (cost-efectivitat) no és suficient. És cert que l'eficiència ha de ser vista com un principi ètic, perquè el cost d'oportunitat de la utilització dels escassos recursos implica que un recurs assignat a un ús ja no està a disposició d'un altre, que al seu torn podria ser beneficiós per a altres persones. No obstant, el valor de les tecnologies no és senzill de determinar i depèn també de les diferents perspectives de les parts que poden tenir interès i/o gaudir del seu potencial benefici.

El valor d’un fàrmac o equipament mèdic, que ha demostrat la seva eficàcia i seguretat, serà diferent per a metges que per a pacients, per a la indústria que per als gestors, per a les persones circumstancialment sanes o malaltes... i el valor absolut, també pel que fa a les tecnologies i la salut, no existeix... sempre és relatiu.

En una situació econòmica al sud d’Europa sense precedents com l’actual, que fa perillar la societat del benestar, els dilemes ètics són encara més punyents. Així per exemple, s’han de descartar, per motius d’eficiència, les demandes d’accés a tecnologies provadament eficaces i segures per aquelles persones que pateixen malalties rares versus (vs) aquelles persones que en pateixen de més freqüents? És just limitar l’ accés de la gent gran a les noves tecnologies per rebaixar els costos de la pràctica mèdica?

És conegut que l'equitat com a principi ètic reclama una assignació equitativa dels recursos, que no necessàriament es correspon amb l’eficient distribució d’aquests.

En l’ ecosistema de les ciències de la salut està creixent el consens al voltant de la conveniència d’augmentar la transparència de les decisions, de validar les assumpcions envers l’efectivitat de les tecnologies fetes en el curs de l’anàlisi econòmic (assumpcions massa freqüents i sovint poc precises) i, finalment, d’integrar sistemàticament la pràctica de l’anàlisi ètic, introduint criteris explícits sobre la teoria moral que predominarà a l’hora de decidir.

Cada cop hi ha més literatura escrita i veus que reclamen la pràctica sistemàtica de l’ètica en la presa de decisions vers la salut . L’argument és que podria minimitzar ostensiblement l’ impacte negatiu d’algunes decisions.

Aquesta orientació dels processos de presa de decisions cap a una major transparència, ètica i rigor, podria ajudar a que els dilemes implícits d’eficiència vs equitat, d’eficiència vs sostenibilitat o d’equitat vs assequibilitat (affordability) no comprometessin, de forma injustificada i opaca, la salut de determinats grups de població.

(1) Les tecnologies per a la salut són tots aquells procediments, tècniques, fàrmacs, dispositius i equipaments que s’utilitzen per a la predicció, prevenció, diagnòstic, tractament, control, pal•liació i rehabilitació en medicina i salut pública. Siguin aquestes innovacions fruit de la recerca científica o conseqüència de canvis organitzatius en la manera de proveir serveis de salut.

X

Suscríbete al boletín

Toda la actualidad de Amics del País en tu correo. Suscribirme ahora
Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra política de cookies, aquí. Si continúas navegando estás aceptándola.  
Política de cookies +