Publicacions d'Amics del País
TIC i Productivitat
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 08/12/2007
- 29225 lectures
Assumit és que la competitivitat de les organitzacions es l’element clau en un mon globalitzat, i que aquesta es directament funció de la capacitat d’innovar, d’internacionalitzar el productes i el processos, i d’esser productiu. Ser competitiu depèn del equilibri òptim d’aquest tres components vinculats amb alts graus d’interdependència i on la productivitat es l’element primogènit. Essent essencial afrontar la productivitat no es pot obviar el darrer informe sobre la competitivitat de la UE del 2007 on s’indicà que la productivitat per treballador a l’Estat espanyol sols va augmentar un 0,8% en el 2006, una xifra distant de la mitjana de la Unió que fou del 1,5%.
Assumit és que la competitivitat de les organitzacions es l’element clau en un mon globalitzat, i que aquesta es directament funció de la capacitat d’innovar, d’internacionalitzar el productes i el processos, i d’esser productiu. Ser competitiu depèn del equilibri òptim d’aquest tres components vinculats amb alts graus d’interdependència i on la productivitat es l’element primogènit ja que, -amb independència dels recursos pròpies o compartits que permeten afrontar els processos de R+D+i, o gaudir de les potencialitats de la internacionalització quant a preus i mercats- la productivitat depèn fonamentalment de tres factors que estan sempre a l’abast de tota organització: els coneixents i actituds de les persones; els processos productius i el model de la organització que el sustenta; i el grau de tecnologia emprada. Tres elements que possibiliten afrontar el repte de la productivitat, sabedors que sols si es disposa d’alts valor de productivitat es pot assolir el nivell òptim de competitivitat.
En conseqüència, essent essencial afrontar la productivitat no es pot obviar el darrer informe sobre la competitivitat en la UE del 2007, (European Competitiveness Report 2007), publicat a inicis de novembre passat, on s’indicà que la productivitat per treballador a l’Estat espanyol sols va augmentar un 0,8% en el 2006. Una xifra molt llunyana del 7% d’increment de Letònia, el 5,8% de Finlàndia, o de la de països del G7 com Alemanya que assolir el 2,7%, o el Regne Unit amb un 2,6%, i també distant de la mitjana de la Unió que fou del 1,5%. Una baixa productivitat que amaga que en el periode 2000-2005 el creixement de la productivitat espanyola va esser negativa tal com evidencies diversos estudis. Les causes del increment dolent de la productivitat son múltiples, tal com es constata en el fet de que en els 24 indicadors emprats per la UE Espanya es situï per sota de la mitjana en el 60% dels mateixos, entre ells: en despesa d’I+D, en nombre de llicenciats en carreres científiques i tècniques, en inversions de capital risc en empreses innovadores, en exportacions de productes d’alta tecnologia, i en inversió en TIC. Entre totes elles caldria emfatitzar, ja que es quelcom que afecta a moltes empreses, la manca d’inversió en TIC, un aspecte clau ja que es ben conegut que si van acompanyades dels procediments adequats i la formació requerida, faciliten incrementar a mig termini de forma significativa la productivitat de les organitzacions, i aquesta es una assignatura encara pendent. Un baix increment de productivitat que no hauria de sorprendre'ns a la vista de les dades que el juliol ens aportava la fundació Orange, quant indicava que Espanya es va allunyar dels països més avançats quant a societat de la informació d’Europa, al passar de l'índex 13 al 20, el que equival al 56% del desenvolupament de països líders com Finlàndia o Islàndia, enfront del 61% de l'any 2005. El mateix informe feia referència que en infraestructures de xarxa, formació i inversió en TIC, Espanya es situà en el lloc 22, per sota de l'any anterior. Unes dades que cal contextualitzar-les en el fet que, ara fa tres anys, el Banc d'Espanya ja indica la insuficient inversió en TIC a l’Estat ja que sols assolia l'1,8%, enfront la mitjana del 3% a la UE, tot recordant que la despesa per càpita en fou de 338 euros a Espanya enfront dels 700 euros de la U.E. Es en aquest context de pèrdua de productivitat, un aspecte que s’agreuja al considerar el diferencial espanyol quant a inflació, caldria recordar la importància que les empreses, assumint el repte de la competitivitat augmentin la seva inversió en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació amb la finalitat de situar-nos en la línia dels països europeus amb els qui Espanya ha de competir, 4% en el Regne Unit, 3.9% a França i 2,9% a Alemanya (dades d’eurostat), Cal fer-ho per vencé el repte de productivitat oblidant que les ajudes públiques globals i sectorials siguin inferiors al conjunt dels 27, i fem-ho saben que la responsabilitat bàsica de la productivitat rau en els directius de les empreses, y en politiques que endeguen amb el vist i plau dels seus consells. Assumir risc per canviar el model productiu per assolir competència es un fet inqüestionable mes enllà de conjuntures favorables, i en aquest camí una de les palanques claus son les TIC, cal no oblidar-ho i actuar en conseqüència. Antoni Garrell i Guiu President del Consell Assessor del Cercle per al Coneixement Barcelona 20 de novembre de 2007. Aquest aticle fou publicat al diari mon empresarial, n.100, del mes de desembre de 2007