Publicacions d'Amics del País

Sobre el tremp de França

Reflexió sobre els nous escenaris i reptes que planteja el segle XXI a les democràcies ocidentals assentades amb un ampli Estat del Benestar. Comparació amb França, el país capdavanter en el model de societat actual, que ara s'afronta als desafiaments de la globalització que a nosaltres ens afectaran una dècada després.

Sembla que molts han interpretat la impotència del govern francès per a implantar la seva proposta de reforma del mercat laboral com a una mostra més de la pèrdua de tremp del nostre país veí. França, diuen, s’indigesta amb el desafiament de la globalització, no aconsegueix trobar el seu lloc en el nou context i, definitivament, ha deixat de ser un referent i una avançada de la cultura occidental.

Res més lluny de la veritat. França està com està precisament perquè és troba al capdavant de l’evolució d’un model de societat que, amb una generació de retràs, també és el nostre. Han estat els primers en arribar a un estadi que planteja un extens conjunt de preguntes noves per a les quals ningú té encara una resposta convincent. Totes elles deriven de l’acumulació de tensió entre allò que caldria fer per a encarar els reptes d’un món farcit d’incerteses i allò altre que realment és capaç de fer una societat democràtica instal•lada en l’opulència i el benestar.

És raonable pensar que els ciutadans assumiran aquests reptes en lloc de reclamar a qualsevol preu el manteniment de determinats privilegis que, segurament, han esdevingut insostenibles? És realista creure que des del poder polític d’una societat democràtica és possible liderar un projecte a contracorrent dels anhels quotidians de la majoria de la població? Implica necessàriament el nou escenari un increment substancial de la desigualtat econòmica, després de dècades d’anivellament? Fins a quin punt una societat té a les seves mans la facultat d’orientar el seu destí cap a allò que, des d’un punt de vista racional, considera més desitjable? És possible que una democràcia moderna, incapaç de reaccionar adequadament, derivi cap a noves formes de totalitarisme?

No crec que es pugui respondre a aquestes preguntes des d’un optimisme inconscient, però tampoc ens podem resignar a caure en un fatalisme desesperant. En qualsevol cas, mirem-nos bé el que succeeix a França perquè, de la mateixa manera que ara nosaltres tot just comencem a experimentar, amb dècades de retard respecte els francesos, els trasbalsos d’una afluència massiva d’immigrants, també arribarà el moment en que ens aniran bé les respostes que ells hagin pogut trobar per aquesta mena de qüestions.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +