Publicacions a la SEBAP

´Smart´ vol dir intel•ligent

Joan Majó emfatitza en l’oportunitat que té Barcelona per convertir-se en pionera en el disseny de la ciutat del futur, capaç d’assolir objectius humans que permetin un increment de la qualitat de vida de les persones.

Barcelona ha tornat a viure aquests dies l'enrenou i la il•lusió de ser la capital mundial del mòbil. S'han destacat molts aspectes dels avantatges econòmics que representa la continuïtat, any rere any, d'aquest congrés. Comparteixo la majoria d’aquests comentaris, però en voldria destacar un que no veig prou reflectit i que crec que és el més important de cara al futur de la nostra ciutat. La gent que ha vingut aquí, a vendre o a comprar, a explicar o a aprendre, s'ha fet un tip de parlar de smartphones, de smart cities, de smart labs... Em fa por que aquestes paraules amaguin una visió descentrada i que pot desorientar.

Jo no crec que hi hagi ni telèfons intel•ligents, ni ciutats intel•ligents, ni laboratoris intel•ligents. Només son intel•ligents les persones, individualment o de forma col•lectiva. La tecnologia que aquí s’exposa és una eina impressionant, però no intel•ligent. Farcir un telèfon o una ciutat de tecnologia no el farà més intel•ligent, però pot ajudar molt a aconseguir aquells objectius que es proposin persones o col•lectivitats intel•ligents. Les eines serveixen per aconseguir uns objectius. Les eines són més bones com més fàcilment permetin aconseguir-los, i són més potents com més permetin ampliar els objectius. Un cotxe és més bo com més fàcil sigui de conduir, i més potent, com més ràpid pugui anar. La intel•ligència està a fixar objectius i a trobar les eines. El que és més important de la tecnologia és que el seu progrés permet ampliar l’abast i la profunditat dels nostres objectius, i fixar-ne uns de nous. Per a alguns seran econòmics, i per a altres -hauria de ser per a tots- tindran un caràcter més general i una dimensió més humana. La proximitat permanent amb la tecnologia ha de suposar una mirada més llunyana que permeti passar de la concepció de nous aparells a la detecció de necessitats o problemes de les persones i a la recerca de solucions.

Dic això perquè Barcelona hauria d’aspirar a ser en aquest camp, no només el bressol on es desenvolupin noves tecnologies, sinó sobretot el lloc on es plategin, i es concretin, objectius humans i ciutadans que ara ens podem permetre amb aquestes noves realitats tècniques. La millora de la mobilitat, avançar en un ús més racional de l’energia, trobar millors formes de treballar, canviar els sistemes d’ensenyar i sobretot d’aprendre, augmentar la cohesió social, fer créixer la transparència, o augmentar la participació en els afers col•lectius són alguns dels més urgents per a societats com la nostra.

Barcelona pot convertir-se en el futur en un referent a l’hora d’imaginar i desenvolupar iniciatives intel•ligents en aquestes línies, i en centre d'acollida de laboratoris vius on es puguin experimentar projectes específics. A més a més de l'aportació econòmica que pugui suposar la creació de noves empreses en el nostre entorn, la bandera que hem d'aixecar és la de ser líders en el disseny de la ciutat del futur. El congrés anual i la capitalitat ens donen ara aquesta oportunitat que no s'ha de perdre. Això sí que seria ser smart.

Article publicat a El Periódico el 28 de febrer de 2013

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +