Publicacions d'Amics del País

Ressenya del sopar-col·loqui amb Andreu Mas-Colell

En el primer sopar de l’any 2007, el passat 20 de febrer, comptàrem amb la presència d’Andreu Mas-Colell, professor d’economia a la Pompeu Fabra i exconseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Dins del Cicle sobre empresa i centres de decisió, vam voler tractar en aquesta primera trobada el tema de la formació en l’educació superior, així com la transferència de coneixement entre universitat i empresa, elements que sens dubte són claus en la construcció de l’economia del coneixement.

Andreu Mas-Colell començà la seva ponència comentant que l’educació superior europea té dos reptes per endavant que ha d’afrontar sense rèmora. Per una banda, el procés de Bolonya, que és fruit de la necessitat de tenir una major comunicabilitat entre els països europeus, en el sentit d’armonització de titulacions, així com la necessitat d’impulsar una renovació pedagògica, que implicarà un canvi en el mètode d’ensenyament i plans d’estudi. La normalització del nostre sistema universitari amb el dels altres països de la Unió Europea en el marc del que es va establir a Bolonya, comportarà, segons Andreu Mas-Colell, un augment de la qualitat del sistema així com un increment de la mobilitat entre universitats europees, sobretot en el que respecta a les modalitats de tercer grau, els màsters i postgraus.

El segon repte a afrontar és el cumpliment dels objectius marcats a l’agenda de Lisboa. Espanya, i també Catalunya, han d’esforçar-se per no perdre la cursa en la carrera cap a l’assoliment de la societat del coneixement. Algunes economies del sud-est asiàtic en aquest sentit han entès millor cap a on apostar. A Europa ens cal començar a definir quin serà el nostre sistema d’excel·lència. La ciència i indústria europees són segones, després de les dels Estats Units, i a nivell de recerca, és evident que tenim un problema en la seva transferència i conversió en PIB. Malgrat això, Andreu Mas-Colell considera que l’àmbit de la recerca està experimentant canvis positius, cosa que es veurà reforçada amb el procés de Bolonya i la integració en l’espai europeu d’educació superior.

Els tres països centrals de la Unió Europea, França, Regne Unit i Alemanya es distingeixen per haver tingut universitats de molt prestigi dedicades a la recerca, com la Oxford, Cambridge o Humbold Universität, tot i que el sistema elitista i/o meritocràtic en el que algunes estan basades ha entrat en crisi. Malgrat això, són països en els que s’ha donat més èmfasi a la necessitat de crear clústers d’excel·lència i potenciar l’aplicació eficient del coneixement generat a les universitats i centres de recerca. En aquest sentit cal recordar l’impuls de Schröder, Chirac i Blair tres anys enrera a Berlin, per crear l’European Research Council.

Andreu Mas-Colell feu un breu repàs al posicionament de les universitats espanyoles i europees en el ranking d’universitats publicat pel The Times. Al 2006 la UB fou la única universitat espanyola present en el llistat de les 200 millors universitats del món, ocupant el lloc 190, mentre que la UPC no sortia al llistat de les 100 universitats tècniques més importants del món. A nivell europeu, les millors universitats en els rankings mundials, que estan basats en gran part en la recerca que produeixen les universitats, són les britàniques, com Cambridge, Oxford, London School of Economics, seguides de l’École Normale Supérieure de París. Evidentment a nivell global les estadounidenques es porten els primers llocs, però en les trenta primeres posicions també s’hi troben països representats com la Xina, Japó o Singapur.

És necessari que a Europa es creïn institucions més efectives i interuniversitàries, en estreta col·laboració entre el govern, els centres de recerca i la universitat. Des de l'administració s'han d'endegar més polítiques científiques, encaminades a dinamitzar i posar a punta la universitat. Si aconseguim desburocratitzar-la progressivament, també serà més fàcil impulsar-ne la creació d'empreses.

El debat posterior entre els associats va fer sorgir qüestions com les que segueixen:

- Quin prestigi té la universitat espanyola?

La Unió Europea és un món força igualitari. No es pot dir que ens mirin amb distància. A vegades fins i tot es sorprenen de la modernitat de les instal·lacions. A nivell de postgrau per això, el tema és més dubtós, malgrat que el postgrau europeu tampoc es distingeix excessivament per la seva qualitat i varietat.

En temes de recerca, és obvi mencionar que Espanya no és una gran potència científica, però sí cal recordar que la tendència que segueix és bona, si tenim en compte que la despesa en recerca ha experimentat un augment en els darrers anys. Dels sis països europeus demogràficament més grans, França, Gran Bretanya i Alemanya són els actuals líder en producció científica. A Espanya li toca espavilar-se si no vol quedar-se enrera junt amb Itàlia o Polònia.

- Com a conseller, fou impulsor de centres de recerca d'excel·lència. Avui en dia tenim set universitats públiques catalanes i una virtual. No seria millor agafar les que ja tenim per tal de posicionar Catalunya en comptes de crear noves institucions i centres?

Jo estic a favor de crear institucions noves perquè és necessari introduïr agilitat en el sistema, però reconec que hi poden haver diferents fòrmules, entre elles la de crear patronats en els que es trobin totes les universitats.

- Un dels problemes que té la universitat és que el professorat hi és de per vida, la qual cosa significa que si es vol dedicar a la recerca ho farà, però en cas contrari, no. És difícil dur a terme una bona recerca si no existeix massa crítica. Támbé el tema dels recursos és crític, no n'hi ha suficients i estem molt allunyats de la mitjana europea que situa la despesa en recerca en el 2%.

Ens hem de proposar elevar el nivell del professorat i reconèixer que no tothom és igual. La creació d'institucions noves concentrades en el postgrau i els centres de recerca amb capacitat contractual pot ser una via per millorar la situació actual.

- Fa temps que es dóna el debat sobre la necessitat de mantenir o suprimir els incentius fiscals a la innovació. Quina és la seva opinió?

Posar els incentius fiscals en qüestió ja és una irresponsabilitat perquè els deixa ferits. La ventatge que tenen els incentius fiscals és que són neutres i depenen exclusivament de que la empresa faci R+D, i no tant dels gabinets polítics. És el que els diferencia del programa CÉNIT.

- Els estudiants espanyols surten de la universitat sense tenir gairebé coneixements pràctics. A Alemanya tenen un sistema més especialitzat i eficient, dividint l'educació superior entre universitats i les "Fachhochschulen", de caire més pràctic. En aquest sentit, sembla ser que el procés de Bolonya va encaminat en la direcció alemana, però aquí a Espanya s'introdueix més en l'àmbit de les humanitats que en el sector enginyer industrial.

Això és cert, però tampoc hem d'oblidar que les empreses haurien de considerar més la necessitat de fomentar la seva pròpia formació interna. No poden esperar que els vinguin els estudiants amb tot après.

- Es parla molt de foment de la recerca, de la col·laboració entre universitat i empresa, però en realitat els continguts universitaris i les necessitats empresarials no estan gaire alineats, i els recursos que es destinen aquí a recerca es tradueixen en menys patents que amb la mateixa quantitat de recursos es donaria a Alemanya. A part, les estadístiques demostren que els estudiants prefereixen ser funcionaris abans que empresaris.

La principal diferència amb Alemanya és que allà està la seu, és on s'originen i remouen les idees. Respecte a les enquestes, no es poden interpretar només en un sentit. Si la pregunta fos diferent i les carreres empresarials tinguessin més expectatives, les respostes serien unes altres, i només prenent el percentatges donats, en principi un 30% d'empresaris hauria de ser suficient.

El sopar va finalitzar amb una cloenda a càrrec d'Antoni Garrell, que féu menció a la necessitat de renovació que tenen els col·legis professionals i la implantació eficient del nou espai únic universitari de convergència europea.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +