Publicacions d'Amics del País

Ressenya del seminari-debat amb Jordi Portabella

En el primer dels seminaris-debat amb els alcaldables a l'Ajuntament de Barcelona, comptàrem amb la presència de Jordi Portabella, candidat d'ERC a les eleccions municipals del 27 de maig. A diferència dels nostres sopars mensuals, els seminaris-debat estan més enfocats al debat i a la interrelació o contrast d'idees de forma directe entra els socis i el convidat.

En aquesta primera convocatòria, Jordi Portabella inicià la seva intervenció fent menció a la necessitat d'especialitzar-nos per tal d'entrar en l'era del coneixement, fet inevitable i necessari en les economies del països desenvolupats. Barcelona com a ciutat, que compta amb una llarga tradició industrial, ja ha iniciat la seva transformació. Avui en dia, sobresurten alguns enclavaments com la zona franca, el 22@ i la zona industrial de Bon Pastor-Verneda. El posicionament de la ciutat comptal en la societat del coneixement no és dolenta; s'hi està desenvolupant indústria auxiliar vinculada al tema de l'automòvil, així com indústria farmacèutica i química. Partint de la seva situació privilegiada en quant a mar i clima mediterrani, Barcelona es configura com un pol de captació i atracció de recursos humans provinents d'arreu del món, al mateix temps que cal destacar que les seves universitats tenen un nivell força homologable a la resta d'Europa.

Malgrat aquestes bones condicions de partida, no cal oblidar que ens queda treball a fer per millorar qüestions com la transferència de coneixement de la universitat a l'empresa o la introducció dels propis recursos dins de la xarxa a través de la innovació. Adaptant el criteri de la triple hèlix, cal potenciar el treball conjunt de les Administracions Públiques, universitats i empreses per tal d'anar encaminant-nos vers el que podríem anomenar com especialització en la diversitat. En comptes de centrar-se exclusivament en una sola cosa, pot donar més fruits ampliar l'espectre però mantenint-ne la centralització en el que refereix a la localització territorial, per tal d'afavorir la creació de sinèrgies i clústers. Abans de donar pas al debat, Jordi Portabella féu una crida a l'aposta forta per sectors estratègics com el de les energies renovables, el sector TIC, multimèdia, així com el biomèdic, farmacèutic i químic, en els que ja es dóna un important impuls per la innovació.

En el debat amb els associats sorgiren les següents qüestions:

Antoni Garrell: Cal ser optimista però sense oblidar que l'economia del coneixement es basa en una sèria de prerequisits i indicadors, en els quals Catalunya no ocupa les millors posicions. Tenim un alt índex de fracàs escolar, la movilitat és reduïda, les polítiques científiques varien en funció de qui està al govern i el sistema financer està massa enfocat al crèdit i a la construcció.

Rafael Suñol: No és tan fàcil de canviar el model energètic actual. Cal considerar la rendibilitat i el que suposaria un increment del preu.

Jordi Portabella: La formació del professorat i la modernització de les escoles en la primera i segona etapa certament requereixen d'un impuls, però per fer-ho es necessiten més recursos. Referent al tema dels transports, la plataforma logística de l'àrea metropolitana és una de les més compactes, creada per potenciar les sinèrgies entre les zones industrials més potents de l'àrea. Respecte a l'aeroport, els problemes sorgeixen per la distribució de cargues i passatgers entre Madrid i Barcelona. Seria convenient aprofitar els avantatges geogràfics i especialitzar els vols cap a diferents continents, de forma que Barcelona per exemple podria assumir els vols cap a Àsia, i Madrid cap al continent americà.

Pel que fa al tema energètic, no es pot obviar el canvi climàtic amb les seves corresponents conseqüències sobre el medi ambient. Consumim molt més petroli del que actualment s'extrau, per la qual cosa és imprescindible iniciar el canvi cap a altres formes de producció d'energia, com és la fotovoltaica.

Xavier Marcet: A Catalunya actualment patim d'un raquitisme estructural, entès com una greu dificultat en el creixement de les empreses, sobretot les noves que surten de l'àmbit universitari. Malgrat sovint es diu que Barcelona té una gran capacitat d'atracció respecte l'estranger, ens costa estructurar polítiques sistemàtiques de captació de talent. El nombre de seus empresarials al territori català es força reduït, i la diversificació en clústers no és solució si no definim millor els nostres sistemes de lideratge.

Lluís Coll: El problema de l'aeroport del Prat no ve d'ara, sinó de molts anys enrere. Un altre tema és la diversitat d'opinions i la falta d'una unitat de criteri entre les pròpies forces polítiques.

Santiago Montero: Anys enrera es demanava per part de l'administració pública una tercera pista de 700 metres, la qual es construí finalment de 1.300 gràcies a pressions provinents de fora de l'Administració. En aspectes tècnics com aquest, s'haurien de tenir més en compte les opinions d'experts i professionals en la matèria.

Josep Moles: A Barcelona i a tota Catalunya en general predominen les empreses petites. Quan aquestes creixen es veuen pràcticament forçades a marxar a Madrid, ja que allà és on hi troben el mercat. Necessitem clarament una estratègia eficient que ens acosti al mercat i en millori les comunicacions.

Jordi Portabella: És cert que la major part del teixit empresarial català està conformat per PIMEs. Les fusions i/o absorcions són difícils quan no hi ha la predisposició per part dels agents implicats de cooperar per assolir major competitivitat. Una alternativa seria l'associacionisme o l'execució directa. Un sector a Catalunya, i sobretot a Barcelona, que està creixent a gran velocitat és el turisme. El sector hoteler, de fet, està jugant un paper molt important en el procés d'internacionalització.

Hernán Scapusio: Un dels problemes més greus no és tant que no produïm coneixement, sinó que no el sabem vendre. Hem d'apostar fort pel consum digital com a nova via d'arribar als potencials clients. La Universitat Oberta de Catalunya és un bon exemple de model que ha funcionat.

Albert Pèlach: Entroncant amb el tema del consum digital, cal dir que un dels obstacles majors per la seva potenciació és la manca d'infraestructures. Referent al 22@, la idea és bona però falta dotar-la de més continguts i serveis.

Jordi Portabella: El 22@ sorgeix com a idea urbanística que pretèn redensificar la ciutat. Des del govern hem potenciat la creació d'un sector estratègic com és el del software. El que es pretén és aprofitar les economies d'escala i de xarxa que es generin.

Roser Ràfols: Com a advocada, considero que s'hauria de tenir més en compte l'opinió dels juristes en temes de propietat intel•lectual, cosa que els empresaris sovint obliden.

Pere Monràs: La qüestió no és que manquin idees, sinó que és difícil movilitzar les persones, ja que hi ha un sentiment força generalitzat de no "fer-se masses expectatives". Aquesta falta de lideratge s'ha de combatre, conjuntament amb la potenciació de nodes i xarxes que ajudin a convertir l'àrea metropolitana en un pol d'excel•lència.

Jordi Marín: Quines són les xarxes internes i externes que es plantegen potenciar des de l'administració pública per situar Barcelona com a ciutat del coneixement? A part d'exemples com Barcelona Activa o el 22@, quines altres propostes es debaten a nivell d'infraestructures?

Santiago Sardà: El tema del transport de les mercaderies tampoc no està resolt. Necessitem més armonització amb l'amplada europea.

Jordi Portabella: A mode de cloenda, mencionar que cal fer émfasi en la construcció en xarxa, i que per això és necessari incorporar noves tecnologies, malgrat suposi un esforç pressupostari important. S'hi han d'invertir diners i recursos per tal d'equil•librar les xarxes, que per naturalesa tendeixen a la concentració.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +