Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya de l�esmorzar BB amb Tobias Mart�nez

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 27/06/2008
24241 lectures

El passat divendres 13 de juny organitz�rem el darrer esmorzar BB amb en Tobias Mart�nez, Director General d'Abertis Telecom, com a ponent. En la trobada ens parl� sobre la visi� i rol d'Abertis Telecom com a gestor d'infraestructures de telecomunicacions en un context actual de converg�ncia de tecnologies, terminals i serveis, i unes necessitats de mercat en permanent evoluci�.

Acompanyat de l�Alex Mestre, Director de Marketing d'Abertis Telecom, en Tobias Mart�nez inici� la seva pon�ncia parlant sobre la traject�ria d�Abertis, empresa nascuda com a operadora d�autopistes al 1998, fins a l�actualitat, on s�ha convertit en tota una gestora de les infraestructures.

El negoci mare de les autopistes, que s�inici� amb la l�nea Jonquera � Salou � Saragossa, amb el pas dels anys els va permetre desenvolupar altres l�nies de negoci, de forma que avui en dia compten amb cinc unitats de negoci, de les quals la facturaci� al 2007 va ser de 2.751 milions d�euros en l��mbit de les autopistes, 396 milions en les telecomunicacions, 300 milions en aeroports, 131 milions en p�rkings i 21 milions en l��rea de log�stica.

Els ingressos totals corresponents a l�exercici del 2007 es situen aix� en una xifra de 3.620 milions d�euros, amb un creixement del 9% anual.

Abertis Telecom, la segona l�nea de negoci en tamany, aglutina avui en dia el treball de 1.300 persones a Espanya, i �s el primer accionista industrial d�Eutelsat, primer operador a Europa en sat�l�lit i tercer del m�n, amb un 32% de participaci�. Amb la compra d�un 28,4% d�Hispasat, pendent d�aprovaci� a Brussel�les, Abertis passar� a ser el primer accionista de l�operador espanyol, fet que consolidar� l�estrat�gia de creixement en el sector dels sat�l�lits i refor�ar� la internacionalitzaci� i la visibilitat del negoci de les telecomunicacions.

La darrera inversi� d�Abertis, i tamb� la m�s important, �s en una autopista de 850 km de peatge als Estats Units, que uneix Boston � Chicago � Pittsburgh, de la qual Abertis va ser guanyador al concurs i significaria el 50% de participaci� en un consorci i la concessi� de gesti� de l�autopista a 70 anys vista.

Abertis est� present a pr�cticament tot el m�n, amb excepci� del continent afric� i asi�tic, ja que els marcs legals i situacions pol�tiques inestables configuren un an�l�lisi del risc pa�s massa gran.

La primera inversi� en Abertis Telecom es don� l�any 2000, i vuit anys m�s tard ja compten amb la primera xarxa d�empla�aments per la difusi� i distribuci� de senyals de r�dio i televisi�, presten serveis de radiocomunicacions m�bils per a xarxes p�bliques de seguretat i emerg�ncies, i ofereixen serveis de telecomunicacions per a operadors de telefonia. Actualment transporten la senyal de 20 canals digitals des de 153 centres de la seva xarxa de difusi� (arriben a m�s del 85% de poblaci�).

En un entorn canviant, on es produeix una converg�ncia de tecnologies, terminals, serveis, sectors industrials, clients tant p�blics com privats, i unes xarxes cada cop m�s complexes per� interconnectades, el rol de l�operador d�infraestructures, tal com l�entenen des d�Abertis Telecom, ha de promoure la total interoperabilitat entre xarxes i la progressiva proliferaci� d�est�ndards i plataformes tecnol�giques. No �s viable construir infraestructures paral�leles, aquestes han de ser compartides i multiservei per garantir alts requeriments de qualitat, seguretat i sostenibilitat.

Abertis Telecom, companyia que pel seu �mbit de treball �s m�s visible per les administracions p�bliques i operadors de telecomunicacions, que no pels consumidors finals, ha fet una aposta per la gesti� independent i especialitzada de les infraestructures de telecomunicacions, intentant anticipar-se per tal de donar resposta a les noves necessitats, i plantejant-se de forma continuada la manera d�afegir capes de serveis i obrir nous models de negoci.

Davant l�imperatiu regulatori de la implantaci� de la televisi� digital terrestre, en Tobias Mart�nez ens explic� els nous serveis que comportar� la TDT, que sens dubte, seran claus per la consolidaci� de la Societat Digital. Els tres pilars b�sics sobre els que versaran els nous serveis del futur en TDT seran la TDT M�bil, l�Alta Definici� i la TDT a la xarxa. Referent a la TDT m�bil, en Tobias Mart�nez ens parl� del desplegament de la xarxa Digital Video Broadcasting Handheld (DVB-H), una gran oportunitat per a radiodifusors i operadors m�bils per a prestar un servei veritablement convergent on s�ofereixi el mateix contingut en el mateix moment a l�usuari. Tamb� subratll� el potencial que ofereix unir la TDT i Internet, fen�men que transformar� el televisor en el centre operatiu de la llar multim�dia. En el marc dels serveis interactius, ens presentaren les iniciatives denominades TDT 2.0 i 3.0. La TDT 2.0 permetr� als ciutadans l�acc�s de forma f�cil i segura als serveis de la Societat de la Informaci�, mentre que la TDT 3.0 centrar� els seus efor�os en el desenvolupament del concepte d�Alta Definici� (HD) per a aprofitar al m�xim les noves tecnologies disponibles en els televisors del futur.

En la mateixa l�nia, Abertis Telecom i Microsoft han subscrit un acord per a llan�ar el projecte TDT.Com, que es basa en la converg�ncia dels dos models de distribuci�, la TDT i Internet per a que els continguts que s�emetin a la televisi� digital estiguin tamb� disponibles a la xarxa. El projecte engloba l�avaluaci� i validaci� de l�arquitectura i les plataformes de serveis necess�ries per a soportar el servei de difusi� de continguts audiovisuals de la TDT a trav�s d�Internet amb l�experi�ncia d�acc�s a continguts �life�. Microsoft desenvolupar� les plataformes d�acc�s i dissenyar� l�entorn de presentaci� virtual, aix� com tamb� aportar� eines de protecci� de continguts per aquells autors, productors i editors que requereixin protegir els seus drets d�autor i vulguin cobrar pels seus continguts. Per la seva banda, Abertis Telecom s�encarregar� de la provisi� de la infraestructura per la gesti� i distribuci� dels continguts audiovisuals i es responsabilitzar� de la seguretat i protecci� dels continguts i la inserci� de metadades associades.