Publicacions d'Amics del País

Ressenya de l´esmorzar amb Antoni Soy

El proppassat 4 de maig vàrem organitzar el segon dels Esmorzars BB després de la fusió. En aquesta ocasió comptàrem amb la presència d'Antoni Soy com a ponent, actual Secretari d'Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya des del desembre del 2006.

L'Antoni Soy, de formació economista, abans d'ocupar el càrrec de Secretari d'Indústria i Empresa, va treballar en el món de la docència com a professor de la UB, ha estat consultor de la UE en l'avaluació de projectes, i ha ostentat el càrrec d'alcalde d'Argentona.

En la trobada amb els associats del Cercle del passat 4 de maig, Antoni Soy vingué a parlar-nos sobre la política d'empresa i d'indústria a la Catalunya d'avui en dia.

Malgrat l'ocupació industrial ha disminuït amb el pas dels anys, el clima industrial, entés com la confiança en la indústria, manté els millors indicadors des de fa més de set anys.

Per exemplificar-nos la situació actual de l'empresa catalana, l'Antoni Soy ens va presentar un breu DAFO per tal de posteriorment determinar els avantatges competitius de l'empresa i l'indústria catalanes i poder establir les directives d'actuació des de la Secretaria.

Elements interns al sector:

DEBILITATS:

- Dimensió empresarial petita

- Fragmentació de les infraestructures en diferents entitats (parcs industrials, polígons industrials...)

- Endeutament elevat i interès alt

- Manca de formació continuada

- El marge econòmic de les empreses és decreixent

- Es fa poca innovació

- Tenim poques empreses que siguin motors d'arrosegament

- Encara està massa implantat el model tradicional de creixement basat en costos

- Tenim una manca d'infraestructures sobretot en el tema dels transports (carreteres, ferroviàries...)

FORTALESES:

- Bon posicionament en BRS (Business Related Services)

- Sectors nous potents com la biotecnologia, el sector TIC i les energies renovables.

- Important formació de clústers

Elements externs al sector:

AMENACES:

- Temes referents a la normativa i la regulació.

- Dificultat per accedir a la contractació pública

- Manca d'infraestructures TIC als polígons industrials (no arriba la banda ampla...)

- Dèficit de capital tecnològic

- Dèficit en la producció de patents

- Baix índex d’R+D+I

- Manca d’enginyers

- La cultura del treball, l'esforç i l'emprenedoria no està suficientment arrelada.

- Baixos nivells de productivitat.

OPORTUNITATS:

- Millora del capital social: entorn administratiu i normatiu

- Millora del capital físic: infraestructures

- Millora del capital tecnològic

- Millora del capital humà: cultura de l’esforç

- Possibilitat d'incloure una assignatura sobre emprenedoria i innovació a les escoles.

- Millora de la relació entre universitats, empresa i recerca aplicada

- Millora de les activitats d’alta qualificació

A nivell internacional ens trobem amb que:

- La normativa (REACH) entra en vigor l’1 de juny de 2007

- Es fa patent una manca de cooperació i aliances entre les empreses petites i mitjanes. (El 98% de les empreses catalanes són pimes)

- El grau d'integració dels nous inmigrants és molt baix.

Analitzat el sector i les principals característiques del teixit empresarial català, des de la Generalitat es vol crear una Direcció General d’Innovació i Internacionalització que assumeixi les tasques d’innovació que actualment porta el CIDEM i les tasques d’internacionalització que fins el moment desenvolupa el COPCA. La creació d’aquesta institució paraigües que englobi ambdues funcions s’està treballant amb la col•laboració d'ESADE.

Antoni Soy ens transmeté també que la filosofia que s'aplicava des de la Secretaria d'indústria era la de mantenir una política activa i atractiva, però fugint de l'intervencionisme. És a dir, assumint la funció de facilitador que dóna suport i acompanya a les empreses en el seu procés de creixement i millora, però evitant ser el principal impulsor que hagi d'anar obrint les portes que les empreses no volen obrir.

Els pilars de la política empresarial industrial, Antoni Soy ens els definí com la seguretat industrial (ITV, ECAs...), la millora del capital social i l'entorn adequat, la cooperació i les aliances entre clústers, l'atracció de la inversió (ACI- Agència Catalana d'Inversions), els parcs industrials i vivers d'empreses, la R+D+i aplicada, i la intensificació de la internacionalització.

Les conclusions de la trobada es poden resumir en la idea que tenint en compte la pluralitat i complexitat del teixit productiu català, per potenciar la competitivitat és necessària la cooperació entre les pròpies empreses i entre els diferents nivells de l'administració pública. Si no gaudim del suficient finançament, s'haurà d'anar buscar a altres instàncies o projectes, sigui el CENIT, PROFITS, INNOEMPRESA o dirigir-se directament a Brussel•les.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +