Publicacions d'Amics del País

Ressenya de la reunió de treball amb Joan Puigcercós

La darrera de les tres trobades amb diferents líders polítics la celebràrem el passat 27 d'octubre amb el Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós. Durant la reunió es va debatre el paper de Catalunya dins de la Societat del Coneixement i els elements claus per a que Catalunya avanci posicions en quant a competitivitat i eficiència.

Antoni Garrell, president del Cercle, introduí la tercera de les sessions de treball sobre la societat i l’economia del coneixement que el Cercle conjuntament amb el Barcelona Breakfast han organitzat amb líders de les diferents formacions polítiques que es presenten a les eleccions el proper 1 de novembre.

Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra Republicana, començà la seva intervenció parlant sobre la necessitat de canviar el model econòmic del país, i en especial, el seu paradigma industrial introduint noves tecnologies, coneixement i innovació. Simplificant, J. Puigcercós ens reduí a tres els temes que pretenien abordar en matèria d'economia del coneixement, essent aquests "fibra òptica, formació i ferrocarril".

Conscient de que no es pot deixar tot en mans del mercat, ja que aquest busca la rendibilitat immediata, Joan Puigcercós féu especial émfasi en el paper cabdal que l'Administració Pública ha de tenir per fer arribar l'ADSL a tot arreu. Amb un clar objectiu de primar la connectivitat, va defensar la idea de tenir un operador neutre i pactar amb els Ajuntaments per tal de poder cablejar amb fibra òptica tot el territori català, sense menystenir tampoc altres tecnologies com l'ADSL o Wimax.

Sobre el tema de les deduccions per aquelles empreses que inverteixin en R+D+i i apostin clarament per la innovació, i la tendència impulsada pel Ministeri D'Hisenda i Economia de baixar progressivament les deduccions, va mostrar clarament la seva inconformitat. Ens trobem en un país que malgrat treballa moltes hores, té una productivitat força baixa, causada sobretot per la manca d'innovació i la falta de formació professional. És necessari que l'Administració Pública assumeixi el seu grau de responsabilitat, i fomenti i/o incentivi clarament aquelles iniciatives que des del sector privat o la universitat volen encaminar-se en aquesta direcció. Al país ens manquen les e-infraestructures, tema que es podria contrarestar construint un anell industrial, i la capacitat d'atraure inversió estrangera. Així com a Finlàndia, en el seu moment, el govern va apostar pel sector de les telecomunicacions, a Catalunya des del govern, conjuntament amb les universitats, centres de recerca i empreses hem de marcar la direcció que ajudi a Catalunya a ser capdavantera en l'Economia del Coneixement.

El debat amb els associats del Cercle i del Barcelona Breakfast donà lloc a les següents preguntes:

Al nostre país sens dubte tenim un dèficit d'infraestructures palpable, en part degut a que amb cada canvi de govern es tendeix a començar a legislar partint de zero.

Joan Puigcercós: ERC per exemple ha firmat el Pacte d'Educació amb la majoria de sindicats i patronals. Governi qui governi, els objectius estan marcats i ratificats pels actors implicats. Un tema en el que sí hem d'incidir és en la distribució de l'energia. Ens cal millorar la nostra xarxa elèctrica, ja que la nostra demanda creix incessantment.

S'ha agafat a Finlàndia com a model per a Catalunya, quan la situació nostra és ben diferent: no tenim el risc dinamitzador que ha tingut el país nòrdic, però sí tenim el mercat intern que Finlàndia no té. Com es pot compensar? Per altra banda, no acabo de veure en el vostre discurs una identificació clara de l'objectiu al qual volem arribar: necessitem tenir empreses que produeixin software, fomentar la indústria de mitjans, apostar pels continguts digitals... Finalment, comentar que com a Pime que sí inverteix en R+D+i, ens falta trobar els ponts que facilitin les relacions entre les empreses privades i l'Administració.

Joan Puigcercós: És veritat que ara mateix falten els ponts necessaris per establir una bona relació entre Administracions Públiques i el sector privat. Quan parlo de l'anella industrial precisament em refereixo a facilitar el traspàs de continguts aprofitables per diferents empreses. L'administració ha de garantir una legislació flexible que permeti la utilització d'infraestructures, però ha de ser el sector privat qui doti les infraestructures de serveis.

Has parlat d'un operador de telecomunicacions neutre? I de Catnix?

Joan Puigcercós: Quan estàvem al govern, impulsàrem un projecte d'operador propi (públic i privat). Preteníem crear un operador neutre que funcionés a tot el territori, semblant al que Localred fa a nivell local.

CATNix és un punt neutre d'intercanvi de dades entre l'Anella Científica i les operadores comercials, d'àmbit català. Creiem que pot ser una bona oportunitat pel país, veient que en altres ciutats, com a Amsterdam, ha funcionat molt bé.

És possible fer un pacte entre tots els partits a llarg termini que englobi la recerca, innovació i universitats?

Joan Puigcercós: Si es comptés amb la voluntat de totes les forces polítiques, i el treball conjunt amb els altres actors de la societat, és perfectament possible, tot i que necessitaríem un mercat amb competència, i en aquests moments al nostre país tenim una estructura molt rígida i amb tendència monopolista. (Agafant com a exemple a Telefònica).

En l'àmbit dels mitjans de comunicació, què pot fer l'Administració per tal d'ajudar a que en puguin néixer de nous?

Joan Puigcercós: Els mitjans de comunicació ara mateix passen per diverses problemàtiques, una de les quals és la pèrdua que experimenta la premsa de paper envers l'augment dels mitjans electrònics. Un altre és la rigidesa dels anunciants tenint en compte que un diari funciona o no per la publicitat que té. Respecte a tot això, no sé com hi pot incidir l'Administració.

Partint de que Catalunya és un país industrial, hem d'apostar per una indústria TIC?

Joan Puigcercós: Hem de creure'ns que les TIC són un sector vertical, de fet, tenim empreses catalanes que exporten tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquesta verticalitat és necessària, però no podem oblidar que també necessitem una presència TIC horitzontal en totes les empreses.

S'ha parlat de la conscienciació de que és necessari un canvi de model econòmic, la importància de projectes que materialitzin aquesta urgència, i la necessitat d'una xarxa d'infraestructures eficient. Els tres nivells estan intímament connectats, però de vegades sembla que es generin colls d'ampolla si s'intenta apostar per les tres vies alhora.

Joan Puigcercós: El que és cert és que ens manquen infraestructures i que alhora de crear-les també hem de tenir molt clar com i per a què les volem utilitzar. Per exemple, en molts llocs tenim banda ampla, però està pràcticament inutilitzada. On es pot comprometre l'Administració Pública és a garantir i proveïr les infraestructures, mentre que el sector privat les ha de dotar de serveis.

Unes quantes qüestions: el sector TIC vertical a Catalunya està tan atomitzat que és molt difícil d'identificar. Per altra banda, abans s'ha parlat d'Irlanda i Finlàndia com a models a seguir per Catalunya, quan els dos exemples són divergents en concepte. Pel que fa l'operador neture, crec que és pràcticament impossible competir amb empreses que parteixen d'una situació en la que ja ho tenen tot fet, tot i que no sé fins a quin punt el monopoli de Telefònica no va ser culpa de que el mercat no va saber competir. Finalment, considero que és imprescindible treballar per un pacte per a la innovació entre tots els partits, dedicant part del pressupost a la creació d'empreses de titularitat mixta.

Joan Puigcercós: Certament Irlanda i Finlàndia han destacat per oportunitats diferents, mentre que el primer ha aprofitat millor que ningú els fons europeus, Finlàndia ha basat el seu creixement en la creació de clústers. Respecte al monopoli de Telefònica, l'intent de Retevisión va fracassar en part perquè malgrat tenir la seva seu a Catalunya, moltes de les reunions estratègiques es feien a Madrid. El pder de succió i absorció de Madrid segueix essent molt gran, però no ens podem conformar en ser perifèria. En aquest sentit és interessant treballar per tenir un operador neutre i potenciar el Catnix.

Pel que fal tema de l'educació, a Espanya hem tingut una reforma educativa amb quasi cada nou govern. Tant a Catalunya com a Espanya, actualment no podem estar orgullosos del nostre rendiment escolar ni universitari. Quina és la teva opinió?

Hem de reforçar l'escola pública, ja que si el sector públic no funciona, el concertat entra en crisi. La immigració creixent a les aules s'ha intentat paliar amb la construcció d'aules d'acollida (1.055), i la repartició dels nens immigrants pels centres. Un altre tema és la utilització de les TIC: ordinadors existeixen, el problema radica més en trobar un professorat que en pugui ensenyar la seva utilització. De la mateixa manera, l'anglès s'ha d'integrar de tal forma a l'educació primària, que no es doni com una assignatura més, sinó que es converteix en la llengua en que s'imparteixin altres matèries. La introducció de la sisena hora obligatòria de fet anava en la línea de millorar els coneixements d'anglès i matemàtiques.

L'acte acabà amb la cloenda a càrrec del President del Cercle, Antoni Garrell.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +