Publicacions d'Amics del Pa�s

Productivitat la clau per la competitivitat

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 24/03/2006
27901 lectures

Reflexi� sobre l�impacte del proc�s de globalitzaci� en una economia com la catalana, que presenta uns ratis dolents de productivitat i competitivitat i un nivell baix d'internacionalitzaci�. Propostes d'actuacions possibles i factibles per el teixit productiu i la societat catalana per tal d'assumir aquest desafiament.

La setmana passada vaig compartir un dinar amb un grup d�empresaris per analitzar aspectes relatius a la transici� de l�economia industrial a l�economia del coneixement. El dinar va sorgir arrel de la meva confer�ncia del passat 17 de novembre en la Jornada LLeida-Empresa que organitz� el Cercle d'Economia de Lleida per tractar la gesti� del coneixement i el capital hum� en el si de l'empresa del segle XXI.

Els industrials estaven molt sensibilitzats per l�impacte del proc�s de globalitzaci� de l�economia i la debilitat d'Espanya, de retruc la catalana, arrel dels ratis dolents de productivitat i competitivitat, un fet que afegit al baix nivell d'internacionalitzaci� -ent�s com a capacitat de distribuir el proc�s productiu al llarg del planeta- planteja un escenari econ�mic molt incert a mig termini, a menys que s�assumeixi amb for�a aquest desafiament i a la vegada s�abordi una estreta col�laboraci� amb les universitat i centres de recerca per afrontar programes de R+D+i.

En aquesta l�nia, el grup constat� que l�economia espanyola �s la �nica de la Uni� Europea que a pesar del seu creixement i creaci� d�ocupaci� ha perdut productivitat des de 1995. Aix�, en el per�ode 1995-2002 va perdre un 0,4%, mentre que l'increment mig de la UE15 fou d'un 1,2%. Una llista que est� encap�alada per Irlanda amb un increment del 3,6% seguida per Gr�cia amb un 3,3%, (segons explicita l��ltim informe de SIE�05 de Telef�nica tot citant a OIT,IMD). Unes dades que s�n m�s desconcertants si es consideren les xifres d�Euroestat 2003 que indiquen que en el mateix per�ode, Estat Units assol� un increment del 118,81% prenent com a base 100 l�increment de la UE15. Un fet que no es correspon a la posici� que les dades macroecon�miques de creixement y producci� atorguen a Espanya, si b� expliquen els �ndex de p�rdua de competitivitat fruit del descens de productivitat. Alguns dels empresaris, tot recordant a diversos ponents de la jornada Lleida-empresa, constataren que l'increment de les inversions en TIC i la capacitaci� del seu �s �s la via per superar aquesta greu feblesa.

Essent cert que les empreses catalanes i espanyoles haurien d�incrementar les inversions en tecnologia i extreure de les mateixes la m�xima potencialitat, cal assumir que no �s suficient, i que cal enquadrar el proc�s productiu en els par�metres que regeixen l�economia globalitzada actual. El primer �s el relatiu al temps en que un aven� tecnol�gic pot �sser incorporat a l'estructura productiva; uns temps molt curts i que doten de m�s potencialitat a les organitzacions amb capacitat d�incorporar-les i d'utilitzar-les amb efic�cia i efici�ncia. El segon fa refer�ncia a la compet�ncia global, cosa que implica escenaris competitius desequilibrats i heterogenis, i el tercer �s la regionalitzaci� planet�ria quant a coneixements i sectors productius.

En aquesta l�nia les empreses requereixen afrontar el repte de la productivitat i la competitivitat com un binomi indissociable en el si de l�economia del coneixement, tot assumint la import�ncia de les persones i el seu talent, canalitzant-lo i permetent que aflori per facilitar la innovaci� requerida per assolir la m�xima rendibilitat o retorn per hora de treball. Aquest �s un aspecte que no es pot oblidar, ja que l�Estat Espanyol presenta increments de rendibilitat per hora treballada molt baixos. Si a la OCDE s�increment� un 1,99% en el per�ode 1994-2003, i la UE15 un 1,7%, Espanya sols puj� un 0,38%.

Per tot aix�, addicionalment a les requerides inversions tecnol�giques, al llarg de la trobada es constat� que caldria actuar en les l�nies seg�ents: possibilitar la continu�tat en el flux de desenvolupament dels sabers (R+D) en els centres de recerca i universitats amb el de la seva aplicaci� en els processos productius. Facilitar el sorgiment de xarxes que fomentin l'emprenedoria i la innovaci� amb complicitat i sintonia amb les estructures productives actuals, ajustar els marc legislatius per facilitar els canvis organitzacionals, la cooperaci� transversal i intersectorial de les empreses, la formaci� de la poblaci� ocupada i la incorporaci� dels titulats universitaris al proc�s productiu.

Un conjunt d�actuacions possibles i factibles per el teixit productiu i la societat catalana, ja que es disposa de voluntat i personal preparat per fer-ho. Per� caldria incrementar la despesa p�blica i privada en R+D+i per complir de forma integral els objectius de Lisboa; incentivar i primar les actuacions que facilitin la connexi� de la universitat i l�empresa que permetin garantir que l�aven� cient�fic i tecnol�gic arribin amb celeritat a l�empresa; promoure el desenvolupament d'un potent sector TIC altament qualificat i especialitzat per facilitar la incorporaci� dels aven�os i disposar de les eines escaients; incorporar pol�tiques de innovaci� integral amb especial �mfasi en producte i organitzaci�; i assumir els estils de lideratge i aprenentatge propis de l�economia del coneixement.

Antoni Garrell i Guiu

President Cercle per el Coneixement