Publicacions d'Amics del País

Prioritat: L’ocupació

L’octubre ens deixà amb 192.658 persones més sense feina, amb el que els aturats sobrepassen els 2,8 milions. Cal dons preservar l’ocupació, minimitzar el creixement de l’atur, facilitant l’accés als recursos de les empreses. Conseqüentment, en l’actual situació del sistema financer, caldria actuar permetent l’ajornament del pagament dels impostes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devolució mensual de l’IVA; permetre incrementar les deduccions per inversió potenciar i ampliar les línies de finançament de l’ICO i la seva finalitat, ....., tot disminuint l’Administració, els terminis de pagament dels serveis rebuts, i facilitant i fomentar la cooperació interempresarial.

Aquest dies hem vist com una riada d’il•lusió i compromís, articulat en gran part a través d’Internet, ha portat a Barack Obama a assolir els vots electorals necessaris per esdevenir el proper president dels Estats Units. No cal ser un fan d’Obama per alegrar-se de la seva victòria i poder tancar la nefasta etapa Bush, reconeixent l’enorme repte que té per endavant al tenir que afrontar una seriosa crisi financera amb afectació en l’economia real i que ha portat a Estat Units a una tassa d’atur del 6,5%, assolint xifres de febrer de 1994. Veure la tassa d’atur americana encara posa més en evidencia la magnitud de la dada, coneguda aquesta setmana, relativa al creixement de l’atur a l’Espanya; (veure dades del Ministerio de Trabajo amb un clic aqui) . L’octubre ens deixà amb 192.658 persones més sense feina, amb el que els aturats sobrepassen els 2,8 milions (13,6% de la població activa), 769.449 persones més que fa un any, superant ja l’abril de 1996; un 13,6% de la població és una magnitud preocupant que malauradament creix cada mes i que dona credibilitat a les previsions comunitàries que indiquen que la tassa l’atur arribarà al 15,5% al 2010, la més alta de la U.E., doblant la mitjana comunitària. Una previsió que pot quedar curta, en opinió d’alguns especialistes que la situen per sobre del 17%, si no es prenent mesures urgents per evitar que continuï la destrucció de llocs de treball, no sols per la restricció de la demanda, sinó també per la manca de recursos financers per part de les empreses.

Cal assumir que Espanya, en un any, ha passat d’ésser l’Estat Europeu que més ocupació generava a liderar el percentatge de desocupats, un fet que sens dubte té les arrels per un igual en els problemes derivats de la crisi financera internacional i en el model econòmic en que es basava el creixement espanyol. Un creixement amb un dèficit exterior immens, superior al 10% del PIB, el doble del dèficit americà, que obligava a recórrer a l’estalvi de fora, endeutament exterior, per finançar el creixement. Lògicament quan els recursos financers de l’exterior es tallent les conseqüències sobre el creixement són superiors al d’altres economies amb menys dependència de l’estalvi exterior. Ara es constata la feblesa del nostre model que semblava ignorar que tota deute te un venciment.

L’endeutament exterior és un aspecte que no es pot oblidar, ja que afegeix dificultats a que els recursos financers arribin a les empreses; és a dir, en les actuals circumstàncies, la injecció de recursos monetaris al sistema financer, com a garant de la fluïdesa de les transaccions, no garanteix que, a curt termini, aquests arribin a les empreses i permetin el seu desenvolupament, o el que és el mateix: mantenir la ocupació i evitar que l’atur segueixi creixent.

Sens dubte, el que ara és prioritari és el manteniment els llocs de treball, uns llocs de treball que els creen i els mantenen les empreses, conseqüentment cal buscar altres vies per garantir que aquestes disposin dels recursos monetàries requerits. Un fet especialment greu per les petites empreses que caracteritzen el teixit empresarial català.

Cal dons, amb celeritat, assolir aquest objectiu, trencant les inèrcies que impedeixen prendre decisions i executar-les amb eficiència, ja que els fets es succeeixen amb rapidesa i cal anticipar-se. Un objectiu assolible perquè es disposen de vies si hi ha la voluntat política de fer-ho.

Sabem que el futur del nostre model econòmic ha de basar-se en el talent, la innovació, la productivitat, en la celeritat en incorporar als productes els avenços científics i tècnics, tot solucionant els problemes estructurals que tenim pendents i que no hem solucionat en els anys de bonança que hem gaudit. Però ara les prioritats han canviat, i difícilment podent construir el futur sinó preserven el present, conseqüentment són necessàries mesures per mantenir de forma decidida l’ocupació, sabedors que és molt millor treballar que rebre el subsidi d’atur, i alhora que quan una empresa tanca, especialment en el sector industrial, difícilment torna a obrir.

Preservar l’ocupació, minimitzar el creixement de l’atur, requereix, ara per ara, permetre que les empreses disposin de recursos i acceptar les precaucions, que té que extremar el sistema financer. Conseqüentment, per aportar recursos de forma rapida a l’empresa, i atesa l’excepcionalitat de la situació, caldria actuar en base a: permetre l’ajornament del pagament dels impostes i reduir el impost de societats per les pymes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devolució mensual de l’IVA; permetre incrementar les deduccions per inversió em actius fitxes o mediambientals; i potenciar i ampliar les línies de finançament de l’ICO i la seva finalitat. Un conjunt de mesures, de ben segur ampliables, competència del govern de l’Estat, però que en el cas de Catalunya poden complementar-se també amb les actuacions de l’ICF, ajustant la normativa per poder finançar el circulant, utilitzar amb determinació la societat d’avals, actuant sobre aquells aspectes que faciliten la internacionalització i la presencia d’empreses en el mercat mundial, i amb una eficient i eficaç gestió utilitzar els pressupost com element dinamitzador, tot disminuint, a la vegada, els terminis de pagament dels serveis rebuts, i facilitant i fomentar la cooperació interempresarial.

Mesures per garantir recursos i operativitat de l’empresa que també poden rebre la col•laboració de les administracions locals, amb politiques pressupostaries adequades, congelant els increments dels impostos de la seva competència, i fent un projecte col•lectiu la formació i innovació, tot generant entorns per facilitar el sorgiments d’iniciatives emprenedores considerant la potencialitat dels aturats.

Tot un conjunt de mesures, que sense tenir por del dèficit, ens han de permetre lluitar per superar la crisi tot mantenint l’ocupació, garant de la pau social i atorgador de llibertat i progrés de les persones, sabedors que en moments d’emergència són necessaris solucions excepcionals.

Antoni Garrell i Guiu

President Consell Assessor Cercle per al Coneixement

24 d'octubre 2008

Una versió de l'article fou publicat simultàniament al diari Mon Empresarial de desembre (num 111) i al Diari de Sabadell el 2-XII-2008 amb el títol Ocupació i recursos financers

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +