Publicacions d'Amics del País
`Pragmatisme` o `el tot o res`: una dicotomia pel nou Estatut de Catalunya
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 09/03/2006
- 23833 lectures
Havent finalitzat al Congrés dels Diputats a Madrid els treballs per a la ponència sobre el nou Estatut de Catalunya, la tramitació parlamentària inicia la seva recta final. S'obre un procés en el que caldria treballar per sumar Esquerra al projecte tot assumint que ara és el moment de l’aposta decidida per col•locar el talent i els sabers com a palanques per transformar el eixos de generació de valor i cohesió social.
El passat dilluns 6 de març van finalitzar al Congreso de los Diputados de Madrid els treballs de la ponència sobre el nou Estatut de Catalunya. El seguiment de les informacions publicades indiquen que els retalls al projecte aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre han estat molt significatius, i encara que és prematur per determinar amb exactitud les millores assolides respecte a l‘Estatut del 79 és cert que d’aprovar-se tal com ho ha dictaminat la ponència milloraria substancialment el finançament i el marc competencial.
Probablement aquest no és l’Estatut que molt catalans voldríem, les il•lusions enceses a la tardor passada s’han vist, cal reconèixer-ho, un tant frustrades desprès dels treballs de la ponència, potser havíem oblidat que l’Estatut final no era el que sortia del Parlament, atès que és requerit, per la seva pròpia concepció i marc jurídic, d’un pacte a dos: Catalunya i l’Estat. Un pacte que exigia consens per assolir noves cotes d'autogovern, de capacitat d’exercir-lo i de reconeixement de la nostra identitat. Un consens difícil que s’està construint en un marc enrarit, amb excessiu soroll de fons, no sols el creat pel primer partit de l’oposició a Madrid, també el que ha originat certs sector de la premsa, les opinions d’alguns militars, -que portaren a la memòria la retallada en el desenvolupament territorial de l’Estat a partir del 23.F- i de certes organitzacions econòmiques i socials. Ara s’ha culminat la tasca de la ponència, malauradament sense el requerit recolzament d’ERC. S’ha desenvolupat una negociació en la que calia, partint de les nostres febleses, defensar amb contundència el futur del nostre país per un període on ens juguem el ser o no ser en el context del nou escenari econòmic i social que la globalització i l’economia del coneixement imposen. De segur que al llarg del procés de negociació els parlamentaris catalans han treballat buscant l’equilibri entre el possible per l’Estat i el requerit per Catalunya, assumint que l’Estatut del 79 ja no és una eina valida, i conscients que el camí emprés per eliminar càrregues al desenvolupament del país exigés no hipotecar el futur, amb concessions inadmissibles, però a la vegada fer viable el present. ‘Pragmatisme’ o ‘el tot o res’, és una dicotomia que exigeix ésser considerada, i que de ben segur els parlamentaris l’han tingut present en un moment on el desenvolupament econòmic català és palès, si bé molt llunyà del que caracteritza les economies més avançades i menys sensibles a l’obertura de la competència de països amb baixos costos i absents de polítiques de protecció a la natura i als ciutadans. La bonança d’avui no pot fer perdre de vista que el demà requereix més competències i més recursos, i que l’ofec inaguantable que l’Estatut actual, i els marc legals que limitaren el seu desenvolupament, exigeixen, sense renunciar al que som i necessitem, caviar el marc d’encaix amb l’Estat en tot allò que sigui possible. La tramitació parlamentaria, inicia la recta final, en ella caldria treballar per millorar el que encara és possible i sumar Esquerra al projecte, i desprès el poble de Catalunya haurà de pronunciar-se; caldrà explicar-ho bé, no oblidant les expectatives creades el 30 de setembre, i caldria fer-ho amb projectes, assumint que ara és el moment de l’aposta decidida per col•locar el talent i els sabers com a palanques per transformar el eixos de generació de valor i cohesió social. Ara és el moment de les polítiques que garanteixin una Catalunya plena per als nostres fills, ara és el moment de mirar al futur i establir prioritats. Antoni Garrell i Guiu President Cercle per el Coneixement març 2006