Publicacions d'Amics del País

No intentem convèncer!

Reflexions a partir del seminari que el cercle va organitzar a l'entorn del llibre ` the raise of creative class´, amb la presència de la co-autora Irene Tinagli.

Fa uns dies, a la xerrada amb la Irene Tinagli, van sortir força temes. Vam intentar definir amb més o menys exactitud què és la classe creativa, però també la seva conducta i les seves preocupacions. En definitiva, vam esquematitzar un nou estil de vida. No pretendria ara tornar a exposar tota aquesta colla de característiques, a més no aconseguiria fer-ho amb prou precisió.

M’agradaria, però, centrar-me en un dels punts que crec més interessants, i segurament la pregunta clau per la qual el Cercle existeix: com podem fer arribar el missatge de la classe creativa? Com podem generar interès per aquest nou estil de vida? Parlant amb companys d’universitat, per exemple, és palès que la gran majoria ni tan sols intueix tot aquest moviment. A la universitat triomfa l’AEP (Associació d’Estudiants Progressistes) que, d’altra banda, és d’un conservadorisme indecent.

Davant d’aquesta pregunta, i molt encertadament, la Irene Tagliani va respondre amb molta precaució: “Jo no tinc receptes”. I vam debatre una estona més, sense arribar a cap conclusió.

Uns dies després m’he decidit a escriure per expressar el que he pensat a posteriori.

Aquest nou estil de vida de què parlem no es pot explicar. Podem intentar-ho, evidentment. Direm que la classe creativa busca entorns favorables al treball i a l’oci; de fet entorns que lliguin indissociablement aquests dos conceptes. I que també busca l’aprenentatge continu en tots els camps possibles, des dels més tècnics als més humans. Tot això –i molt més- podem intentar explicar-ho, però aquest missatge no enganxa a ningú. I ho entenc, és un missatge una mica utòpic, queda molt lluny de tot allò que estem vivint al nostre voltant.

Per això l’única manera de fer arribar el missatge no passa per la boca, sinó pels ulls. Quan els ulls comproven que el món és obert i global, l’individu es deixa endur per les ganes de descobrir-lo. A més, els ulls tenen un altre avantatge: tot el que se’ns diu pot semblar imposat, pot semblar que no som nosaltres qui hem decidit el camí sinó que ens hem deixat fabricar per les paraules dels altres. L’experimentació, en canvi, et dóna la satisfacció de sentir-te important, de creure que efectivament tu ets l’únic propietari del teu ser.

No intentem, doncs, convèncer ningú. Simplement, actuem tal com allò que volem ser. És una actitud molt menys arrogant i molt més efectiva.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +