Publicacions d'Amics del País

L’insuportable fracàs del sistema educatiu: cal tractar l´educació com a projecte de país

Article sobre la necessitat de formar persones preparades per afrontar els reptes que demana la Societat del Coneixement. Catalunya i l'Estat Espanyol no es poden permetre les elevades i preocupants xifres de fracàs escolar, cal tractar l’educació com a política d’Estat.

La Societat del Coneixement, aquella que fonamenta el progrés econòmic i social en el talent de les persones i conseqüentment en l’avenç científic i tecnològic, requereix fonamentalment de persones amb els màxims nivells formacionals possibles. Una formació recolzada amb un procés d’aprenentatge que hauria de buscar la simbiosi entre les actituds arrelades en la pluralitat, l’esforç, la diversitat, la solidaritat i el respecte, i les aptituds basades en els coneixements abstractes i instrumentals.

En el diversos documents del Cercle per al Coneixement es defineix amb precisió que la formació és un dels quatre reptes a afrontar per consolidar la Societat del Coneixement tot garantint el futur en les societats pròsperes com és el cas de Catalunya i de l’Estat Espanyol. Sorprèn que l’administració i la societat en general no actuïn amb energia per afrontar l’enorme fracàs escolar que presenta el nostre sistema educatiu. Un fracàs que condueix a l’exclusió laboral, a la marginació, a la intolerància i la confrontació.

Hom no pot ignorar que si els problemes crònics del sistema educatiu, avui per avui, encarà no incideixen significativament en la inserció dels joves al sistema productiu, i a l’exclusió del més grans, és com a conseqüència de que encara es mantenen uns percentatges elevats de llocs de treball on el nivell de coneixements requerits no és gaire alt. Aquest fet explica també els problemes d’adequació de les empreses al nou sistema de generació de valor en un context de liberalització econòmica mundial, perquè una gran part del teixit productiu no basa la seva competència en la innovació i el talent de les persones.

El fracàs escolar i les inadequades polítiques formatives han quedat paleses públicament en els diversos informes internacionals publicats. Si l’informe PISA ja alertava sobre el baix nivell de preparació dels nostres joves; l’últim informe de la Unió ens situa a la cua d’Europa en quant a èxits del sistema. Unes posicions que no sols s’expliquen per els gairebé 5.000€ que Espanya dedica per alumne/any en front dels més de 6.000€ invertits en els països capdavanters, sinó també en la manca d’estabilitat del model educatiu, com s’evidencia en els canvis del mateix en funció del partit polític que governa a Madrid.

Catalunya i l’Estat no es poden permetre les elevades i preocupants xifres de fracàs escolar, ens cal tractar l’educació com a política d’Estat, tot efectuant les reformes requerides en el si d'un gran pacte per l’educació que garanteixi la seva estabilitat més enllà de qui governi.

Un pacte que ha de permetre una estabilitat i qualitat com la del sistema finlandès que des de la seva implantació al 1970 ha possibilitat les més elevades cotes d’encert, i a la vegada implanti uns programes adequats als nous desafiaments de l'economia i la societat del coneixement. Uns programes, acompanyats dels materials de simulació i assistència escaients, que han de permetre conèixer 3 o 4 idiomes abans dels 12 anys, potenciar les matèries humanistes com la filosofia, la literatura i la història com a vehiculadors del pensament i les actituds, tot garantint el màxim nivell en les matemàtiques, i possibilitant a cada alumne assolir el màxim nivell possible d’acord a les seves capacitats.

Uns desafiaments sols possibles si s’acompanyen dels plans de formació dels professionals educatius en concordància amb les noves problemàtiques de polítiques per incorporar el reconeixement social a la tasca investigadora i pedagògica, contraprestacions econòmiques similars al de les professions més reconegudes, i de processos d’evolució permanent del professorat sabent que el futur es guanya dia a dia i no sols amb la defensa d’un projecte i uns coneixements front un tribunal al inici de l’activitat acadèmica.

Lina Zulueta Fernández

Sòcia del Cercle per al Coneixement - Àmbit d'Educació i desenvolupament social.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +