Publicacions d'Amics del Pa�s

L�Economia del coneixement, el nou paradigma de les societats

Enric I. Canela Campos
Articles
Data: 08/01/2008
23371 lectures

En l'�ltim decenni els pa�sos desenvolupats hem entrat, amb m�s o menys intensitat, en la societat del coneixement. A hores d�ara, totes les

teories sobre el desenvolupament econ�mic estan d�acord amb el fet que l'increment dels coneixements i els canvis tecnol�gics, i no l'acumulaci� pura i simple de capitals, s�n el motor d'un creixement durador. Aix� ha portat a les societats actuals cap a un nou paradigma conegut com a �economia del coneixement�, on aquest �s l�ess�ncia de la competitivitat i el motor del desenvolupament a llarg termini.

A la nostra societat, el desenvolupament econ�mic i social i el manteniment de l�Estat del benestar es basen, essencialment, en el coneixement, en tots els seus aspectes: creaci�, emmagatzematge, transmissi� i aplicaci�; o, en d�altres paraules, recerca, desenvolupament, disseny i innovaci�.

Dins l�anomenada economia del coneixement, la informaci� i el coneixement han despla�at en import�ncia al capital en la creaci� de riquesa. La difer�ncia en el nivell de desenvolupament de les societats contempor�nies s�ha deixat d�explicar a trav�s de la possessi� de recursos naturals o de la capacitat de la seva infraestructura f�sica.

Com a sistema, aquesta economia comporta una nova definici� dels factors de la producci�. Als pa�sos m�s desenvolupats els factors motor de la riquesa s�n ara la recerca cient�fica i, particularment, el desenvolupament tecnol�gic. Com va dir l�any 1990 el premi Nobel de F�sica, Jerome Friedman, �la innovaci� �s la clau del futur, per� la recerca �s la clau de la innovaci�. Des de la II Guerra Mundial, el resultat de l�activitat econ�mica d�alguns pa�sos ja va comen�ar a dependre menys de la transformaci� de la base f�sica de la producci�, �s a dir, dels objectes (mat�ria i energia transformades en productes manufacturats), per passar a fer-ho m�s de la transformaci� de la base intel�lectual de la producci�, �s a dir, dels processos i les representacions dels objectes. Avui, m�s del 80% del PIB d�alguns pa�sos el generen activitats basades en el coneixement.

El capital hum� �s clau en el creixement del PIB i la producci� eficient descansa sobre la informaci� i el know-how. M�s del 60% de treballadors de les economies m�s desenvolupades s�n treballadors del coneixement, que manipulen i interpreten informaci� en lloc de manipular m�quines. L�economia del coneixement no es limita a la revoluci� en les tecnologies de la informaci� i comunicaci� (TIC), ni al comer� electr�nic o la possibilitat de transmetre informaci� a qualsevol part del m�n en q�esti� de segons. El proc�s de mundialitzaci� de l�activitat econ�mica s�ha retroalimentat amb l�aparici� d�una revoluci� tecnol�gica de primera magnitud liderada per les TIC, que si b� s�n les principals eines que han promogut el canvi, per si mateixes no han transformat la societat: han facilitat la difusi� del coneixement i a crear-ne de nou, at�s que s�n eines que permeten alliberar el potencial creatiu i el coneixement que posseeix la gent.

La conflu�ncia d�aquests fen�mens ha determinat el proc�s de globalitzaci�, ent�s com la generalitzaci� de les capacitats de treball en xarxa d�una economia que funciona a temps real i a escala planet�ria, la qual cosa implica una important mobilitat dels factors productius i de les mercaderies (b�ns i serveis). A m�s, aquestes importants transformacions de l�oferta es combinen amb importants canvis en la demanda, que progressivament s�orienta cap a la despesa en mercaderies de car�cter intangible.

El creixement sostingut del PIB no passa nom�s per fer inversions en la tecnologia, sin� que cal tenir suficient capital hum�, �s a dir, saber, educaci� i formaci� de la poblaci� activa. El coneixement i l�educaci� han de ser tractats com a productes empresarials, mentre que els productes i serveis intel�lectuals innovadors i d�educaci� poden ser exportats amb un elevat valor de retorn, i tamb� com un recurs productiu. Hi ha d�haver una transici� cap a una producci� basada en la ci�ncia i la tecnologia avan�ada, fonamentada en la recerca i l�educaci� superior.

En aquest context, si es vol que Catalunya entri plenament en la societat del coneixement i que es trobi entre els pa�sos m�s competitius del m�n, hem d�exigir al Govern que lideri un canvi de paradigma. Les empreses que utilitzen m� d'obra poc qualificada abandonen els pa�sos on l'Estat del benestar �s elevat i els costos laborals s�n alts per anar a cercar pa�sos amb m� d'obra barata. L�economia del coneixement ens demana noves compet�ncies vinculades amb les necessitats de la societat i involucra la capacitat d�aprenentatge de les institucions, el sector productiu i acad�mic, la generaci� de xarxes interinstitucionals per a la soluci� de problemes i l��s intensiu del coneixement a nivell social.