Publicacions d'Amics del País

La Universitat i l’EEES

El curs acadèmic 2010-2011 que acabem d’estrenar ha establert una fita decisiva en el camí de la consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) també a casa nostra. Aquest serà el primer curs acadèmic en el qual la totalitat d’estudis que s’imparteixen a les universitats catalanes i espanyoles estan adaptats als requeriments que l’EEES estableix.

El curs acadèmic 2010-2011 que acabem d’estrenar ha establert una fita decisiva en el camí de la consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) també a casa nostra. Aquest serà el primer curs acadèmic en el qual la totalitat d’estudis que s’imparteixen a les universitats catalanes i espanyoles estan adaptats als requeriments que l’EEES estableix.

D’aquesta manera s’ha culminat el procés que es va encetar el mes de juny de l’any 1999 a Bolònia, quan 31 ministres d’educació d’estats europeus signaven una declaració que establia, d’una banda, els eixos a partir dels quals construir una àrea europea d'educació superior comuna que possibilités també, promocionar el sistema europeu d'ensenyament superior arreu. De l’altra, uns objectius centrats en assolir un sistema de titulacions que fos reconegut i homologat per tots els països, i sobretot, que fos fàcilment comprensible. Un sistema basat en dos cicles formatius articulats per una estructura de crèdits que reconegués més les hores que empra l’estudiantat per formar-se que no pas les que aboca el professorat en la seva feina.

D’aquesta manera es volia aconseguir uns altres objectius nogensmenys rellevants, com els d’estimular la mobilitat de l’estudiantat i incentivar processos de cooperació europea per garantir una millor qualitat de l’educació compartint criteris i metodologies en la formació. Culminat el procés de vertebració de l’EEES arriba el moment de començar a avaluar d’una manera fiable, què ha significat i que està significant l’establiment d’aquest nou marc referencial en matèria d’educació superior a Europa.

Com apuntava més amunt, un dels principis sobre els quals es fonamenta l’EEES és l’estructura d’estudis de grau i de postgrau (màsters i doctorats) equiparable i comparable amb la de tots els països que han fet de l’EEES un espai comú d’educació superior. D’aquí que l’EEES fomenti i potenciï el treball en xarxa, la mobilitat de l’estudiantat i la interrelació i la internacionalització de les universitats que cada vegada hauran de ser més competitives per poder atreure talent. Com que en l’EEES l’estudiant està a l’epicentre mateix del sistema formatiu, es fa necessari desplegar sistemes d’aprenentatge més actius i participatius que fins ara, més adequats als temps actuals, a les tecnologies de les quals disposem i a les demandes professionals.

Clar que tot això és la teoria i bé sabem que el paper ho aguanta pràcticament tot i que el dia a dia fa la realitat molt més complexa. Tanmateix a casa nostra, el procés d’adaptació a l’EEES s’ha portat a terme en un marc de massa incerteses i sense comptar amb un finançament específic com en d’altres països. Però dit això, cal fer una altra constatació: per fer el salt qualitatiu que comportava –i que encara comporta— per passar del vell sistema de titulacions i estudis a un de totalment nou, cal el ple convenciment que la formació és una de les bases fonamentals sobre les quals se cimenten les societats avançades. I aquí rau segurament el problema més preocupant que s’ha patit durant el període d’adequació de la nostra universitat a l’EEES ja que gairebé ningú estava del tot convençut que l’Espai Europeu d’Educació Superior era la porta que ens obria a noves oportunitats. Sota aquestes condicions és fàcil concloure que defensar les bondats del nou sistema no era tasca senzilla i d’aquí que només afloressin les dificultats que, dit sigui de passada, mai no acabaven de ser acarades de manera adequada per les instàncies governamentals corresponents. D’aquesta manera, l’adaptació dels estudis i de les metodologies docents a l’EEES s’anava dilatant en el temps i les universitats tampoc no acabaven de seguir el ritme que hauria estat desitjable.

Sigui com sigui, lluny queden avui els dies de titulars, de resistències i d’oposició al carrer, sovint sense sentit, a l’EEES. En un futur proper, ens adonarem que ser membre de l’Europa de la formació serà una condició necessària per al desenvolupament econòmic i social, i alhora i en conseqüència, una exigència per a la universitat. No podem oblidar que sense una universitat competitiva mai no podrem tenir un país competitiu. No podem, doncs, deixar perdre aquesta oportunitat de transformar la universitat per fer-la més propera a la societat, més viva i més competitiva. Queda encara molta feina a fer...

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +