Publicacions d'Amics del País

La Societat Civil: Clau per l´esdevenidor

Ara que la Societat Catalana és mou per dir prou als problemes de l’aeroport del Prat, quant es certs moments es posa en qüestiona el paper de la societat Civil, quant es vol imposar el políticament correcte i la pau del silenci davant una Catalunya que te greus problemes amb infrastructures de mobilitat, amb xarxes de generació i distribució d’energia que treballin al límit de la seva capacitat amb perill de no garantir els requeriments a curt i mig termini, voldria recordar que sols amb una societat civil forta les polítiques a llarg termini es podent abordar.

Ara que la Societat Catalana és mou per dir prou als problemes de l’aeroport del Prat, quant es certs moments es posa en qüestiona el paper de la societat Civil, quant es vol imposar el políticament correcte i la pau del silenci davant una Catalunya que te greus problemes amb infrastructures de mobilitat (siguin de persones, mercaderies o dades) per via terrestre o aèria, amb xarxes de generació i distribució d’energia que treballin al límit de la seva capacitat amb perill de no garantir els requeriments a curt i mig termini, quant el model econòmic que permet assolir altíssim nivells de creixement pero sense avançar amb l’economia del coneixement, cal que més que mai la societat civil independent i lliure faci sentir la seva veu, i per aquest motiu cal novament recordar el paper clau de la Societat Civil per garantir el futur, i quina millor manera de fer-ho que amb un document del pre-Cercle que definia la Societat Civil i que ajudar a prendre la iniciativa de constituir-lo. Era el gener de 2001 quant es redactà i fou debatut pel nucli inicial del Cercle: En Pere Monras, Antoni Farres, Rafael Suñol, Joaquim Català, Anna Pasqual, i jo mateix, i ara, quasi 7 anys desprès, voldria reproduir-lo per reclamar que sols amb una societat civil forta les polítiques a llarg termini es podent abordar.

Consideracions sobre La Societat Civil.

La societat civil és aquella part de l’àmbit privat l’activitat de la qual no té ànim lucratiu. Dit altrament, la societat civil acaba allà on comença l’Administració Pública i on comença el mercat (entès com l’activitat que es genera amb finalitats lucrativa). Dit d’aquesta manera, podríem pensar que la societat civil és l’element menys important dels tres, que només existeix per contextualitzar els altres dos. Res més lluny de la veritat. El cert és que els tres components (Societat Civil, Administracions i Mercat) són factors essencials de tota societat humana, tots tres elements formen un equilibri sense el qual una societat no pot desenvolupar-se.

Avui dia, comprenem que l’acció de govern ultrapassa la mera tasca de l’Administració pública, necessita la presència d’una societat civil activa i estructurada, a més de l’acció d’un mercat dinàmic i poc intervingut. Els tres components actuen com a contrapoder uns dels altres i contribueixen a evitar situacions de desequilibri. Així, constatem que quan l’Administració és massa preponderant es donen situacions de desànim social i d’estancament econòmic; per contra, si el mercat esdevé predominant, s’acostumen a accentuar els desequilibris i les desigualtats socials. Però, i això és molt important, només una societat civil forta pot evitar els abusos dels altres dos elements i alhora ajudar a obrir noves vies i actuacions de futur.

Històricament, es pot comprovar que els experiments socials de conseqüències més nefastes s’han donat després de l'anihilació de la societat civil, els totalitarismes en són una bona evidència. Efectivament, els totalitarismes, ja fossin de signe feixista o comunista, van pretendre substituir la societat civil per un nou entramat social dissenyat verticalment des d’una instància política superior. I és que, a partir del moment en què la societat civil perd la seva capacitat d’opinió, res no pot aturar els abusos dels poders polítics i econòmics. Per contra, una societat civil forta, encara que sigui bandejada, pot actuar per suplir les mancances dels altres sectors.

El cas de Catalunya és paradigmàtic en aquest sentit. Des del decret de Nova Planta Catalunya ha tingut, en el millor dels casos, un nivell d’autogovern limitat. Malgrat aquesta situació Catalunya ha aconseguit desenvolupar-se econòmicament i mantenir la seva identitat política i social. Si això ha estat possible és, sens dubte, degut a la vitalitat de la seva societat civil. El teixit associatiu de Catalunya ha estat clau a l’hora de situar Catalunya entre les regions capdavanteres d’Europa malgrat les seves evidents limitacions polítiques.

És per això que resulta més paradoxal que, just en el moment en què Catalunya gaudeix de major nivell d’autogovern polític dels darrers tres segles, la seva societat civil comença a donar senyals de feblesa i pèrdua de capacitat de mobilització. Veiem que la capacitat d’acció de la societat, al marge de partits i sindicats, és ben migrada, i pràcticament circumscrita a les ONG trencant el requerit equilibri entre Administració, Mercat i Societat Civil

Aquesta tendència és especialment preocupant en la conjuntura actual. L’adveniment de la societat de la informació, i el seu epígon, la societat del coneixement, fan que sigui indispensable que els tres elements de la governació funcionin sinèrgicament al millor nivell.

De moment, la iniciativa l’està prenent bàsicament el mercat. Els agents del mercat han entès perfectament que la societat de la informació o del coneixement impliquen un capgirament del status quo present, comparable al que va provocar la revolució industrial en el seu moment. Per tant, estant prenent decisions estratègiques per tal d’assegurar-se una posició avantatjosa en aquest hipotètic nou ordre. A tot això, l’Administració viu presa d’una certa incoherència estructural respecte als nous models organitzatius i decisionals, no en va els estats actuals són els fills de la modernitat i de les societats industrials. El poder públic vol preparar-se pel canvi, vol adaptar-s’hi, però la seva estructura genètica el limita.

Mentre la societat civil veu les possibilitats del nou sistema, s’adona que la societat de la informació provocarà la crisi de les estructures verticals, jerarquitzades i obrirà oportunitats a les xarxes. Però de moment, manca la capacitat, o potser voluntat, de mobilització i d’organització per fer front, de forma adequada, als reptes de la globalització.

Els propers anys seran decisius, amb un mercat en posició d’avantatge i un poder polític en adaptació, només la regeneració de la societat civil permetrà assolir un nou estadi de governació.

Tornant a Catalunya, cal dir que la situació no pot dur-nos a cap mena de cofoisme. Si bé és cert que nombrosos indicadors ens situen en bona posició de cara a la gran transició de la societat de la informació. També ho és que aquests mateixos indicadors ens assenyalen més com a consumidors de productes de la societat de la informació que no com a centre de producció i iniciativa. És a dir, el lideratge en aquesta revolució ve d’altres llocs i nosaltres seguim l’ona. Evidentment, això comporta que Catalunya, si persisteix en aquesta situació, tingui dificultats en conservar la riquesa que pugui generar i que li costi més mantenir una identitat diferenciada en el context de la societat plural i global

Per tant és el moment que la societat civil catalana reassumeixi, amb força reeixida, el seu rol i realitzi la tasca que li pertoca. Cal que esperoni, efectuant propostes i col•laborant activament, a l’Administració, perquè endegui amb decisió aquelles iniciatives que permetran a la nostra societat desenvolupar-se en la nova conjuntura. Cal que incideixi sobre els agents del mercat per tal que en la cerca de beneficia no perjudiquin la societat ni despocisionin Catalunya en el context de l’Estat, d’Europa i el món.

En el passat la societat civil catalana va exercir un lideratge que ara es troba a faltar, l’Administració només troba interlocutors en contextos polítics o econòmics i això afebleix la governació. Cal abandonar aquesta somnolència que tenalla al nostre teixit civil, cal superar la nostra dependència de l’acció pública i recuperar la iniciativa col•laborant activa i generosament. Amb aquesta voluntat sorgeix el Cercle per al Coneixement
.

Una Societat Civil que no pot defugir dels seus reptes, que s'ha d'organitzar i que ha d'assumir compromís, un compromís que va més enllà de les persones que l'assumeix en cada moment, que s'ha de poder trametre d'uns a altres com a prova inequívoca de vitalitat social. Un compromís assumit pel Cercle des de la primera Junta encapçala per en Pere Monràs, 2001-2004; que vaig continuar jo mateix amb la junta que presideixo i que finalitza el seu mandat al 1 d'octubre, i que amb forces renovades, per la fusió del Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast, assumirà un nou president i la seva junta, seguint l'objectiu fundacional de treballar des de la societat civil per el futur de Catalunya que és el nostre pero especialment el de les properes generacions.

Antoni Garrell i Guiu

President del Cercle per al Coneixement - Barcelona Brakfast

25 de març de 2007

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +