Publicacions d'Amics del Pa�s

La classe creativa �s qui mou la societat del coneixement

Ramon Sang�esa Sol�
Articles
Data: 15/10/2004
23833 lectures

Quines s�n les classes emergents en la societat del coneixement? Amb qu� es caracteritzen? Quins s�n els seus estils de vida?

El soci�leg Richard Florida va desfermar un notable rebombori en publicar "The Rise of the Creative Class". A l'obra afirma que l'�xit econ�mic i social de les �rees metropolitanes ja no est�, com abans, lligat a les infrastructures, ni a l'exist�ncia i atracci� d'empreses, ni al liderat de l'Administraci� en el desenvolupament econ�mic, ni a la facilitat en la creaci� de negocis, ni tan sols a l'excel�l�ncia en una �rea de coneixement. Tot i recon�ixer aquests factors. el que compta �s alguna cosa m�s b�sica i de m�s impacte a llarg termini.

Segons Florida, en una societat avan�ada, l'actiu principal �s el coneixement. (Ja ho tenim assumit com a Cercle, per�... seguiu llegint, seguiu!). De tots els tipus de coneixement, el t�cit �s el m�s lligat a la creativitat individual i el de m�s potencial. Es posa en valor quan es comparteix amb d'altres persones capaces d'operacionalitzar-lo i comercialitzar-lo. El conjunt de totes aquestes persones forma la "classe creativa". Les ciutats i regions prosperen atraient aquesta classe creativa. Per aconseguir-ho han de mostrar que s�n meritocr�tiques, obertes i que equilibren compet�ncia i cooperaci�, que s�n llocs amb una alta probabilitat de xocs de forta energia entre coneixements diferencials i amb la capacitat de convertir-los en valor, llocs on hom pot canviar de projecte professional encetantne un de nou amb d'altres "creatius" que el reconeixen com a "partner" v�lid. La import�ncia dels motors cl�ssics de conversi� de coneixement en valor (capital risc, etc.) ja ha estat reconeguda en molts estudis. Per�, a m�s, ara s'a�lla com a factor clau l'exist�ncia, no nom�s d'una classe creativa, sin� d'una "cultura creativa".

Florida, per�, matisa l'equilibri entre factors cl�ssics i nous. �s necess�ria l'exist�ncia simult�nia de Talent, Tecnologia i Toler�ncia. El primer l'ent�n com l'exist�ncia d'universitats i professionals "World Class" amb coneixements diferencials. El segon, com la mobilitzaci� de coneixement en productes i serveis d'impacte global. El tercer, com el respecte a diferents estils de vida. "Creative cities are tolerant to diversity and intolerant to mediocrity", diu.

La tesi sembla l�gica, per� els indicadors utilitzats han aixecat polseguera. No pas els habituals com el pes de la R+D, sin� els de diversitat i grau d'assumpci� de la nova cultura com "l'�ndex bohemi" i "l'�ndex gay". Aix� com el fet que una ciutat en declivi associ� �pera i Ballet al seu "prestigi" enfront el valor "energia" de les formes art�stiques de la classe creativa (m�sica alternativa). Altra evid�ncia pol�mica �i, segons Florida, gens anecd�tica� �s la correlaci� negativa entre l'�xit d'una ciutat i la seva associaci� identit�ria amb l'equip local d'algun esport "cl�ssic" (baseball als USA, futbol a Europa). Llegir el cap�tol dedicat a Pittsburgh i jugar a trobar-hi analogies casolanes �s for�a divertit.

Tot plegat, segons Florida, apunta a un canvi radical en l'estil de vida de la classe social que mou l'economia, que ara �s la "classe creativa". Com el seu estil de vida �s diferent, valora la qualitat de vida segons altres par�metres. Aix� seria secundari si aquesta qualitat no fos l'atractor b�sic del recurs estrat�gic: les persones amb talent. Una altra recomanaci� pol�mica d'en Florida �s que cal dissenyar el futur donant m�s pes a aquesta nova qualitat de vida centrada no en el benestar com a seguretat, sin� com a llibertat creativa i obertura al futur. Aix� afecta, per exemple, a les pol�tiques urbanes, que han de passar de veure el territori com espai de distribuci� de funcions, a veure'l com espai d'intercanvi de coneixements; de la "planificaci� i control" a la "facilitaci� i cura"; d'entorns urbans planificats a entorns urbans "conreats", vius i complexos. Ron Dvir tamb� d�na alguna idea d'aquests canvis.

Les recomanacions d'en Florida han generat fortes reaccions a favor i en contra. Algunes ciutats, com el mateix Florida s'ha apressat a advertir, han agafat el rave per les fulles apostant a "la marxa" i oblidant el Talent i la Tecnologia. El propi Florida ha contestat les cr�tiques que han sorgit des de la dreta i l'esquerra, d'advocats de "l'economia de sempre" i de "la nova economia", de neoliberals i de neokeynesians. Tamb� ha analitzat la import�ncia de les pol�tiques d'immigraci� en aquest nou marc, si m�s no a USA. La discussi� resta oberta i tamb� ho est� el grau d'avantatge real assolit pels qui connecten amb la nova cultura.

Respecte a Catalunya, i a tall personal, voldria recordar-vos que, segons l'informe "Vers una tecnocultura de la innovaci�" del propi Cercle, no tenim universitats "World Class", disposem de poca capacitat tecnol�gica i estem encara estancats en models mentals de l'era industrial. Vull afegir que el professor Castells, en un sopar del Cercle, ens confess� que "Catalunya �s un poble", referint-se al fet que mostra poca mobilitat geogr�fica i social, i poca obertura cultural. La identitat forta pot ser un problema. Pels qui estan en la cultura creativa global, la identitat no s'articula exclusivament entorn a la naci�, la llengua o la religi�, sin� en la proximitat i el reconeixement d'altres creatius entorn projectes.

Continuant amb el cas catal�, vull observar tamb� que la relaci� amb la toler�ncia a vegades ha estat ambigua. El concepte de planificaci� urbana que s'ha manegat �s proper a l'enginyeria social i al control, lluny de la facilitaci�; tot plegat santificat com a consens. Alg� ho ha resumit com "estrat�gia de totxo i festa". Els resultats del darrer estudi encarregat pel Pla Estrat�gic Metropolit� de Barcelona al professor Vives es poden interpretar com la confirmaci� de qu� no s'ha gestionat b� la relaci� entre Talent ("ciutat pol d'innovaci�" en la seva nomenclatura), Toler�ncia ("ciutat esbarjo") i Tecnologia ("ciutat seu/pol"). Per�, �s clar, �s la meva interpretaci�.

Si alg� tenia dubtes que la principal tasca del Cercle pel Coneixement �s la d'engegar un veritable canvi cultural a Catalunya, espero que en Florida l'ajudi a veure-ho una mica m�s clar. Tenim molta feina per endavant, i molt creativa!