Publicacions d'Amics del País

La classe creativa és qui mou la societat del coneixement

Quines són les classes emergents en la societat del coneixement? Amb què es caracteritzen? Quins són els seus estils de vida?

El sociòleg Richard Florida va desfermar un notable rebombori en publicar "The Rise of the Creative Class". A l'obra afirma que l'èxit econòmic i social de les àrees metropolitanes ja no està, com abans, lligat a les infrastructures, ni a l'existència i atracció d'empreses, ni al liderat de l'Administració en el desenvolupament econòmic, ni a la facilitat en la creació de negocis, ni tan sols a l'excel·lència en una àrea de coneixement. Tot i reconèixer aquests factors. el que compta és alguna cosa més bàsica i de més impacte a llarg termini.

Segons Florida, en una societat avançada, l'actiu principal és el coneixement. (Ja ho tenim assumit com a Cercle, però... seguiu llegint, seguiu!). De tots els tipus de coneixement, el tàcit és el més lligat a la creativitat individual i el de més potencial. Es posa en valor quan es comparteix amb d'altres persones capaces d'operacionalitzar-lo i comercialitzar-lo. El conjunt de totes aquestes persones forma la "classe creativa". Les ciutats i regions prosperen atraient aquesta classe creativa. Per aconseguir-ho han de mostrar que són meritocràtiques, obertes i que equilibren competència i cooperació, que són llocs amb una alta probabilitat de xocs de forta energia entre coneixements diferencials i amb la capacitat de convertir-los en valor, llocs on hom pot canviar de projecte professional encetantne un de nou amb d'altres "creatius" que el reconeixen com a "partner" vàlid. La importància dels motors clàssics de conversió de coneixement en valor (capital risc, etc.) ja ha estat reconeguda en molts estudis. Però, a més, ara s'aïlla com a factor clau l'existència, no només d'una classe creativa, sinó d'una "cultura creativa".

Florida, però, matisa l'equilibri entre factors clàssics i nous. És necessària l'existència simultània de Talent, Tecnologia i Tolerància. El primer l'entén com l'existència d'universitats i professionals "World Class" amb coneixements diferencials. El segon, com la mobilització de coneixement en productes i serveis d'impacte global. El tercer, com el respecte a diferents estils de vida. "Creative cities are tolerant to diversity and intolerant to mediocrity", diu.

La tesi sembla lògica, però els indicadors utilitzats han aixecat polseguera. No pas els habituals com el pes de la R+D, sinó els de diversitat i grau d'assumpció de la nova cultura com "l'índex bohemi" i "l'índex gay". Així com el fet que una ciutat en declivi associï Òpera i Ballet al seu "prestigi" enfront el valor "energia" de les formes artístiques de la classe creativa (música alternativa). Altra evidència polèmica —i, segons Florida, gens anecdòtica— és la correlació negativa entre l'èxit d'una ciutat i la seva associació identitària amb l'equip local d'algun esport "clàssic" (baseball als USA, futbol a Europa). Llegir el capítol dedicat a Pittsburgh i jugar a trobar-hi analogies casolanes és força divertit.

Tot plegat, segons Florida, apunta a un canvi radical en l'estil de vida de la classe social que mou l'economia, que ara és la "classe creativa". Com el seu estil de vida és diferent, valora la qualitat de vida segons altres paràmetres. Això seria secundari si aquesta qualitat no fos l'atractor bàsic del recurs estratègic: les persones amb talent. Una altra recomanació polèmica d'en Florida és que cal dissenyar el futur donant més pes a aquesta nova qualitat de vida centrada no en el benestar com a seguretat, sinó com a llibertat creativa i obertura al futur. Això afecta, per exemple, a les polítiques urbanes, que han de passar de veure el territori com espai de distribució de funcions, a veure'l com espai d'intercanvi de coneixements; de la "planificació i control" a la "facilitació i cura"; d'entorns urbans planificats a entorns urbans "conreats", vius i complexos. Ron Dvir també dóna alguna idea d'aquests canvis.

Les recomanacions d'en Florida han generat fortes reaccions a favor i en contra. Algunes ciutats, com el mateix Florida s'ha apressat a advertir, han agafat el rave per les fulles apostant a "la marxa" i oblidant el Talent i la Tecnologia. El propi Florida ha contestat les crítiques que han sorgit des de la dreta i l'esquerra, d'advocats de "l'economia de sempre" i de "la nova economia", de neoliberals i de neokeynesians. També ha analitzat la importància de les polítiques d'immigració en aquest nou marc, si més no a USA. La discussió resta oberta i també ho està el grau d'avantatge real assolit pels qui connecten amb la nova cultura.

Respecte a Catalunya, i a tall personal, voldria recordar-vos que, segons l'informe "Vers una tecnocultura de la innovació" del propi Cercle, no tenim universitats "World Class", disposem de poca capacitat tecnològica i estem encara estancats en models mentals de l'era industrial. Vull afegir que el professor Castells, en un sopar del Cercle, ens confessà que "Catalunya és un poble", referint-se al fet que mostra poca mobilitat geogràfica i social, i poca obertura cultural. La identitat forta pot ser un problema. Pels qui estan en la cultura creativa global, la identitat no s'articula exclusivament entorn a la nació, la llengua o la religió, sinó en la proximitat i el reconeixement d'altres creatius entorn projectes.

Continuant amb el cas català, vull observar també que la relació amb la tolerància a vegades ha estat ambigua. El concepte de planificació urbana que s'ha manegat és proper a l'enginyeria social i al control, lluny de la facilitació; tot plegat santificat com a consens. Algú ho ha resumit com "estratègia de totxo i festa". Els resultats del darrer estudi encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona al professor Vives es poden interpretar com la confirmació de què no s'ha gestionat bé la relació entre Talent ("ciutat pol d'innovació" en la seva nomenclatura), Tolerància ("ciutat esbarjo") i Tecnologia ("ciutat seu/pol"). Però, és clar, és la meva interpretació.

Si algú tenia dubtes que la principal tasca del Cercle pel Coneixement és la d'engegar un veritable canvi cultural a Catalunya, espero que en Florida l'ajudi a veure-ho una mica més clar. Tenim molta feina per endavant, i molt creativa!

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +