Publicacions d'Amics del País

Internacionalització versus innovació

Per què es parla tant d'innovació? Quins són els seus efectes positius? Quina és la situació en el nostre país? Quin camí agafar?

Em sembla evident que de la mateixa manera que primer es l´ou que la gallina, primer es la innovació que qualsevol altra cosa, per exemple la internacionalització. Molt acertadament ara s´hi està donant un relatiu impuls mediàtic a la innovació. O almenys així va ser abans de les eleccions generals a molts nivells.

Sempre m´ha atret i xocat la naturalesa individual de la creació i el lideratge de les empreses, la dimensió humana de les organitzacions, però també m´ha colpit la inèrcia incontrolable de les mateixes. I la limitada importància que s´hi dóna a totes dues. Es per això que em sembla que ens equivoquem de ple quan ignorant aquestes dues realitats, es pretén solucionar la manca de innovació de les empreses i de la societat només amb factor humà o intencionalitat, ja que les organitzacions, empresarials o educatives, governamentals o particulars tenen una lògica de funcionament que no es pot canviar amb declaracions ben intencionades.

De la mateixa manera, i de nou sense ànim d’ofendre, però si de fer reflexionar, em sembla poc menys que inconscient diagnosticar o descobrir les mancances de la nostra societat i de les nostres empreses, així com del teixit associatiu i públic que les rodeja, a vegades recolzant, o a vegades senzillament coexistint de manera contemplativa, sense considerar que qualsevol canvi implica incidir en la dimensió humana de les organitzacions.

Ara bé, més enllà de les palanques, o dels ingredients a utilitzar, es tant important com els ingredients, el diagnòstic, ja que el diagnòstic condiciona el tractament i la intensitat i profunditat del mateix. Si ara el que haguéssim de diagnosticar fos un edifici, enlloc de diagnosticar esquerdes (recomanació: qualitat i internacionalització), el meu diagnòstic seria que patim aluminosi en la fonamental àrea de la innovació, amb totes les ramificacions que comporta en la resta de funcions vitals en tota l’economia (manca de cultura, manca de mentalitat, manca d’experiència i manca de recursos acumulats) .

On vull anar a parar? Si no patim esquerdes aïllades, sinó aluminosi hem de fer coses diferents al que hem fet fins ara en molts àmbits. El guix, les grapes i la pintura no arreglen el problema. Si volem de veritat incidir en un canvi real en factors que aportin una millora competitiva, i una millora per al progrés social sostenible ens hem d’oblidar de totes aquelles mesures i canvis que tradicionalment s´han imposat per una estricta obligació legal (introducció del IVA, Euro, medi ambient, prevenció de riscos,... i tants altres elements que no fan més que aportar millores aparents però no al progrés sostenible)

Només a títol d´exemple, si de veritat volem incidir en un canvi empresarial, i en l’impacte social, ho podem fer des de les decisions de compra publiques. Potser hem de pensar en un rol de les entitats publiques que amb les seves incentivacions, però sobretot amb les seves actuacions del dia a dia proposin i efectuïn canvis reals, substancials, discriminatius en positiu i en negatiu per les empreses que si/no innovin (o per què no també tenir en compte l’exportació, no hem de crear dicotomies innecessàries)

A qui o de qui consumeixen les nostres entitats públiques? Quin percentatge del PIB, i quin percentatge de la innovació es podria potenciar discriminant favorablement les empreses catalanes, per capital i per activitat, que innovin, inverteixin i facin país des de la perspectiva del I+D+I a Catalunya? Des de aquesta perspectiva la despesa publica no només seria despesa sinó inversió i ajuda al I+D+I. No em sembla que sigui demanar la lluna, i en canvi sí que seria un canvi de magnitud en els resultats.

Des d´un altre punt de vista, els models de canvi que no incideixin en la formació base dels nostres estudiants, de totes les disciplines, i no canviïn els paradigmes de competitivitat, tecnologia, cultura i desenvolupament en el mon globalitzat i en xarxa, crec que poc faran més que alimentar un canvi de cartró pedra. Es a dir, aïllat de les necessitats reals de les empreses i les exigències dels nostre present i el nostre futur, mentre dia a dia la nostra societat, i el nostre ecosistema empresarial, metropolità en el sentit més ampli, català en el sentit més social, estatal en el sentit més necessari, i europeu en el sentit més proper, es troba en una cruïlla de pas del lideratge a la decadència. Entenent per decadència la pèrdua progressiva i generalitzada de competitivitat en terrenys fonamentals i majoritaris de la activitat econòmica, així com en el capital humà, que permeten el lideratge social.

A nivell d’exemple, i sense que ningú hi vegi altres paral·lelismes, els experiments de laboratori amb les granotes, coneguts des de fa anys en diversos àmbits educatius. De tots aquets n´he seleccionat dos que ens poden donar un exemple de la cruïlla on crec que ens trobem.

Al MBA em van ensenyar que una granota en un pot mig ple de llet, però amb les parets altes no pot sortir per si sola. Però si determina que li es necessari sortir, es posarà a moure les seves extremitats, i en contra del que seria les lleis de la física, si s´hi esoforça i perdura en l´esforç, provocarà que la llet es transformi al cap d´una mica en mantega, i tindrà una palanca per saltar del seu incert futur. A física em van ensenyar que si la mateixa granota, la posem en un pot d´aigua on plàcidament tingui tranquilitat i comoditat, i si li augmentem la temperatura per de mica en mica, molt progressivament això sí, acabarà finalment en termes científics, morta, sense que se n´adoni del seu problema en cap moment.

La sensibilitat de cadascú pot determinar si el nostre problema es el diagnòstic (i les conseqüències que se'n deriven de cadascun dels diagnòstics que es faci) o la nostra capacitat de sortir dels problemes.

No hi ha cap canvi volgut que no es produeixi per un diagnòstic que ens el creguem i que sigui prou atemoridor o prou engrescador.

A l´any del Fòrum 2004 aquestes reflexions poden semblar anar contra corrent. El Fòrum 2004 es sens dubte un exemple de innovació i de exportació, qui ho pot dubtar. Però potser hauríem d´aspirar a tenir el mateix lideratge en l´àmbit econòmic-empresarial-coneixement; no contraposat, no deslligat totalment, però sí complementari i no dependent.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +