Publicacions d'Amics del Pa�s

Estrat�gies competitives per a Pymes davant el nou escenari tur�stic a Catalunya

Maria Abellanet i Meya
Articles
Data: 03/08/2006
26966 lectures

Introducci�:

Per raons conjunturals, la ind�stria tur�stica del segle XXI es troba sotmesa a forts canvis que posen el sector en una situaci� delicada i fortament imprevisible. El sector s�ha vist obligat a aprendre a gestionar els riscos esperats, com la guerra i els atacs terroristes, i els ciutadans, que ja no renuncien a viatjar, obliden les crisis amb certa facilitat. Malgrat la situaci� actual, tant conjuntural com estructural, cal repensar amb optimisme el canvi de model tur�stic que s�imposar� durant el segle XXI. Una transformaci� profunda ja iniciada que no t� previst que s�aturi.

L�evoluci� de la motivaci� per fer turisme es va modificant amb la nova concepci� de les coses i els nous estils de vida de l�anomenada era del coneixement en qu� l�oci adopta un paper de turisme basat en l�entreteniment: oci actiu, turisme d�aventura, emoci� i coneixement. Parlem, per tant, dels nous turistes del segle XXI. Menys hores de treball, m�s esperan�a de vida, m�s temps lliure, m�s capacitat de consum, m�s coneixement... un consumidor m�s sensibilitzat pels aspectes qualitatius de l�oferta de les destinacions. L�oferta tur�stica ha d�estar en conson�ncia amb els nous desitjos dels clients.

Nou escenari competitiu de les destinacions tur�stiques. Pol�tiques tur�stiques d�acompanyament del canvi

Les destinacions tur�stiques han de treballar intensament per garantir la seva competitivitat, actuant fonamentalment sobre els eixos seg�ents:

� L�ordenaci� territorial

� La planificaci� de les infrastructures

� Una �ptima dotaci� i gesti� dels serveis p�blics

� El desenvolupament de destinacions tur�stiques de qualitat, social, cultural i ambientalment parlant

� El reconeixement de la identitat de la destinaci� com a valor per al turisme

� Una excel�lent promoci� de les destinacions tur�stiques i la recerca de nous mercats potencials

El repte de les destinacions tur�stiques �s posar en valor la seva riquesa i atractius, amb una forta dosi d�imaginaci�, de cooperaci� p�blic-privada, planificaci� a mig i llarg termini i una excel�lent promoci�.

Catalunya t� un gran repte per a la competitivitat en mat�ria de turisme: diferenciaci� en productes tur�stics

Garantir la competitivitat representa el major repte per a l�activitat tur�stica al nostre pa�s. El model tradicional de turisme a Catalunya presenta un cert nivell de maduresa que obliga administracions i empreses a revisar-lo i renovar-lo aplicant tamb� nous models de gesti�, curosos amb els elements diferenciadors i d�identitat de les nostres destinacions i, territorial i ambientalment, responsables. Un model de turisme de qualitat i sostenible, �s a dir, viable econ�micament i socialment sense deteriorar el medi ambient ni la cultura local, amb bons resultats econ�mics i empresarials i amb oportunitats de treball i beneficis per a la comunitat local.

Un dels problemes del model tur�stic actual �s la concentraci� i la saturaci� f�sica i temporal. La creaci� d�oferta tur�stica diferent del model de sol i platja passa per desenvolupar productes tur�stics vinculats al patrimoni natural i cultural del pa�s, i a aquelles manifestacions culturals pr�pies que poden generar un fort inter�s, com gastronomia, disseny, moda, arquitectura i formaci� entre d�altres.

Fomentar la innovaci� i la creaci� de nous productes, afavorint l�especialitzaci�, i incidir en la professionalitzaci� de tota l�oferta per facilitar als clients una experi�ncia vacacional �nica, pot aportar el valor afegit necessari perqu� Catalunya es consolidi com a destinaci� tur�stica de qualitat en el nou escenari de competitivitat.

El repte de la competitivitat de les empreses tur�stiques en el nou escenari. Estrat�gies competitives

Les empreses, tamb�, hauran de repensar els actuals models de gesti� i fonamentar les estrat�gies competitives en:

� La innovaci�, entesa com la capacitat permanent de transformar l�activitat que es realitza per oferir productes i serveis m�s adaptats als mercats, i que demana flexibilitat, anticipaci� i adaptaci� als canvis, cercant elements clarament diferenciadors i amb elevat valor afegit per als clients.

� La qualitat, com a voluntat constant de millora en la recerca i soluci� de les necessitats i desigs del p�blic objectiu i grups d�inter�s.

� Millores en la gesti� i organitzaci� de les empreses tur�stiques. Les estructures organitzatives s�hauran d�adaptar a la nova visi� estrat�gica, en un proc�s que requereix una visi� global del negoci, flexibilitat, especialitzaci� i molta agilitat en la presa de decisions. �s important incentivar la inversi� en tecnologia de les empreses tur�stiques, especialment per a la distribuci� i comercialitzaci� de serveis, amb la implantaci� de sistemes on line, la creaci� de p�gines web i la connexi� a internet.

� Formaci� i qualificaci� dels recursos humans com a necessitat indissociable per a la competitivitat del sector, sustentada no nom�s en els coneixements te�rics, sin� especialment en l�adquisici� i desenvolupament d�aptituds i actituds.

En el cas del CETT , aquests aspectes es treballen intensament en els diferents nivells de formaci� i s�n fonamentals en el model pedag�gic, que es basa en el desenvolupament de compet�ncies professionals a trav�s de l�adquisici� de coneixements, habilitats t�cniques i adquisici� d�altres compet�ncies gen�riques, fonamentalment interpersonals i personals, (actituds i aptituds), no tan sols a les aules sin� tamb� ens els Centres propis d�aplicaci� i en les empreses del sector,amb la finalitat d�aportar les capacitats directives necess�ries en l�actual context del turisme.

Productes i serveis excel.lents i innovadors poden ser la clau de la competitivitat de les empreses i del sector, especialment en mercats madurs. Empreses amb una nova cultura orientada a satisfer les necessitats dels clients i a la millora cont�nua. Empreses que evolucionen amb l�objectiu de satisfer i fidelitzar els clients, incorporen tamb� en la seva gesti� la formaci� i la satisfacci� del seu equip i interessos generals de la societat, immerses en un proc�s de revisi� constant. Nom�s aix�, en l�actual context de globalitzaci�, podr� existir una oferta de productes clarament diferenciats en bones condicions de competitivitat que ens permeti posicionar-nos amb for�a en el mercat i ser competitius en el futur.

Maria Abellanet i Meya

Associada al Cercle per el Coneixement

Activitat Professional: Consellera delegada - Directora General CETT