Publicacions d'Amics del País

Estratègia Europa 2020. Descripció i Valoració

I.- Antecedents

Des de l’Agenda de Lisboa, el•laborada al Consell Europeu de Lisboa el març del 2000, Europa ha definit una Estratègia de desenvolupament amb la finalitat d’esdevenir l’economia més competitiva del món i gaudir de plena ocupació abans del 2010, que s’ha concretat en diversos plans d’acció, a saber, les iniciatives l’e-Europe 2002, l’e-Europe 2005 i la iniciativa i-2010.

I.- Antecedents

Des de l’Agenda de Lisboa, el•laborada al Consell Europeu de Lisboa el març del 2000, Europa ha definit una Estratègia de desenvolupament amb la finalitat d’esdevenir l’economia més competitiva del món i gaudir de plena ocupació abans del 2010, que s’ha concretat en diversos plans d’acció, a saber, les iniciatives l’e-Europe 2002, l’e-Europe 2005 i la iniciativa i-2010.

Aquesta Estratègia s’ha basat en tres pilars, un pilar econòmic de transició cap a una economia dinàmica, competitiva i basada en el coneixement; un pilar social basat en la inversió en educació i formació i en la lluita contra l’exclusió social; i un pilar mediambiental de creixement dissociat de la utilització excessiva de recursos naturals.

La iniciativa e-Europe 2002 emfatitzava el desenvolupament d’una Internet més ràpida, barata i segura, la inversió en formació de les persones i en cultura digital i l’estímul dels serveis digitals de Comerç, Salut, Continguts i Transport intel•ligent.

La iniciativa e-Europe 2005 emfatitzava 3 serveis públics en línia, l’administració electrònica, l’educació i la salut. Pretenia desenvolupar un marc pel negoci electrònic entre PIME’s i posar a disposició de ciutadans i empreses una xarxa de banda ampla suficient a preus competitius.

Finalment, l’iniciativa i-2010 ha tingut com a lema “una societat de la informació europea per al creixement i l’ocupació”, i s’ha enfocat a 3 objectius: un espai únic d’informació europeu (ric en continguts, interoperable i segur), un elevat rendiment en recerca i innovació TIC (dedicant el 3% del PIB a R+D) i serveis públics de qualitat basats en TIC (amb atenció a l’envelliment i als serveis socials).

Els plans d’acció e-2002, e-2005 i i-2010 han funcionat parcialment. Disposem d’una acceptable infraestructura de banda ampla fixa i en mobilitat, s’han millorat substancialment els serveis públics digitals i s’ha avançat en les relacions electròniques entre empreses. Però està clar que els grans objectius no s’han aconseguit, que tampoc s’havien aconseguit al 2008, abans de la crisi financera internacional.

Europa no és l’economia més competitiva del món ni gaudeix de plena ocupació.

Tant l’economia nord-americana com les economies de la costa del Pacífic a Àsia (Korea, Japó,...) són clarament més competitives, així com les economies emergents (Xina, India, Brasil,...), que tenen taxes de creixement espectaculars.

Els nivells d’ocupació han caigut i l’atur ronda el 10% a Europa, amb països amb puntes del 20%. I Europa es planteja com pagar l’estat del benestar quan l’economia està estancada i els dèficits públics disparats.

En canvi, sí que és cert que Europa és l’economia més inclusiva del món, amb el major grau de protecció social del món. Un estat del benestar amb problemes de sostenibilitat, com es manifesta ara a diferents països, entre ells España.

II.- L’estratègia Europa 2020

1.- Punt de partida

Vista la situació, la Comissió Europea ha llançat l’estratègia Europa 2020, en data març del 2010, en un procés que han de ratificar el Consell i el Parlament europeus.

L’estratègia 2020 neix en un moment de crisi financera mundial, tal com reconeix, però s’ha el•laborat abans de la sortida a la llum del problema del dèficit públic grec (i portuguès, irlandès, espanyol i italià), i de la provisió del fons de 750.000 M€ per fer front als atacs especulatius dels agents financers contra l’euro.

L’Estratègia 2020 parteix del reconeixement de la crisi financera europea (i econòmica i social en alguns països europeus), de la necessitat d’actuació europea coordinada i en el marc d’un món globalitzat, en les diverses facetes econòmica, política i social.

L’estratègia 2020 té com a objectiu estratègic el creixement (intel•ligent, sostenible i integrador) i identifica 5 objectius europeus particulars (enfocats al desenvolupament econòmic i social a llarg termini, amb respecte pel medi ambient), que s’han de traduir a objectius nacionals i que es concreten en 7 grans iniciatives.

2.- Reconeixement de la situació actual

La Comissió Europea planteja l’Estratègia 2020 reconeixent la situació de crisi financera a Europa, amb conseqüències en tota l’economia i en la societat, per la que s’indica que:

- Cal definir una estratègia de sortida creïble

- Cal prosseguir la reforma del sistema financer

- Cal garantir el sanejament pressupostari

- Cal enfortir la coordinació

Reconeix carències estructurals a Europa (que l’Estratègia de Lisboa no ha resolt)

- Taxa de creixement inferior als nostres socis econòmics per diferencial de productivitat, per una menor R+D+i, per un ús insuficient de les TIC i per reticència a innovació,

- Nivells d’ocupació inferiors a USA i Japó

- Un procés d’envelliment de la població

Reconeix reptes mundials

- Economies interconnectades globalment i amb noves economies emergents com Xina i Índia

- Finances mundials especulatives

- Reptes del clima i dels recursos escassos (combustibles fòssils i matèries primeres )

I explicita els aprenentatges obtinguts de la situació de crisi

- Les 27 economies de la UE són molt interdependents

- Coordinats responem millor

- La UE afegeix valor al món i requereix més coordinació en política interior i exterior

3.- Organització i governança

L’ Estratègia 2020 és una proposta inicial de la Comissió (març 2010), amb la següent estructura proposada:

- El Consell lidera l’estratègia, és la peça central i articula les interdependències nacionals

- El Parlament impulsa legislativament i és la força motriu de parlaments nacionals i ciutadans

- La Comissió supervisa el grau d’avanç dels indicadors

Es proposen uns instruments clau per desenvolupar l’estratègia, que són:

- El mercat únic europeu

- El pressupost europeu, incloent els fons estructurals, el Banc Europeu d’Inversions –BEI- i el Fons Europeu d’Inversions –FEI-

- L’agenda exterior, incloent les reunions de G-20, OMC i bilaterals amb USA, Xina, Japó, Rússia, etc.

Calendari

- Comissió, proposta inicial 3-3-2010

- Consell, aprovació de l’enfocament i objectiu, 17-03-2010

- Consell proposta aprovació de detalls, directrius integrades i objectius nacionals, pendent

Gobernança

- És un pla marc, amb plantejaments temàtics i 5 grans objectius

- La realització és a doble escala, UE i els 27 Estats membres

- Es farà un seguiment amb Informes per cada país

4.- Descripció de l’estratègia Europa 2020

L’estratègia defineix 3 prioritats, 5 objectius i 7 iniciatives.

3 prioritats o motors clau de creixement

1.- Creixement intel•ligent, impulsar el coneixement, la innovació, l’educació i la societat digital

2.- Creixement sostenible de l’economia, ús eficaç dels recursos, verd i competitiva

3.- Creixement integrador, ocupació i cohesió social i territorial

5 objectius de la UE, que s’han de traduir a objectius nacionals

1.- Passar del 69% al 75% de la població entre 20 i 64 anys ocupada

2.- Passar del 2% al 3% del PIB en R+D i augmentar la “i”

3.- Assolir el 20/20/20 en clima i energia, és a dir, reducció del 20% de CO2, increment del 20% en energies renovables i millora del 20% en eficàcia energètica, pel 2020

4.- Reduir l’abandonament escolar des del 15% a inferior al 10%, i aconseguir un 40 % de la generació jove, entre 30 i 34 anys, amb estudis superiors

5.- Disminuir el risc de pobresa en 20 milions de persones, un 25%.

Els objectius són a llarg termini i orientats a pal•liar els efectes de la crisi actual en l’atur i en la pobresa.

Un objectiu està clarament orientat al desenvolupament econòmic, passar del 2% al 3% del PIB l’ inversió en R+D. Un segon objectiu és de caire més social, disminuir el risc de pobresa un 25%.

Hi ha dos objectius que poden considerar-se de caire econòmic i social, incrementar l’ocupació del 69% al 75% i reduir l’abandonament escolar del 15% al 10% i assolir un 40% de la generació jove amb estudis superiors.

I un darrer objectiu és de caire mediambiental, aconseguir el 20/20/20 (reducció del 20% d’emissions en CO2, incrementar la utilització d’energies renovables en un 20% i millorar l’eficiència energètica en un 20%, pel 2020).

7 iniciatives

1.- Unió per la innovació - amb una agenda d’investigació estratègica en seguretat energètica, en salut i envelliment, en transport, medi ambient i gestió del territori,

- amb millors condicions d’innovació, patents europees, drets d’autor i polítiques de demanda pública

- amb promoció de l’esperit emprenedor i d’innovació

- amb incentius fiscals a l’R+D+i

2.- Joventut en moviment- Reforçar els programes Erasmus, Erasmus Mundi, Tempus, Marie Curis

- Crear un programa de mobilitat de joves professionals

- Exigir increments en la inversió nacional en el sistema educatiu

3.- Agenda digital per a Europa amb

- Marc jurídic estable per inversions en internet d’alta velocitat i en serveis seleccionats

- un a política eficaç d’ús de l’espectre radioelèctric

- la utilització dels Fons Estructurals

- un mercat únic de continguts i serveis on-line

- activitats d’alfabetització digital i extensió de l’accesibilitat

- complementarietat de la inversió pública on no arribi la inversió privada

4.- Utilització eficaç dels recursos, amb les TIC, i amb enfocament a

- Promoure energies renovables,

- eficiència energètica amb la creació d’una superxarxa europea intel•ligent d’energia

- gestió del transit i transport urbà, amb creació de xarxes d subministrament per vehicles elèctrics.

5.- Política industrial per a la mundialització

- millorar l’entorn empresarial

- Galileo i GIMES

- Polítiques nacionals de reduir carregues administratives i contractació pública per estimular l’ innovació

6.- Agenda de noves qualificacions i ocupacions

- segona fase de la agenda de flexeguretat

- noves modalitats de contractació laboral

- mobilitat laboral en la UE

7.- Plataforma europea contra la pobresa, amb

- plataformes de cooperació para reduir exclusió social

Les 7 iniciatives són grans plans d’acció, que s’han de concretar en accions a nivell nacional

Les idees fonamentals de les iniciatives són: Innovació,, mobilitat, digitalització, sostenibilitat mediambiental, mundialització, eficiència, flexeguretat i noves ocupacions, i de nou, cohesió social.

4.- Situació actual

La proposta de la Comissió és de data març del 2010.

El Consell la ha adoptat l’estratègia 2020 en la sessió de 17 de juny 2010, i ha confirmat els 5 objectius, la responsabilitat dels Estats membres en l’aplicació de l’estratègia i la alineació de les polítiques comuns (agrícola, de cohesió,energètica,...) en l’estratègia Europa 2020.

D’altre banda, la Comissió Europea ha presentat al Parlament en la sessió plenària de 17 a 20 de maig del 2010 la primera iniciativa emblemàtica de l’estratègia, de les 7 previstes, anomenada Agenda Digital per Europa.

Aquesta nova Agenda preveu l'adopció de més de cent mesures, trenta-una de les quals de caràcter legislatiu, centrades en set camps d'actuació prioritaris:

- La creació d'un mercat únic de serveis i continguts en línia.

- La millora de l'establiment i la interoperabilitat de les normes relatives a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

- L'augment de la confiança en Internet i la seguretat en línia.

- L'augment de l'accés dels ciutadans europeus a l'Internet de velocitat alta i ultraràpida.

- L'impuls de la recerca i la innovació d'avantguarda en l'àmbit de les TIC.

- El foment de les capacitats digitals entre els ciutadans europeus i la promoció de serveis en línia accessibles.

- L'aplicació de les TIC als reptes que afronta la societat europea, com el canvi climàtic i l'envelliment de la població.

En la mateixa sessió s’han aprovat diversos informes en els que es reclama impulsar el mercat únic, la política de cohesió i la supervisió del deute nacional per aconseguir els objectius de l’Estratègia 2020.

La votació de l’Estratègia s’ha ajornat a juny 2010.

III.- Reflexió i valoració

La Unió Europa és una entitat complexa, amb 27 Estats, que tenen polítiques econòmiques nacionals, i uns mecanismes de coordinació europeus, com el Pacte d’Estabilitat de limitació del dèficit i del deute públic, que s’han manifestat insuficients en situacions dificils.

La capacitat d’actuació de la Unió Europea es en aquest sentit limitada i s’ha dedicat a orientar les polítiques nacionals i a utilitzar el pressupost per impulsar determinats accions de desenvolupament i/o de cohesió, moltes vegades de manera poc eficient i, com s’ha demostrat en els objectius de l’Agenda de Lisboa, també poc eficaç.

a.- Oportunitat

L’estratègia 2020 neix del fracàs de l’estratègia 2010 (Agenda de Lisboa) i neix en un moment de crisi financera internacional, crisi econòmica (alguns Estats en recessió) i crisi social, amb tasses d’atur del 10 % a Europa, i del 20% en alguns països, com España.

L’estratègia parteix del reconeixement d ela crisi i dels aprenentatges de la crisi (i això és bó), a saber: lideratge i coordinació en actuacions interiors i exteriors, pel que insisteix en la reforma financera i el control dels dèficits públics nacionals.

D’altre banda, no es reconeix explícitament el fracàs de l’Estratègia de Lisboa, pel que s’insisteix també en errors anteriors. com la dispersió d’objectius i d’actuacions, i la poca capacitat d’influència en les decisions dels Estats membres.

b.- Creixement econòmic

L’Estratègia 2020 aposta pel creixement a llarg termini per competir amb les actuals Economies capdavanteres i les noves economies emergents. En aquest sentit s’aposta per l’R+D, per l’ innovació i per l’educació.

La primera iniciativa a presentar al Parlament ha estat l’Agenda Digital, en línia amb el trànsit cap a l’ Economia del Coneixement, i això és positiu. En aquest moments és necesària una estratègia de creixement basada en el coneixement, encara que cal fer-ho millor que les anteriors estratègies europees, e-2002, e-2005, i-2010, que no han estat capaces de posar Europa en una posició capdavantera al mon.

L’estratègia 2020 també impulsa actuacions de creació d’ocupació, fent propostes per afavorir l’iniciativa emprenedora, les noves professions, la mobilitat laboral i noves modalitats de contractació, si bé es troba a faltar concreció en les propostes.

c.- Cohesió i sostenibilitat

Europa segueix sent la societat mes cohesionada del mon, tant social com territorialment, i l’Estratègia 2020 aprofundeix en aquesta línia.

L’Estratègia 2020, a més d’emfatitzar les actuacions de creació d’ocupació, també proposa actuacions de reforçament d ela cohesió social i de lluita contra la pobresa, si bé poc concretades.

Quant a la sostenibilitat mediambiental, l’Estratègia es limita (que no és poc) a incorporar els objectius mediambientals 20/20/20, de reducció del gasos d’efecte hivernacle en un 20%, incrementat les energies renovables en u n20% i la eficiència energètica en un 20%, al 2020 respecte del 1990.

d.- Construcció europea

L’iniciativa “ joventut en moviment “(estudiants i joves professionals) ha de ser el pal de paller de la nova Europa.

Per que Europa esdevingui una realitat, mes enllà dels diferents Estats i Nacions que la composen, és fonamental la interrelació de persones, i en aquest sentit aqueta iniciativa és la més important a llarg termini. Europa serà en la mesura que les europeus tinguin consciència de ser europeus.

e.- Instruments

Aquesta Estratègia 2020 no disposa d’instruments específics, si no que utilitza els existents, a saber, el mercat únic, el pressupost i l’agenda exterior.

Quan al mercat únic, es tracta d’aprofundir en la coordinació entre Estats i en la supressió de fronteres, el que és clarament correcte.

Quant al pressupost, es tracta de l’ utilització dels actuals Fons Estructurals i de la capacitat d’actuació del BEI i del FEI. No es defineix un pressupost específic per l’Estratègia 2020, el que és comprensible en moments d’elevats dèficits públics, però crea incertesa en la viabilitat del projecte.

Per primera vegada es considera l’agenda exterior com instrument de desenvolupament , en el sentit de política econòmica unitària d’Europa al mon, el que és benvingut.

f.- En síntesi

L’estratègia 2020 Segueix apostant pel creixement, el que es avui correcte per competir amb noves economies emergents i mantenir la societat del benestar, però caldrà revisar a mig termini, donat que el creixement perpetu és insostenible.

Vol equilibrar els àmbits econòmic, social i mediambiental, si bé és dispersa en prioritats, objectius i iniciatives.

- En prioritats, 1 econòmica, 1 social i 1 mediambiental

- En objectius ,1 econòmica, 2 social ,1 mediambiental (i 1 que podem considerar tant econòmic com social)

- En iniciatives, 3 econòmiques, 3 socials , 1 mediambiental

Està orientada al llarg termini, és un pla marc, no és un pla d’acció. Es un compendi optimista de bons desitjos.

L’aplicabilitat de l’estratègia depèn de que les accions es portin a terme a nivell nacional,i això genera incertesa.

L’estratègia promou un entorn favorable a l’ inversió privada, i contempla inversió pública complementaria, en col•laboracions PPP, public privat partnership, el que és apropiat.

Però l’estratègia no defineix si aposta per l’excel•lència o manté l’actual política de subvencions indiscriminades. En aquest sentit, i més en moments de dificultats pressupostàries, caldria una aposta clara per la priorització de projectes i per l’excel•lència.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +