Publicacions d'Amics del País

Espanya, la novena per la cua

L'informe de la OCDE "Broadband Statistics" de juny d'enguany posa en evidència que a Espanya i Catalunya hi ha un retard en la incorporació de les connexions de velocitats escaients als desafiaments de l'economia del coneixement. Reflexió sobre els aspectes que s'hauran de tenir en compte a Catalunya per millorar aquesta situació.

L’informe publicat pel “Consejo Asesor de las telecomunicaciones de la Sociedad de la Información” posava en evidència que Espanya ocupa les últimes posicions en el compliment de l’Agenda de Lisboa. Per a molts és preocupant constatar el valor de l'indicador de R+D+i, el qual tan sols arriba a un baix 3,93 (sobre 7) quan Finlàndia assoleix un 5,87, o el 4,32 corresponent a la iniciativa empresarial en contraposició al 5,62 del Regne Unit, o el d’empresa en xarxa que assoleix un 6,51 en Dinamarca i tan sols un 5,34 en Espanya. De l’anàlisi de les dades se n'extreu que Espanya presenta uns valors molt inferiors als dels països capdavanters, del Nord d’Europa, i té una tendència a l'increment de la distància amb ells. També criden l’atenció els indicadors relatius a l’empresa en xarxa, ja que la necessitat de col·laborar per competir és cabdal per assolir la innovació i afrontar els desafiaments del mercat global; fet especialment crític per a Catalunya, on el 85% de les empreses tenen un volum molt petit. Són diverses les raons que expliquen aquests fets, però de totes elles una és essencial: la necessitat de facilitar la comunicació i la transmissió de la informació entre els diversos agents en temps real, una informació que no pot estar sotmesa a restriccions arrelades en la connectivitat o en la disponibilitat d’ampla de banda suficient. Capacitat d’enviar i rebre informació que esdevé encara més necessària en un moment en el que és tan imprescindible invertir en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) com en ‘Connectar i Desenvolupar’ (C+D).

Que a Espanya i Catalunya, amb independència de les diverses raons que ho justifiquen, com l’escassa eficiència en l’ús dels nous instruments, hi hagi retard en la incorporació de les connexions de velocitats escaients als desafiaments de l’economia del coneixement, es pot extreure de l’informe de la OECD ‘Broadband Statistics’ de juny d’enguany on Espanya ocupava amb 3,9 connexions de banda ampla el lloc 21 del 30 països membres. Un lloc que no és corresponent amb l’onzena posició que ocupa en el ranking de l’índex sobre l'entorn macroeconómic. Això evidencia que Espanya no ha desenvolupat la seva potencialitat quant a l’ús de les tecnologies computacionals i telemàtiques, i ens alerta del perill de pèrdua de competitivitat si no s’assumeix aquest fet.

El mateix informe explica que en el període gener-juny de 2005 les subscripcions de connexió de banda ampla s’havien incrementat un 15,12%, assolint la xifra de 137 milions, que representava un 11,8% del total. El país que manté el liderat quant a penetració de banda ampla és Corea amb un 8,93% de les connexions totals (una de cada quatre). El segon lloc l’ocupen el Països Baixos (2,66%), seguits per Dinamarca amb 0,86% del total. Espanya, amb un 9,3% de connexions amb banda ampla està 2,5 punts per sota de la mitjana de l’OCDE.

Si bé aquestes dades certifiquen la necessitat de polítiques per avançar en aquest camp, no podem obviar que en el últims mesos a Espanya amb el Programa Ingenio 2010 i a Catalunya amb el Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicació i el Pla de Continguts i Serveis s’intenta solucionar aquest desajust. Respecte a Catalunya, atesa la urgència de les mesures requerides, caldria considerar tres aspectes: abans de desplegar noves infrastructures caldria portar les ja existents al seu màxim potencial, tot comptabilitzant les polítiques pròpies de les empreses de telecomunicació amb l’obligat desenvolupament del país; prioritzar les actuacions encaminades a que el teixit productiu disposi dels productes i serveis telemàtics requerits, i en tercer lloc, potenciar decididament el desenvolupament d’un fort i potent sector TIC sense oblidar-se d'actuacions que protegeixin i estimulin les seves inversions.

Antoni Garrell i Guiu

President

Cercle per al Coneixement

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +