Publicacions d'Amics del País

Escèptic

Breu reflexió sobre la societat actual, en la que sembla que la quantitat d'informació circulant és el que més caracteritza els nostres temps. En Ricard Ruiz de Querol es planteja en aquest escrit si realment els canvis que estem endegant ens estan fent progressar en el camí correcte.

Potser sigui aquesta la primera vegada a la Història en que es diu que anem cap a la Societat de la Informació (malgrat alguns pensem que no és la Informació el que més caracteritza les societats actuals).

Però no és la primera vegada que, inclús en el passat recent, s'han donat canvis tecnològics o socials que han tingut com a conseqüència un augment radical de la "informació" circulant.

Canvis que no sempre han estat rebuts com a progrés.

En un article publicat al 1922 i recollit al volum "L'ànima de les coses", Josep Maria de Sagarra, autor entre moltes altres obres d'una difícilment igualable traducció al català de "La divina Comèdia", escrivia:

“Al món apareixen cada dia bastant més d’un miler d’articles de diari; si els diaris es limitessin a donar, netes i pelades, les noves verdaderament importants, les coses que poden ser útils a la gent, farien un mal negoci. El públic protestaria, no sé si amb raó o sense“.

Podem imaginar què deu pensar Sagarra des de que el Wi-Fi fa que que podem accedir, per exemple, a llocs com Menéame. Plens d'informacions supèrflues en la seva immensa majoria, però per les que hi ha persones que es molesten en recollir, enviar i recomenar!

Sagarra també parla del que en la seva època podria ser l'equivalent de molts dels que naveguen per Menéame i similars.

“Aquests senyors, com que tenen molt poca feina, esperen l´hora del correu como uns desesperats, i comencen a devorar els diaris amb la mateixa fam que devoren l’esmorzar. En el diari [...] cerquen el comentari més o menys enginyós, l’article polític que fatalment els ha de convèncer, les expansions sentimentals del poetes fracassats [...] Es passen una hora o dues dins d’un país, que és molt probable que sigui el país de la pedanteria, de la farsa o de la mentida, però que es pensen que és un país altament espiritual …”

Continúa, però val la pena llegir l'original. Més endavant, Sagarra confessa, sabent d'entrada que no convencerà a ningú, que intenta no llegir cap diari. Ho fa tot i que reconeix que:

"Aquesta fulla del paper més baratet que corre, que les famílies la fan servir per embolicar paquets i fins per coses més lamentables, és i serà, mentre els homes no canvïin, una arma terrible i de primera força”.

Els tems han canviat; el paper de diari quasibé no s'utilitza ni tan sols com a envoltori, i menys per altres coses a les que Sagarra fa alusió. Però la referència final, "mutatis mutandis" , em sembla encara actual.

Publicat el 4 de maig a http://ruizdequerol.wordpress.com

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +