Publicacions d'Amics del País

Entrevista amb en Carles Ubach

Avui entrevistem en Carles Ubach, Consultor en “Alinear el Negoci i les Tecnologies de la Informació”, Director del Curs Postgrau de Direcció de Sistemes d’Informació a la Fundació UPC i que dedica una part del seu temps com a Manager d’Imagiam, empresa dedicada a la venda de softwares lenticulars a tot el món. En Carles va estudiar Enginyeria Superior a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona. El 1991 va fer un curs de Business Management i el 2004 va ser acceptat com CISA (Computer Information Systems Auditor) per ISACA (USA). Ha treballat a empreses com Honeywell, Banc Sabadell, Danone, EDS y Siebel.

Amb ell parlarem sobre els start-ups, una bona manera de reactivar l’economia del nostre país i sortir enfortits del període de crisi que estem vivint.

Avui entrevistem en Carles Ubach, Consultor en “Alinear el Negoci i les Tecnologies de l’Informació”, Director del Curs Postgrau de Direcció de Sistemes d’Informació a la Fundació UPC i dedica una part del seu temps com a Manager d’Imagiam, empresa dedicada a la venda de softwares lenticulars a tot el món. En Carles va estudiar Enginyeria Superior a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona. El 1991 va fer un curs de Business Management i el 2004 va ser acceptat com CISA (Computer Information Systems Auditor) per ISACA (USA). Ha treballat a empreses com Honeywell, Banc Sabadell, Danone, EDS y Siebel.

Amb ell parlarem sobre els start-ups, una bona manera de reactivar l’economia del nostre país i sortir enfortits del període de crisi que estem vivint.

Com i quan sorgeix Imagiam?

Era, aproximadament, l’any 2000 quan un amic em va parlar d’en David Garcia. Era un enginyer acabat de sortir de la universitat amb molt bones idees, però que li mancaven recursos per poder-les executar. El seu producte era molt bo i m’hi vaig interessar. Vam fer un business plan, ens vam presentar a un concurs d’emprenedors i vam quedar segons. Amb aquests diners es va finançar un projecte on es va incorporar nova gent però no va funcionar.

Ara fa dos anys vam recuperar l’idea i vam engegar un nou projecte amb una visió molt més comercial. El vam anomenar Projecte Majèstic, perquè cada dimecres ens reuníem allà. No teníem diners, però creiem en el producte. Vam engegar una estratègia de posicionament, vam aconseguir que HP ens incorporés dins del seu catàleg de Solucions Globals i a partir d’aleshores vam extendre el producte i tenim clients a quaranta països, sense massa volum, ja que no tenim massa múscul financer.

I com aconseguiu arribar arreu del món sense gaires recursos econòmics?

El punt de sortida al mercat va ser mitjançant Google Addwords. Es paga una quantitat mensual no massa elevada i s’anuncia el producte les 24 hores del dia. També, a través dels partners virtuals que, a canvi o bé de comissions o bé de fer-los publicitat, ens recolzen el producte. Un exemple és el de Heidelberg, que utilitza el nostre software per ensenyar com es fan imatges ventriculars.

Com ha afectat la crisi a Imagiam?

La crisi ens ha beneficiat i ens està beneficiant. Està creixent la necessitat d’innovar per tal de diferenciar els productes i ser més competitus. I les empreses estan incorporant tecnologia lenticular per dur-ho a terme.

Què es necessita per crear un start-up?

Un start-up és engegar una idea. Les idees no valen massa si no es poden executar. Per tant, es necessita gent emprenedora, arriscada, que no tingui por a equivocar-se, ja que l’experiència s’adquireix fracassant; i es necessiten persones altruistes, sobretot al principi, disposades a invertir temps i diners a canvi de poc o, fins i tot de res.

A Catalunya i a Espanya som comerciants. Tenim por a equivocar-nos. Falten emprenedors i el caldo de cultiu que els incentiva.

I què s’ha de fer per canviar aquesta situació?

Per tenir projectes reals d’innovació orientats al mercat global es necessita gent innovadora, capital, temps i un guia (coach) per tal de gestionar tots aquests elements. La universitat del nostre país hauria d’estimular els estudiants per tal que aquests tinguin idees, i haurien d’ensenyar a canalitzar-les correctament. El problema és que l’ensenyament universitari a Catalunya és endogàmic. La majoria de professors no surt al mercat per captar les necessitats. Es parla d’innovació però no es fa res. En segon lloc, la societat i el govern haurien de crear incentius per estimular el finançament d’aquests projectes. I finalment, hauria de créixer el volum de persones disposades a exercir de coach (guia per canalitzar els projectes de tecnologia i coneixement cap al mercat). En relació a aquest tercer punt, crec que el Cercle podria recolzar a emprenedors. Seria una bona manera de predicar amb l’exemple.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +