Publicacions d'Amics del País

Entrevista amb Antoni Giró, rector de la UPC

En el context de la Societat i l’economia del Coneixement, la competitivitat en un món global requereix d'un sistema educatiu que desenvolupi una formació d’alta qualitat, una recerca significativa i una important transferència dels resultats de la recerca cap a l’empresa. Uns requisits que han d’anar acompanyats de la voluntat real de les empreses d'assolir la innovació entesa com un tot, és a dir, en organització, en producte i en tecnologia. Això obliga a les empreses a disposar tant d’equips mixtes formats per científics, tecnòlegs i dissenyadors, com d'establir acords de confiança i treball continuat amb les Universitats i Centres de Recerca del país. La UPC clarament és una universitat de referència i pionera en els programes de col•laboració amb empreses, per la qual cosa, en aquest context l'opinió del Rector Antoni Giró és cabdal.

• Què opina del sistema de recerca i transferència actual?

–En el decurs dels darrers anys la recerca a Catalunya ha augmentat tant quantitativament com qualitativament. Però encara som lluny d’on hauríem de ser. Així que cal continuar apostant per la recerca per acostar-nos més als nivells que en volum i en recursos econòmics es donen en els països més avançats de la UE. Sigui com sigui, el cert és que el desenvolupament de la recerca de qualitat a Catalunya ha permès dinamitzar els processos de transferència de coneixement i de resultats d’aquesta recerca cap a la societat i cap a les empreses. Estem en el bon camí, però no ens podem aturar i, novament, hem de reclamar un major esforç de l’administració a l’hora de destinar recursos a la recerca. També a les empreses que han d’apostar per la innovació i per la recerca si volen continuar essent competitives, ara amb productes d’alt valor afegit.

• El Cercle ha evidenciant que les universitats i les empreses parlen llenguatges diferents, i a la vegada que els terminis i prioritats no coincideixen. Què creu que caldria fer per capgirar aquest situació?

–Així era fins fa uns anys. Però tinc la impressió que universitat i empresa s’han anat acostant i parlen, cada dia més, un llenguatge més comú. I això perquè uns i altres hem descobert que ens necessitem i que hem de treballar conjuntament si volem que el país progressi i avanci. A més no podem oblidar que la universitat mateixa està actuant sovint com a dinamitzador socio-econòmic a través de programes nascuts en la institució acadèmica que aposten per la generació d’empreses amb un alt valor afegit. En el cas de la UPC hem de fer esment de l’èxit assolit pel Programa Innova. Una iniciativa que, només en cinc anys, ha estat motor de creació de 150 empreses de base tecnològica que, al seu torn, han creat més de 700 llocs de treball de molt alta qualificació ja que el 90% dels seus treballadors són titulats universitaris i doctors.

Un dels temes recurrents és la mobilitat del professorat, i facilitar anades del personal universitari a les empreses per períodes més o menys llarg, garantint la seva tornada en condicions òptimes, així com primar la col•laboració dels professors i doctorands. Com veu aquest tema: mite o realitat? què es podria fer per millorar?

–En la línia que apuntava abans, la col•laboració i l’entesa entre universitat i empresa cada vegada ha de ser més rellevant i ha de donar més bons resultats. La universitat ha de posar a disposició de les empreses persones altament qualificades, preparades per innovar i per donar molt valor afegit a la producció d’aquestes empreses. En aquest sentit la universitat ha d’escoltar a les empreses per formar millor els futurs titulats i titulades. En aquesta mateixa línia treballem des de la universitat per formar doctors disposats a incorporar-se a les empreses, aportar els seus coneixements i desenvolupar programes d’innovació i d’inversió en R+D+I.

El teixit empresarial petit i atomitzat de Catalunya dificulta la col•laboració i l'abordament de projectes ambiciosos. Què ens pot dir al respecte?

–Certament la composició del teixit empresarial a Catalunya està format per un elevat percentatge de petites i mitjanes empreses. Això dificulta, sovint, la capacitat d’aquestes empreses per abordar projectes de recerca i d’innovació. No obstant això, disposem de fórmules diverses i imaginatives que han d’ajudar a què també la petita i mitjana empresa puguin gaudir dels avantatges que la innovació i la transferència de resultats de la recerca pot significar per als seus productes. M’estic referint a les oportunitats que es deriven, d’una banda, de l’aprofitament d’instruments com el Centre de Transferència de Tecnologia (CTT) de la UPC; de l’altra de les iniciatives ja establertes entre la Universitat i el CIDEM en matèria d’innovació i transferència de tecnologia a través de les xarxes d’innovació tecnològica, centres tecnològics, trampolins tecnològics, que faciliten enormement la concreció de projectes d’R+D+I per a la petita i mitjana empresa.

Canviant de tema: el món es regionalitza i s'especialitza i cada cop més cal ser referent en alguna àrea de saber. Quines creu que podrien ser les àrees de desenvolupament estratègic quant a generació de coneixement i futur a Catalunya?

–La nostra base empresarial s’ha estructurat tradicionalment entorn dels sectors alimentari, automobilístic i tèxtil; sectors que per continuar essent estratègics han d’incorporar nou coneixement i alt valor afegit als seus productes. En altres paraules: cal fer possible l’adaptació d’aquests sectors tradicionals als nous reptes que fenòmens com el de la deslocalització plantegen. Al costat d’això hem d’apostar per altres sectors que malgrat no disposen d’una tradició a casa nostra, ens han de ser absolutament estratègics de cara el futur. L’aeronàutica, la bioenginyeria, les TIC’s són alguns d’aquests sectors que hem de potenciar i en els quals, atesa la recerca que s’està fent ara a Catalunya, disposem de moltes i molt bones oportunitats.

El model d’R+D+i de la Unió sembla més propia per les economies avançades del nord que per la realitat del teixit productiu del Sud d’Europa. Què pot dir-nos d’aquest fet?

–No penso que sigui ben bé així. Els països de la UE tenen, cadascun d’ells, les seves oportunitats a partir dels sectors productius en els quals sobresurten. A casa nostra, la nostra base productiva es troba en els sectors als quals ja m’he referit abans (alimentació, automòbil, tèxtil...) als quals cal afegir els sectors emergents i de serveis. No estem, ara com ara, excessivament lluny dels països més avançats de la UE pel què fa a la nostra capacitat per a la innovació i per a la recerca i hem de saber aprofitar les nostres oportunitats.

• Per finalitzar: quin és el seu grau d’optimisme respecte a que Catalunya i el Sud d’Europa assoleixin la transformació del sistema productiu i interioritzin els paradigmes de la societat del coneixement?

–Sóc optimista. I això perquè estic convençut que sabrem invertir adequadament en R+D tant a les universitats com a les empreses, continuant en la línia ascendent dels darrers anys. Si això és així –que sens dubte ho serà– la nostra distància amb la resta de països de la UE disminuirà progressivament. Insisteixo, però, que la nostra actual distància amb ells no és tan considerable com ho havia estat abans que no podíem transferir resultats de la recerca a la societat simplement perquè no disposàvem de coneixement. El repte és, ara que tenim coneixement, saber transferir aquest coneixement a les empreses del nostre entorn en una aposta de futur que s’ha de fomentar en disposar de sectors productius d’alt valor afegit.

Barcelona, 26 de juny de 2006

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +