Publicacions d'Amics del País

Entrevista amb Anais Garrell

l'Anaís Garrell Zulueta té 23 anys, és socia del Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast des de 2002; llicenciada en Matemàtiques per la U.B., membre del IRI on cursa els estudis de doctorat, el seu article “la robòtica clau pel futur” publicat a la web del Cercle el 16 de novembre del 2007, amb quasi 14.500 lectures és el més llegit de tots els articles i posicionaments que el Cercle ha publicat. Per aquest motiu parlem amb ella en aquest mes d’agost en el campus de la UPC, i a les portes del I.R.I (Institut de Robòtica Industrial).

En l’edició d’aquest més d’agost de la revista del Cercle hem volgut fer un recull d’aspectes rellevants de l’any, entre ells hi ha el teu article , “la robòtica clau pel futur”; el fet de tantes lectures vol dir que la robòtica interessa?.

Probablement als associats al Cercle i les persones que entren a la seva web els interessa tot el que representa utilització intensiva de coneixement, però crec que a la societat en general, més que interessar, el que genera és curiositat de com una màquina pot fer coses que semblen reservades als humans.

Utilització Intensiva de Coneixement?, vols dir tecnologia?.

La robòtica no sols requereix tecnologia, ni és cosa sols d’enginyers, en ella conflueixen tot un conjunt d’àrees del saber com les matemàtiques, la física, la nanoelectrònica, la telemàtica, la mecànica, l’informàtica i la programació, l’antropologia, el disseny i la sociologia pels aspectes associats a la interrelació home maquina, etc.; per a mi aquest fet del treball plural i multidisciplinar la fa molt atractiva.

On pot arribar la robòtica?.

No soc la persona adequada per respondre la pregunta, hi ha persones molt més qualificades, jo sols estic aprenent de la ma dels investigadors de l'IRI, i del meu director de tesis el Dr. Alberto Sanfeliu, però mirant l’entusiasme dels que en sabent i llegint els avenços que es publiquen, de ben segur que la robòtica arribarà molt lluny, ja que permet canviar les característiques i tipologia dels treballs que desenvolupem els humans, deixant els treballs de més precisió, reiteració o de risc als robots.

És la robòtica un sector clau de futur?

La robòtica, al igual que tots els sectors i disciplines emergent, té un gran potencial, però per desplegar-lo no sols es necessari investigar, cal també indústries que els fabriquin, a mi em sembla que es necessari que l’empresa confií més en la universitats i els centres de recerca, i que es doti de més beques i de més recursos de la comunitat científica.

Llavors caldrà canviar moltes coses, i tenir una mentalitat oberta. Cert?

Segurament, però crec que sempre ha estat igual ja que el progrés de la humanitat s’ha fonamentat en la creativitat, en estar segurs que les coses poden canviar, que la ciència avança ràpidament i la tecnologia cada dia es supera, tota una sèrie de coses que ens obliguen a canviar la nostra percepció i anàlisi de la realitat.

Que pot ajudar a facilitar els canvis?

Jo sols puc dir-te el que expliquen els que fa temps que es dediquen a sectors capdavanters en productes d’alta tecnologia, diuen que la clau esta en un bon disseny; és a dir en productes atractius, fiables, segurs, adaptatius, innovadors, que utilitzin els avenços tècnics i científics, fàcils d’utilitzar, i que resolguin problemes o cobreixin necessitats. I també donar molta publicitat als avenços assolits.

Però a pesar de tot, acceptar els canvis, es quelcom complicat per a molts.

Es quelcom normal i que no te que sorprendre’ns, en especial perquè molta gent té por de perdre el que té, i passa allò de que es millor ‘malo conocido que bueno por conocer’.

Vas estudiar matemàtiques, com vas fer el canvi a robòtica.

Les matemàtiques són un instrument que evidencien la màxima força quan es posen al servei de les altres disciplines, però parlant amb diverses persones que es dedicaven a la Robòtica va fer-me decidir en sol•licitar entrar l'IRI, afortunadament van acceptar-me i certament va esser un encert demanar-ho, hi ha un ambient excel•lent, i un alt nivell, es pot aprendre moltísim i et deixen treballar amb llibertat, esperonant-te a aportar el que pots.

Parlem del Cercle, com vas entrar al Cercle?.El meu pare es soci del Cercle, i hi ha una modalitat de quota que es soci familiar, el meu pare tenia aquesta modalitat i al complir el 18 anys vaig passar a ser socia del Cercle. Però com que coneixia el que es feia vaig voler seguir essent sòcia del mateix, és a dir va esser una decisió a posteriori.

Que penses del Cercle?

Que manca implicació dels joves, probablement és culpa nostra, però tampoc hi ha activitats específicament adreçades o amb formats apropiats per a nosaltres, però es bo que la gent es mobilitzi, és la única manera de que en el nostre país la professió científica es reconegui i es valori més la tasca dels investigadors i les universitats.

Faries alguna proposta a la junta?

No sabria, la junta te gent molt preparada.

Agost 2008.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +