Publicacions d'Amics del País

Entrevista amb Alberto Sanfeliu

Entrevista a l'associat Alberto Sanfeliu, fundador i investigador de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) sobre els projectes en els que treballen i el futur de la robòtica al nostre país.

1) Vostè dirigeix un projecte europeu sobre robots ciutadans, exemple d’una clara aplicació del coneixement intensiu. Ens podria resumir la finalitat del projecte?

La finalitat del projecte URUS (Ubiquitous Network Robots for Urban Settings) és l’estudi i implementació de sistemes robotitzats en entorns urbans per a ajudar als ciutadans, per exemple, en el transport d’un lloc a l’altre, en l’assistència i la informació, o com a vigilància contra el vandalisme i en l’ajuda a l’evaquació en casos de perill. Quan es parla de sistemes robotitzats en aquest cas s’inclouen els robots (humanoides o no)i els sensors (càmares, sensors de temperatura, etc.) als edificis o a llocs que serveixin als robots i a les persones, així com en la pròpia interacció amb les persones (mitjançant el telèfon mòvil, la PDA, etc.). Aquests tres elements són el que formen el denominat Network Robots Systems. Al projecte també s’ha inclós l’estudi de com s’ha de preparar una ciutat per a que aquests sistemes arribin a funcionar i quins reglaments o mesures s’han de tenir en compte, com per exemple, els temes de seguretat, tipus de calçada, etc.

2) Quins creu que són els esculls per a que la robòtica arribi a formar part de la nostra vida?

Hi ha molts elements a tenir en compte. Els robots, per a que puguin conviure amb les persones han d’ésser disenyats per a la tasca encomenada, ser segurs i fiables, a la vegada que amigables amb les persones i el medi ambient. Els robots urbans tindran diverses formes, uns serviran per netejar carrers (semblants a les màquines de neteja actuals però amb capacitat de percepció i decisió), altres per a transportar persones en trajectes curts (podrien ser petits vehicles per portar a més d’una persona o vehicles individuals), altres per assistència (en aquest cas poden tenir apariència humanoide), etc. A part, han de ser segurs, de forma que no danyin a les persones, i per això és necessari que el seu diseny tingui en compte aquests aspectes. També han de ser fiables, ja que en cas contrari les persones no permitirien que hi hagués robots pel carrer. Finalment, la interacció amb les persones ha de ser amigable i la forma del robot i mode de comunicació han de facilitar la comunicació entre el robot i les persones. Actualment s’està treballant en els aspectes tècnics dels robots per tal de que siguin capaços de moure’s en entorns urbans sense problemes. També s’està treballant en els aspectes d’interacció entre el robot i la persona, així com en temes de seguretat que encara estan poc desenvolupats.

3) Llegia a la web del Cercle que Espanya està ben situada en robòtica perquè té més de 40 grups de recerca en aquest camp. Quina és la posició de Catalunya?

A Catalunya es troba el 13% dels centres d’Espanya en Robòtica, dels quals, molts d’ells tenen impacte a nivell internacional. S’està treballant en robots urbans, robots per a l’ajuda a la medicina, robots submarins i robots industrials. Alguns d’aquests centres, per exemple l’Institut de Robòticia i Informàtica Industrial (IRI), està treballant en projectes europeus de Robòtica en temes de robots urbans i robots cognitius.

4) Japó és clarament un dels líders en robòtica. Què hi pot fer en aquest camp la indústria catalana?

Existeixen a Catalunya un parell d’empreses dedicades a la fabricació de robots mòbils, concretament una dedicada a robots per a la desactivació d’explosius i una altra per la fabricació d’un robot humanoide que farà tasques de cambrer. Tot i que probablement aquesta no serà el tipus d’indústria més comú, Catalunya està preparada per fer robots orientats a tasques específiques, com per exemple la neteja, els sensor que s’utilitzin a la robòtica urbana, els dispositius per als robots, com per exemple els sistemes de visió per l’ajuda en operacions quirúrgiques, i sobre tot serveis TIC per a que els robots i les persones puguin comunicar-se en qualsevol entorn.

5) El futur a mig termini de robòtica és un robot de tipus HRP-2, o seria més aviat un robot especialitzat en una tasca concreta?

Els robots del futur tindran aparences molt diverses en funció de les tasques a realitzar. Per exemple, per la interacció amb els humans seran de tipus humanoide, per a transportar persones seran del tipus vehicle i per netejar vidres tindran l’aparença d’un insecte.

6) A quin horitzó vista, vostè creu que els robots podran emular els humans?

Encara estem lluny de poder emular les capacitats humanes en general, tot i que ja existeixen robots que estan especialitzats en tasques molt concretes que desenvolupen millor que els humans, com per exmeple en tasques de soldadura o acoblament. A mesura que els robots s’especialitzin en tasques concretes que actualmente realitzen els éssers humans, aquests tindran la mateixa o major capacitat que les persones per realitzar la mateixa tasca. El que difícilment tindran a mig termini serà la capacitat d’aprentissatge.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +