Publicacions d'Amics del País

Entrevista a Antoni Garrell

Entrevista realitzada per Jordi Duch a Antoni Garrell, publicada al diari Dossier Econòmic de Catalunya el dia 8 d'abril de 2006.

"El Cercle per al Coneixement, un espai de reflexió i debat sobre la nova economia global basada en el coneixement, aposta per un nou model d’innovació tecnològica basat en la concurrència de ciència, tecnologia i disseny. El seu president, Antoni Garrell, diu que per fer-lo realitat cal impulsar un canvi cultural i que això requereix el compromís dels agents implicats"

Catalunya encapçala l’esforç econòmic espanyol en R+D empresarial a l’Estat espanyol, però es considera que l’empresa catalana cau en el parany de fer-lo en solitari, és a dir, li manca esperit de col·laboració (no només dins del propi teixit industrial, fet que es podria entendre per allò de “no donar pistes a la competència”, sinó també quedant-se al marge de les universitats). Quina recomanació li faria?

Pretendre que hi hagi acords entre empreses per desenvolupar el trinomi R+D+i sense que paral·lelament vagi acompanyat de polítiques més àmplies és pràcticament impossible. El “parany de la solitud” en el que poden caure les empreses catalanes no pot ser analitzat només en funció de les seves actuacions en R+D+i, sinó que s’ha d’avaluar tenint en compte tot l’esperit empresarial català, cosa que implica una cultura i uns valors determinats.

I per superar la manca de col·laboració amb les universitats. Què li diria?

Sobre això, cal que ens plantejem si els mecanismes d’interrelació existents són els adequats, si la cultura que tenyeix les empreses catalanes i les universitats és sinèrgica o complementària, i si els terminis i prioritats són els mateixos. La qüestió radica sobretot en trobar un llenguatge comú per empresa i universitat: sabent que la recerca requereix temps, constància i paciència, i que l’empresa té uns terminis indefugibles, s’haurà de tractar de compatibilitzar les diferents necessitats per tal d’assolir uns objectius comuns.

Què cal fer exactament per impulsar la indústria a cooperar en R+D+i? N’hi prou amb que s’adoni dels beneficis derivats de l’estalvi de recursos i de l’accés a nivells superiors de coneixement?

El que està clar és que sense un canvi cultural enfocat a posar el talent al bell mig de l’activitat productiva, es fa molt difícil aconseguir els nivells desitjables de cooperació entre empreses i amb els centres de recerca. Tingui en compte que cooperar en R+D+i no sols vols dir estalviar en recursos i arribar a nivells superiors de coneixement, sinó que també significa assumir que amb la concurrència de coneixements i disciplines heterogènees és possible assolir guanys significatius.

Com influiria aquest canvi cultural en el model actual d’innovació tecnològica?

Portaria a parlar d’innovació “en majúscules”. Això vol dir, entendre-la com un procés que, combinant l’avenç científic, els mitjans tecnològics adients i el disseny, és capaç de desenvolupar, produir i distribuir productes d’alt valor afegit. Es tracta per tant d’una innovació que sorgeix del treball conjunt de científics, tecnòlegs i creatius, i impregna tota l’organització. És obvi que per assolir-ho cal disposar de la tecnologia més eficient i dominar les capacitats que els avenços científics posen a les nostres mans. Perquè això sigui factible, les empreses, com a proveïdores de capacitats productives hauran d’assumir el risc de col·laborar amb els centres de recerca i universitats, en tant que proveïdors de talent.

Quina expectativa d’èxit real creu que ofereix aquest nou model?

L’èxit depèn de diferents factors: la cultura empresarial, les actituds, el compromís conjunt, la capacitat de treballar en equip, un nou model d’innovació basat en el treball heterogeni, la cooperació intersectorial i interempresarial, la complicitat entre universitat i empresa. És a dir, l’èxit del conjunt de polítiques enfocades a convertir la R+D+i en progrés social només es farà efectiu com a projecte de “país”. Per tant, la R+D+i no té sentit si no es contempla dins d’un pla integral.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +