Publicacions d'Amics del Pa�s

Els arbres i el bosc

Joan Majo i Cruzate
Articles
Data: 22/04/2013
5041 lectures

Joan Maj� analitza els factors que han canviat la societat i demana una reformulaci� del capitalisme, de la democr�cia i d�Europa. �Hem de tornar a posar les persones i la democr�cia per sobre dels diners�.

Des de mitjans de la d�cada dels 80, i sobretot des de la desaparici� del m�n sovi�tic, hem estat davant d'un arbre ple de flors econ�miques. Els primers vint anys vam estar enlluernats per la quantitat de fulles i brots verds que llu�a; a partir de 2008 el seguim veient per� amb fulles seques i en perill de pansir-se del tot. Tant les fulles dels primers vint anys com les branques d'ara ens han impedit veure qu� estava passant al bosc, que els arbres canviaven i que s'hi estava preparant una forta tempesta. Pot ser que l�arbre torni a tenir fulles verdes, per� si no hi posem remei, la tempesta se les emportar� totes.

Cinc elements, almenys, han contribu�t a canviar l'escenari:

1. La globalitzaci�, que en fer caure moltes de les fronteres que impedien el lliure moviment de persones, de productes, d'informaci� i, sobretot, de capitals, ha convertit en in�tils les regulacions d'�mbit nacional, ha debilitat extraordin�riament el poder dels estats, llevat d'aquells que tenen una gran dimensi� i una forta cohesi�, i ha for�at la creaci� d'uns nous ens supraestatals.

2. L'emerg�ncia de noves entitats pol�tiques, que a causa del seu fort desenvolupament econ�mic recuperen (la Xina, R�ssia) o adquireixen (l'�ndia, el Brasil) un pes extraordinari en les decisions econ�miques i pol�tiques mundials. A uns quinze anys vista, la Xina, els EUA i l'�ndia tindran cada un, i per aquest ordre, un pes econ�mic tres vegades superior al de qualsevol altre estat dels actuals, excepte si la zona euro es convert�s en un estat federal i pass�s aix� a ser la tercera pot�ncia mundial.

3. La deriva financera de l'economia, que fa que cada vegada creixi m�s la part del PIB dels pa�sos desenvolupats que prov� del negoci purament financer, sense relaci� amb l'economia real, la de producci� de b�ns i prestaci� de serveis, activitats que creen valor per als ciutadans. Que una part creixent de la plusv�lua que es genera en l'economia s'origini en activitats que no creen valor representa una situaci� nova que obliga a replantejar-se les bases del capitalisme industrial i el pacte amb la socialdemocr�cia, que va marcar l'Europa del segle XX.

4. L'esgotament de recursos naturals, i especialment energ�tics. D'aqu� a deu anys, tres mil milions de persones voldran viure amb el mateix nivell de confort que hem gaudit els mil milions que hem utilitzat fins ara les reserves de tot el planeta, per� els recursos disponibles no podran fornir l'energia necess�ria. La falta de m�s recursos, i les dificultats per substituir-los amb energies renovables, obligaran a prendre mesures radicals d'estalvi i d'efici�ncia. Els efectes de la combusti� del carboni sobre el clima acceleren aquesta decisi�.

5. La circulaci� de la informaci�, a causa de la revoluci� digital i la plena connectivitat de les xarxes, condueix a una societat transparent sense control ni monopolis. Disminuiran molt la possibilitat d'ocultaci� i la impunitat, per� tamb� patiran la privacitat i el control de la veracitat.

Alguns interrogants derivats de tot aix�: quin ser� el paper dels estats petits o mitjans, i com es pot combinar el seu car�cter residual amb el comprensible sentit de pertinen�a dels seus habitants? �Es podr� posar fre al creixent descr�dit de la pol�tica, resultat de la percepci� d'impot�ncia dels governs davant de les imposicions dels poders financers, i a les pr�ctiques corruptes que ha perm�s la impunitat? �S'accelerar� la decad�ncia d'Europa en abs�ncia d'una intel�ligent i forta integraci�? �Podrem els europeus augmentar, o fins i tot mantenir, els nivells de benestar i de cohesi� que hem assolit? ��s acceptable tolerar que la recerca del benefici sigui l'�nica finalitat de l'activitat econ�mica, i no estigui supeditada a la creaci� d'utilitat per als ciutadans? �Es poden assolir uns nivells m�s alts de benestar per� lligats a una forta reducci� en el consum de recursos? �Es podran modificar els sistemes democr�tics per acostar les decisions a la voluntat de la gent i recuperar el sentiment d'estar ben representats?

Crec que necessitem m�s Europa, per� una altra Europa; que caldr� revisar les bases del nostre benestar; que ens conv� m�s pol�tica, per� una altra pol�tica; que hem de tornar a posar les persones i la democr�cia per sobre dels diners; que hem d'impulsar l'augment de la transpar�ncia, i que ens cal una formulaci� moderna de la socialdemocr�cia. Haurem de parlar molt m�s del bosc que de l'arbre de la crisi...

Article publicat al Diari Ara el 12/04/2013