Publicacions d'Amics del País
El Saber i el Saber Fer : Eficàcia i Eficiència
- Alexandre Blasi i Darner
- Articles
- Data: 17/06/2009
- 13399 lectures
En l’exercici de la professió hi ha jocs de paraules que m’han cridat l’atenció com en són les del títol d’aquest article. I són molt més que uns jocs de paraules perquè en poc espai permeten una reflexió íntima i profunda de les seves diferències de percepció. No és el mateix el Saber que el Saber Fer com tampoc no ho és l’Eficàcia i l’Eficiència. Però des de l’antiguitat s’ha respectat el saber fer més que el saber i s’ha valorat molt l’eficàcia en el fer per la mesura dels resultats obtinguts.
A casa nostra, a Catalunya, treballem moltes hores però, les utilitzem bé? Sabem utilitzar-les bé? Els diners públics i privats els utilitzem bé? No em refereixo als temes de dubtosa utilització. Em refereixo a si amb els recursos limitats que tenim en traiem el màxim profit. I no penso exclusivament en els diners.En l’exercici de la professió hi ha jocs de paraules que m’han cridat l’atenció com en són les del títol d’aquest article. I són molt més que uns jocs de paraules perquè en poc espai permeten una reflexió íntima i profunda de les seves diferències de percepció. No és el mateix el Saber que el Saber Fer com tampoc no ho és l’Eficàcia i l’Eficiència. Però des de l’antiguitat s’ha respectat el saber fer més que el saber i s’ha valorat molt l’eficàcia en el fer per la mesura dels resultats obtinguts.
A casa nostra, a Catalunya, treballem moltes hores però, les utilitzem bé? Sabem utilitzar-les bé? Els diners públics i privats els utilitzem bé? No em refereixo als temes de dubtosa utilització. Em refereixo a si amb els recursos limitats que tenim en traiem el màxim profit. I no penso exclusivament en els diners. Hi ha un article (Helping Britons to work smarter – The McKinsey Quaterly 2004 – Nº 3 – pàgines 112-114) que parla d’aquest tema en referència a Anglaterra. En aquest article, l’autor es pregunta per què els anglesos treballen, o estan a la feina, moltes més hores que altres nacionalitats veïnes o de l’altra costat del Atlàntic però, en canvi, aconsegueixen uns menors resultats, sigui en patents o sigui en unitats produïdes o qualsevol altra mesura. La recomanació de l’autor és que el govern anglès a més a més de promoure la innovació convé que també promogui que els anglesos treballin més intel•ligentment. Aquest raonament penso que també es aplicable al nostre país. En aquesta mateixa línia vaig aprendre la diferència entre “doing the things right or doing the right things”. Clarament no és el mateix malgrat que poden coincidir ambdós en punts d’excel•lència. Duent-ho a un extrem, en un cas és complir unes normes i unes regles apreses per cultura o imposades socialment i per tant qüestionables i en l’altre és aconseguir uns resultats tangibles i reals en funció de l’esforç que s’ha fet per aconseguir -os. A títol d’exemple simple, considerem les reunions que fem al llarg del dia, inversió en temps i persones, i els minços resultats que aconseguim en termes de resultats perquè no les hem preparat, perquè hi ha molta interferència d’egos, etc. O bé la baixa eficàcia de les classes d’anglès perquè un cop acabada la classe no fem l’esforç de practicar el que hem après. L’assistència a classe no garanteix l’aprenentatge. Una cosa és treballar per justificar un sou, complint les normes, i una altra és fer la feina amb el desig d’aconseguir uns resultats (econòmics o d’ajuda o de salut o de ...) que representin la millor contribució per a la Societat. Perseverant en aquest desig de millora contínua en el camí de l’eficàcia serem capaços d’optimitzar l’esforç invertit envers els resultats aconseguits. És rellevant l’esforç que posem en complir unes normes, en fer les coses “com s’han de fer”, com controlem que es facin be, ... , molt més enllà d’aconseguir que el que havíem planificat fer fos útil i necessari i retornés a la societat en general allò per al que ens han donat els recursos. Invertim temps i diners però no cuidem que aquest retorn de la inversió en la mateixa manera que l’esperàvem aconseguir (si l’esperàvem). Hi ha països emergents que creixen més ràpidament que nosaltres i en moltes de les àrees del coneixement. Algú va dir que aquest països i les seves persones fan coses que nosaltres no fem perquè ells no saben que nos es poden fer. A títol d’exemple, a la meva generació a l’Escola ens varen demostrar que per la línia telefònica, fil de coure, només hi podia passar un senyal de veu de baixa qualitat, freqüències baixes, i de sobte n’hi estem fent passar senyals de molt altes freqüències. Per aquell moment era la veritat (?) però ara ja no ho és. En general, serem capaços d’aprendre a aprendre, trancar amb les falses limitacions imposades per la cultura o la educació, ..., sortirem del nostre entorn de “comoditat “ vers una cultura de la millora contínua? Personalment, penso que tenim els recursos de persones i econòmics, empreses i Administració, per fer molt més del que fem si pensem en l’eficàcia, inversió de recursos versus els resultats però hem d’aprendre a modificar aquelles regles de comportament que en un moment varen ser útils però que ara ja no ho són perquè l’entorn ha canviat però necessitem aprendre a qüestionar-nos.