Publicacions d'Amics del País

El lideratge: tres visions a vol d´ocell

Què és el lideratge? Ha canviat el concepte de lideratge? Qui és líder? Quina és la importància dels líders?

  1. Des de la perspectiva de l’universal hi ha temps històrics diversos en el conjunt del món i en cada una de les seves parts1. El “temps nòmada” es regeix per la set dels camells i fora d’aquesta circumstància no hi ha cap altra pressa. El “temps agrari” incorpora el ritme de les estacions que assenyalen quan toca sembrar i quan recol·lectar. Si parlem del temps industrial hem de parlar del rellotge que marca el que toca fer i les hores de treball o de lleure, com Charlot retrata en Temps Moderns. A l’extrem de tot, el rellotge ens diu fins i tot quan toca fer l’amor. Es allò del “dodo”, “metro”, “boulot” del Maig 68. I ara en la globalització hem portat el temps insalvable de les distàncies al temps simple del clik del ratolí o el teclejar constant del mòbil. Tot ho volem per ara, ja, immediatament, amb l’exigència d’un maneig i d’un ús del temps al que encara no estem adaptats; com no varen estar-ho molts pagesos i durant molts anys, a la entrada a la vida urbana i industrial. Com diu Sebastià Serrano, catedràtic de Lingüística, la història de la nostra supervivència com a espècie, no és altra història que la de l’adaptació, i.....fins ara la humanitat se n’ha anant sortint.

    Què ens passa a cadascú de nosaltres amb el nostre propi temps? Sabem en quin vivim o en quin volem viure en relació a les nostres activitats? Tenim les eines per adaptar-nos al que volem fer o hem de fer? o no tenim temps per saber que volem o estem fent? potser ens trobem lligats a un temps que no desitgem? Ens serveix desitjar el temps nòmada mesurat per la set dels camells, per resoldre els problemes socials complexos que avui tenim com el de la immigració? o usar el temps agrari per resoldre les deslocalitzacions de la producció i la competitivitat internacionals d’ara? Quan parlem entre nosaltres, hem establert en quina clau de temps usem per tal de poder-nos entendre?

    Una opinió-proposta: Hem de posar-nos d’acord amb el codi de llenguatge que emprem com a primer pas per saber encarar aquella adaptació tan necessària per permetre’ns no sols la supervivència si no el benestar (sentir-se be) en el temps històric triat (opció individual) o en el que marca el desenvolupament en cada indret (opció col·lectiva).

    LEMA: NO ANAR AMB EL PEU CANVIAT

  2. Des de la perspectiva del particular hi ha funcions diverses en les activitats que fem i per cada una acostuma a ser més bo un perfil que un altre. Si es tracta d’arribar a un punt alt amb una escala recolzada a una paret cal tenir força per aguantar la escala, cal tenir l’habilitat per pujar-la i cal saber a on hem de recolzar-la si el lloc a on volem pujar es difícil. Dit altrament hem d’administrar l’esforç de sostenir-la, hem de gestionar les competències i recursos precisos per pujar-la però no arribarem al lloc esperat si no sabem i tenim coneixement de a quina paret hem de recolzar-la per arribar on volem.

    Que ens passa a cadascú? Sabem de tot o sabem més d’una cosa que d’una altra? Què aprenem especialment en els sistemes en ús: habilitats, competències o actituds? I quins d’aquests components són més útils per cada cosa? Podem trobar maneres fàcils per l’aprenentatge en allò que ens preocupa millorar o que ens convé? Pugem moltes escales i no arribem enlloc? Sabem on anar però no tenim idea de com es puja una escala? Ens serveix ara qualsevol paret per recolzar-hi l’escala del progrés?

    Una opinió-proposta: per arribar a algun lloc es qüestió de treballar en equip. Es necessiten igual les persones que aguanten, com els que pugen, com els que saben a on anar. Però quina es la paret a on toca, ara, recolzar la escala? Creiem que són temps per a líders que creïn condicions favorables al desenvolupament de les energies polítiques, econòmiques i socials dels pobles més madurs?. Els tenim? Els tenim, però no els veiem?

    LEMA: EN CADASCÚ DE NOSALTRES HI HA UNES POTENCIALITATS PER DESENVOLUPAR

  3. Des de la perspectiva social els col·lectius maduren en ritmes diversos. Del Moisès conductor del seu poble que el segueix a ulls clucs o dels fürhers dictadors que aterroritzen als qui no els segueixen, fins a noves formes i referents de lideratge que comencen indefugiblement per a un mateix. Ronald Heifetz explica molt bé en el llibre “Liderazgo sin respuestas fàciles” la diferència entre aquell: “Seguiu-me que sé a on portar-vos” per el “Tenim un problema però sabrem trobar-hi la solució”.

    Hem saltat individualment cap a la cultura de la responsabilitat individual o estem còmodament assentats en la cultura de la reivindicació per què algú ens doni allò al que tenim dret? Tenim oberts els ulls i les orelles als nous temps o enyorem les certeses d’abans? L’ambigüitat la reconeixem, per tal de manegar-la o la rebutgem, per incomoda?

    Una opinió-proposta: Hem de passar de formular solucions a saber-nos fer les preguntes apropiades. Tenim solucions però potser no sabem la naturalesa dels problemes.

    LEMA : CONÈIXER I FORMULAR BÉ ELS PROBLEMES ÉS TENIR UN TRESOR

Conclusió-opinió final: La crisi és permanent i la estabilitat forma part del passat. El que hem après ho haurem de qüestionar i el que no sabem haurem de experimentar-ho. La innovació es l’únic camí de futur . Ja ho deia Y. Berra, capità del equip de beisbol dels Yankees: EL FUTUR JA NO ÉS EL QUE ERA

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +