Publicacions d'Amics del País
El futur sols és possible amb els joves
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 06/04/2006
- 28346 lectures
Reflexió sobre la necessitat de tenir present el jovent a l'hora de planificar el futur, assumint que necessiten d'escenaris per desenvolupar-lo i esdevenir protagonistes i actors del mateix.
En primer lloc vull reconèixer que veure les imatges de les virulentes flames en els carrers del Raval barceloní la matinada del dia 17 de març no varen deixar-me indiferent. Constatar que les flames arribaven als primers pisos, les dificultats dels bombers en arribar al lloc, i pensar en la gent tancada a casa dubtant de si les persianes i finestrals aguantarien o propagarien el foc, em va fer pensar en la manca de previsió d’aquells que tenen la responsabilitat de garantir les llibertats dels ciutadans, entenent que la llibertat d’un, no pot trepitjar la de l'altre, i a la vegada la necessitat de frenar amb contundència aquella violència contra persones i béns.
Escoltar, al llarg de la següent setmana, els responsables politics, assumint la responsabilitat de manca de coordinació, o d’errors en l’avaluació de riscos, i els conseqüents posicionaments i compromís d’afrontar el problema de la violència per evitar que s’integri com a forma de diversió en la nostra tolerant, oberta i lliberal Barcelona, van portar-me a pensar que, un cop més, s’afronten els problemes però no les causes que els originen. Essent requerit el manteniment ferm de l'ordre públic per fer front a la violència un tant organitzada i amb tècniques de guerrilla urbana, cal també analitzar i abordar les causes que porten els joves europeus a interioritzar la violència radical com un acte de protesta per a fer-se sentir. És com un crit dels oblidats en una Europa en construcció i en la que les claus de generació de valor, és a dir, el que aporten els recursos per garantit la qualitat de vida i el progrés socials, estan qüestionats i requereixen de profundes correccions. Les actituds dels joves de Barcelona no són un fet aïllat. El trobar-se gregàriament per ‘fer festa’ en llocs públics, aprofitant el clima mediterrani i evitant els cars preus dels establiments, com algunes informacions podrien fer creure, amaguen la realitat de que avui a Catalunya, al igual que a la resta de l’Estat i a Europa, un dels problemes més seriosos a afrontar és el dels joves. Hom no pot oblidar les recents queixes dels professors universitaris anglesos relatives a la falta de preparació dels estudiants a l'arribar a la universitat i la facilitat que tenen en copiar d’Internet; a Espanya la falta de motivació per l’estudi i la disciplina en l’esforç en molts estudiants s’evidencia en el significatiu fracàs escolar; a França per fomentar l’ocupació es promou amb una forta resistència social el contracte de primera ocupació per a joves, una ocupació basada en la precarietat i oberts a l’arbitrarietat, una precarietat no llunyana a la que afronten els joves catalans on pràcticament el 90% tenen contracte temporal com constatava recentment la UGT. Caldria assumir que a Europa els grans problemes no són solament els relatius a la transformació del model econòmic arrel de la globalització i la deslocalització industrial, i aquells derivats de la immigració que genera tensions socials en la mesura que els més dèbils i que rebien més protecció s’han vist desplaçats. Ara emergeix amb força el dels joves, tant els més preparats que es veuen sotmesos a condicions de precarietat, manca d’oportunitats d’acord a la seva capacitació, i a taps generacionals que eviten el seu progrés professional, com els d’aquells altres amb menys preparació o capacitat productiva, que queden sovint exclosos tal com s’evidencià a la tardor passada amb els greus aldarulls als barris perifèrics de moltes ciutats franceses. Cal assumir que el joves d'avui en dia són els més desprotegits, amb sèries dificultats per emancipar-se i planificar el futur arrel de l’incertesa laboral i el desequilibri entre els ingressos que perceben i els recursos necessaris per viure. Molts d'ells han estat oblidats, moltes vegades des de la infància, inclús per les seves famílies, al estar obligats els pares a treballar intensament per mantenir el nivell de vida que la societat del consum imposa, tot reclamant a l’escola que a més de formar en coneixements els substitueixi en la transmissió de valors i actituds, tot oblidant la violència, superficialitat o crides al consum als que han estat sotmesos des de la infància a través de la televisió que veuen sense control i supervisió. Oblidats també pels polítics pel seu baix pes electoral o per la tendència a l’abstenció en molts d’ells. L’avenç científic, la qualitat de vida, i la important despesa en sanitat permet allargar significativament l’esperança de vida i comporta el conseqüent increment de població de gent gran (gairebé 8 milions de persones tenen més de 65 anys a Espanya). La sostenibilitat del sistema i les pròpies capacitats humanes apunten la conveniència d’allargar la vida laboral, aquest és un fet, però cal considerar també les capacitats del sistema econòmic quant a generació d’ocupació i valor, i que no pot ser admissible fer-ho a costa dels joves. Uns joves preparats i potser educats en l’abundància i el cofoisme fruit de les nostres pròpies actituds per compensar el temps que no els hem dedicat. La contundència en la defensa de la llibertat, i l’erradicació de les conductes violentes és un requisit inqüestionable en les democràcies assentades, però també cal identificar les causes i solucionar-les per garantir la pròpia llibertat i el progrés social. Un progrés social que sols pot ser possible assumint els reptes de l’economia del coneixement i els pertinents relleus generacionals. El joves requereixen perspectives de futur, requereixen escenaris per desenvolupar-se i assolir-lo, un futur que sense ells mai serà possible i que nosaltres estem obligats a facilitar-els-hi, deixant que ells esdevinguin protagonistes i actors del mateix. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per el Coneixement www.cperc.net Barcelona març 2006.