Publicacions d'Amics del País

Economia Catalana del Coneixement?. Debat al Col•legi d’economistes: Garrell, Ruiz de Querol, i Alarcon

El passat 28 de febrer, el Col·legi d'Economistes de Catalunya començava un nou cicle de debats en format de taula rodona encaminats a parlar sobre Catalunya i la Societat del Coneixement. En aquesta primera trobada el tema a debat fou la situació real de Catalunya i les seves expectatives d'entrar en la societat o economia del Coneixement.

Jordi Marín introduí el debat que comptava amb la presència dels ponents: Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement, Ricard Ruiz de Querol, vice-president del Barcelona Breakfast i Ginés Alarcón, president del Cluster per la Innovació.

Antoni Garrell començà la seva intervenció comentant que l'economia del coneixement depén de diversos factors, com poden ser les circumstàncies i el temps. Anys enrera, ja s'havia definit el model econòmic acceptable com aquell que posa el talent i el coneixement al bell mig de l'activitat productiva. Avui en dia, necessitem d'altres condicions que ens defineixin el que realment entenem sota economia del coneixement.

En aquest sentit, Antoni Garrell identificà tres pàrametres per caracteritzar el model competitiu actual:

1) El temps que transcorre entre un avenç tecnològic i la seva incorporació a l'estructura productiva actualment és menor de sis mesos.

2) L'abast de la competència és global, la qual cosa implica pautes de comportament desequil•librades i heterogènies.

3) El planeta es va regionalitzant.

En funció de desenvolupar la indústria del coneixement, calen els següents prerequisits:

1) Una continuitat en el flux de desenvolupament dels sabers (R+D) i el d'aplicació del

2) Disposar de xarxes que realment fomentin l'emprenedoria i la innovació

3) Uns marcs legislatius que facilitin aquests canvis

Concluïnt que Catalunya actualment no es troba dins de l'economia del coneixement, Antoni Garrell comentà que per arribar-hi serien necessaris els següents aspectes:

1) Que l'economia es sustenti en una societat del coneixement, formada per persones que gaudeixin de la formació i aprenentatge necessàries.

2) Que empreses, universitats i centres de recerca actuin de forma correlacionada.

3) Que les empreses cooperin transversalment, per la qual cosa s'haurien de crear agències e institucions encarregades d'impulsar-ho.

4) Entenent que la societat del coneixement passa per les persones i la qualitat de vida, hem d'entendre que calen recursos per mantenir-ho, i en aquest, sentit, unes polítiques específiques que de moment no s'estan aplicant.

Ricard Ruiz de Querol fou el següent en intervenir i començà la seva ponència afirmant que no existeix un sol model d'economia del coneixement, de forma que no podem intentar emular altres països que han tingut experiències exitoses quan nosaltres partim d'una situació totalment diferent. El que sí podem agafar com a referent és el fet que aquells països que són els primers en l'economia del coneixement, tenen un índex de productivitat molt elevat i fan un ús força intensiu de les TIC. En el cas espanyol podem afirmar que la penetració de les TIC no és baixa, ans al contrari, però que no s'utilitza tot el que es podria.

En el fons, el què ens manca és tenir un projecte per dur a terme les transformacions que volem. L'experiència ens mostra que els projectes que poden arribar a tenir èxit són aquells que compten amb elements com la urgència o la necessitat de disposar-n'en, que tinguin un lideratge que els faci tirar endavant, i un eslògan u objectiu clar.

Agafant paraules del Conseller Castells, Ricard Ruiz de Querol finalitzà la seva ponència fent menció a la necessitat de que es recuperi la taxa d'infraestructures físiques i es treballi per assolir els reptes que planteja Lisboa per al 2010.

La última intervenció, a càrrec de Ginés Alarcón, plantejà la pregunta de com es pot convertir el coneixement en economia i producció, és a dir, com convertir-ho en quelcom de tangible? Ginés Alarcón proposava la innovació com a instrument d'introducció del coneixement en els processos productius. Una innovació aplicable a processos, productes, gestió ... sobretot tenint en compte que avui en dia no s'està fent una bona gestió del coneixement.

Una part del problema del dèficit d'innovació és que no hi ha pressupost per innovar. Les dades ens ensenyen que només el 17% de les empreses fan activitats d'innovació, front a un 52% que no en fa i un 75% d'empreses que ni tan sols posseeixen una funció d'innovació. Ginés Alarcón proposava diverses maneres d'introduir innovació a les empreses, com per exemple a través del CRM, de la cadena de suministres o d'una gestió intel•ligent del negoci, sense oblidar l'imprescindible convenciment i compromís per part dels dirigents de les empreses i una cooperació major amb proveedors, competidors o socis tecnològics.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +