Publicacions d'Amics del País

Disseny de serveis o servei de dissenys?

De quin disseny estem parlant? Què té a veure el disseny amb la gent gran? Quins reptes s'obren donada la realitat actual de l'augment de gent de més de 65 anys?

El significat de la paraula disseny, com l’activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells, s’ha anat ampliant al llarg dels temps aplicant-se al procés de creació de solucions a mida i ben pensades. Així, s’ha parlat de disseny d’interiors, disseny gràfic, disseny d’interfícies multimèdia... arribant, fins i tot, a introduir-se en el món culinari (en un restaurant em van oferir una amanida “disseny de la casa”).

També la podem utilitzar com a disseny de serveis. És a dir, el procés de creació de productes efímers que han de cobrir les expectatives de l’usuari, que poden ser molt diverses, tan com usuaris diferents, i que han de ser produïts amb costos baixos. Possiblement darrere d’un servei a persones hi ha un sistema complex suportat per diverses empreses, cadascuna bona en la seva activitat, que complementen les seves capacitats per crear uns serveis que no serien capaces de donar cap d’ella d’una manera autònoma. Dissenyar serveis a persones és molt més complex que establir processos dins d’una organització. En realitat estem parlant de crear un ecosistema amb capacitat d’autoadaptació a les condicions de la demanda que sempre està en evolució.

Un exemple: Dissenyar un servei de suport a gent gran que viu sola, o passa bona part del dia sola, i que té capacitat per gestionar el seu entorn amb suport exterior, vol dir crear un sistema que ofereixi com a porta d’entrada un ‘call center’ amb uns procediments adequats per resoldre problemes, és a dir, un ‘Centre de Respostes’. La connexió amb aquest centre en molts casos pot ser activada per un dispositiu electrònic que tingui la persona gran. El Centre de Respostes ha de ser capaç de mobilitzar tot un conjunt de serveis tècnics de reparació d’electrodomèstics, d’avaries o de reformes a la casa, i també de solucionar temes com la neteja personal i de la casa, la compra... sense oblidar que la gran necessitat de les persones grans és sovint la d’afecte i companyia.

A Espanya, el nombre de persones discapacitades de més de 65 anys és de 2 milions i l’any 2025 s’haurà duplicat.

Ara comencen a aparèixer productes d’estalvi com les assegurances de dependència, que s’activen quan hi ha incapacitat per desenvolupar alguna de les activitats bàsiques de la vida diària. Aquestes assegurances garanteixen un servei d’ajut a l’activitat que ja no es pot realitzar, o una quantitat de diners perquè l’assegurat resolgui les seves mancances. Pel client és més atractiu un servei amb la qualitat garantida que uns diners. Una de les característiques d’aquest producte és que es va pagant una quota fins que es comença a rebre algun dels serveis.

Aquesta nova concepció del disseny s’està desenvolupant paral·lelament al augment de les unitats unifamiliars. Cada dia es donen amb menys freqüència les famílies extenses formades per tres generacions, dins de les quals es produeix el fet cultural mediterrani de la solidaritat intergeneracional.

Així doncs, la demanda d’aquests serveis està creant un mercat nou, pels canvis d’hàbits, i en creixement, per l’augment de l’esperança de vida, que comença a ser pressupostat amb les assegurances de dependència i que implica actors amb perfils molt diferents. Tot plegat es mereix una resposta innovadora.

Segurament l’atenció a les persones grans serà prestada per una xarxa d’empreses i professionals que necessitaran d’un lideratge, d’una coordinació operativa i, molt possiblement, un dels nodes de la xarxa serà un Servei de Dissenys que dissenyi aquests serveis.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +