Publicacions d'Amics del País

Desenvolupament territorial

Per què no superar la centralitat territorial que ha viscut Catalunya en els darrers anys? Quins avantatges i quins models seguir?

Lluny de la dinàmica capdavantera de la gran ciutat metropolitana, molts catalans del sud del Territori observen com les iniciatives avantguardistes cauen massa lluny d’ells. Són gent d’un territori que ha començat a tenir consciència, amb retard, d’ell mateix i de la seva importància. S’ha arribat a aquest punt per un seguit de fets propis i aliens que, per una banda, l’han anat aïllant i per una altra, han anat disposant cada cop més dels seus recursos naturals en benefici d’altres territoris. Van perdre l’oportunitat de la revolució industrial i conseqüentment de la industrialització, i no volen perdre la nova revolució del coneixement. Han près consciència que el seu desenvolupament territorial és fonamental per corregir el desequilibri existent a Catalunya, i es senten formar part d’un Territori que els dóna la seva peculiar identitat, com a catalans que són.

El sentiment d’igualtat entre catalans parteix d’un desenvolupament territorial equilibrat, amb el suport dels territoris catalans més afavorits als més desafavorits. Les iniciatives locals no són prou sense l’empenta de projectes generadors de desenvolupament, i territoris veïns en son bona mostra amb la que fonamenten el seu progrés.

Un clar referent ens el donen els països més rics de la Unió Europea donant suport a l’Estat Espanyol durant tants anys amb els Fons de Cohesió, sens dubte busquen també aquest equilibri a un altra escala i fan una gran incidència en les infrastructures.

Les infrastructures uneixen els pobles, territoris i ciutats estratègiques i un cop més veiem com afecten aquestes al Territori del Sud. Ciutats estratègiques i territoris de l’interior no han estat connectats adequadament a infrastructures com autopista o trens de gran recorregut, que passen de llarg; algú voldrà fer creure que es té com alternativa una autovia de cul de sac, una via ferroviària regional, que diuen que s’enduran, o unes línies d’autobusos que l’apropen a aquestes grans infrastructures, però hi ha consciència de la realitat.

L’Eix de l’Ebre esdevé una infrastructura insuficient, quan hauria d’ésser l’Eix autovia d’interconnexió real de les dues autopistes, són infrastructures escomeses sense convicció ni aposta real de futur al Territori del Sud.

No tardarem a veure com apareixen les línies d’alta velocitat del Mediterrani, es repetirà l’error o es corretgirà?. Podria ésser que aquesta correcció, o un altra, fós l’inici per poder avançar en l’igualat dels catalans vers el desenvolupament territorial. Així s’ha fet amb la línia d’alta velocitat de Lleida a Barcelona, apropantla a la Costa Daurada i evitant un traçat, quasi rectilini, absurd.

Estem amb un punt d’inflexió perquè puguem equilibrar el desenvolupament del Territori, però tot el Territori, i, amb el suport necessari, Catalunya pot ésser capdavantera, però tota Catalunya.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +