Publicacions a la SEBAP

Demografia i postveritat

#DebatSebap amb Andreu Domingo, Iñaki Permanyer i Pau Miret

El passat dimarts 27 de novembre es va celebrar el #debatSebap “Demografia i postveritat”, en el que hi van participar Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i editor del llibre “Demografía y postverdad: estereotipos, distorsiones y falsedades sobre la evolución de la población”, Pau Miret i Iñaki Permanyer, coautors del llibre i investigadors del CED. La conversa va estar moderada pel president de la comissió Cercle per al Coneixement, Joan Majó, i es va celebrar a la seu social dela Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP).

Andreu Domingo va començar la seva intervenció denunciant l’expulsió de la veritat del camp polític, tal i com ja havia anunciat que passaria Annah Arendt durant la Guerra del Vietnam, quan la teoria del joc va substituir la realitat que vivien els comandaments al camp de batalla. Actualment, degut a la Globalització i la concentració dels mitjans de comunicació, entre d’altres factors, “el poder polític ha instrumentalitzat la demografia per projectar futurs distòpics i generar discursos de por entre la població amb l’objectiu que s’accepti la imposició de mesures contra el bé comú”.

Una d’aquestes falsedats més antigues és la catàstrofe Malthusiana, que ha anat variant amb el temps. Després de la Segona Guerra Mundial, es va estendre entre els països desenvolupats la temor d’un augment explosiu i descontrolat de la població mundial que comportés l’esgotament dels recursos del planeta. En aquest sentit, Iñaki Permanyer ha estudiat el creixement poblacional en relació a l’evolució de la producció d’aliments, l’esperança de vida i el PIB per càpita mundial, entre d’altres. Tots els indicadors demostren que, tot i que el creixement de la població ha augmentat exponencialment des del segle XIX, la pobresa en termes absoluts ha disminuït com també la fam al món. En relació a aquest darrer aspecte, el problema no ha estat la manca de producció d’aliments sinó la seva distribució. Segons l’investigador Permanyer, les causes de no haver caigut en el parany Malthusià han estat la innovació tecnològica, l’accés a l’educació i la urbanització de la població. Tot i que també ha advertit dels reptes que planteja l’augment de la població en relació a la sostenibilitat mediambiental i la distribució de la riquesa, per citar alguns dels conceptes mencionats.

 

Pau Miret, per la seva banda, ha centrat la seva intervenció en el problema del sistema de pensions públic espanyol, que “no és degut a l’envelliment de la població sinó al precari mercat laboral del país”. És cert que existeix envelliment demogràfic degut a la baixa de la fecunditat però la insostenibilitat de les pensions es deu als sous baixos, al 25% de la població inactiva, a la gran taxa d’atur, sobretot la taxa d’atur juvenil, i a l’elevada taxa d’abandonament escolar. “Si no es duen a terme polítiques orientades a millorar el mercat laboral no es solucionarà el problema de les pensions”, ha sentenciat.

Preguntats per les causes de la davallada de la taxa de fecunditat a Espanya, els investigadors han afirmat que existeix una relació directa entre l’impuls de polítiques d’igualtat i la taxa de fecunditat. “Són més efectives mesures que garanteixen un millor repartiment de les tasques de cures entre homes i dones que no pas desenvolupar polítiques de natalitat”, ha conclòs Andreu Domingo.

El debat ha finalitzat amb una conversa sobre els reptes que planteja la robotització. “Per primera vegada a la història som els responsables directes de la nostra evolució i cal estar alerta per tal de fer front als riscos de desigualtat. Hem de desenvolupar models de producció, distribució i consum més eficients i més sostenibles, tan des del punt de vista social com mediambiental” ha afirmat Andreu Doimingo.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +