Publicacions d'Amics del País

Comentaris sobre el National Broadband Plan

El passat 16 de març de 2010, la Federal Communications Commission nord-americana (FCC) va entregar al Congrés el National Broadband Plan (NBP), que detalla propostes i accions per connectar els Consumidors i l’Economia d’Estats Units amb les xarxes del segle XXI.

A rel d'aquest acte, en Ramon Palacio, vice president del Cercle, ha escrit algunes reflexions.

Descripció

El passat 16 de març de 2010, la Federal Communications Commission nord-americana (FCC) va entregar al Congrés el National Broadband Plan (NBP), que detalla propostes i accions per connectar els Consumidors i l’Economia d’Estats Units amb les xarxes del segle XXI.

El National Broadband Plan és un full de ruta per impulsar el creixement econòmic, la inversió, la creació de llocs de treball, l’educació dels nens, la protecció dels ciutadans i el compromís amb la democràcia.

El Pla s’ha realitzat entre el febrer de 2009 i el març de 2010 i s’ha recollit informació en 36 actes públics (workshops) i en debats on-line amb 131 blogposts i 335.000 seguidors de twitter.

Els objectius a llarg termini són:

- Connectar 100 milions de domicilis amb “affordable” 100 Mbps

- Accés assequible (“affordable”) a totes les comunitats amb 1 Gbps a les institucions bàsiques (“anchor”) de la comunitat, com per exemple escoles, hospitals i seus militars.

- Posar a disposició 500 MHz de nou espectre en bandes llicenciades i no llicenciades.

- Incrementar la penetració d’Internet del 65% al 90% i aconseguir que tots els nens siguin “digitally literates” al finalitzar l’escola (high school)

- Portar ample de banda assequible a les comunitats rurals i població vulnerable, dedicant l’existent Fons pel Servei Universal a les noves infraestructures digitals.

- Promoure la competència dins de l’ecosistema de proveïdors de banda ampla, incrementant la transparència, eliminant barreres d’entrada i fent un seguiment estricte de preus, velocitats i disponibilitat.

- Millorar la seguretat pública creant una xarxa nacional sense fils (wireless) i interoperable de seguretat pública.

El pla declara la banda ampla com el gran repte d’infraestructura del segle XXI, i diu que, com va ser l’electricitat fa 100 anys, és el fonament pel creixement econòmic, la creació de llocs de treball, la competitivitat global i una millor manera de viure.

El Pla identifica quatre maneres en les que el Govern pot influenciar l’ecosistema de banda ampla:

- Dissenyar polítiques per assegurar una competència robusta i, com a resultat, maximitzar el benestar del consumidor, la innovació i la inversió.

- Assegurar l’eficient assignació i gestió dels recursos que el Govern controla o influencia, tal que espectre, torres o drets de pas.

- Reformar els mecanismes del servei universal per suportar el desplegament de xarxes de banda ampla en zones d’elevat cost de desplegament i per sectors de la població amb baixos ingressos.

- Reformar lleis, polítiques, normes i incentius per maximitzar els beneficis de la banda ampla a l’educació pública, la salut pública i l’administració pública.

El Pla detalla un conjunt de recomanacions relatives a diferents àmbits.

Part I

Relatives a Competència i Innovació, 20 recomanacions

Relatives a l’Espectre, 17 recomanacions i 5 concrecions per a la recomanació 5.8 d’alliberar 500 MHz d’espectre.

Relatives a Infraestructures, 10 recomanacions

Relatives a R + D, 7 recomanacions

Part II

Relatives a Disponibilitat, 22 recomanacions

Relatives a Adopció i Utilització, 14 recomanacions

Part III,

Relatives a Salut Pública, 11 recomanacions

Relatives a Educació, 24 recomanacions

Relatives a Energia i Medi Ambient, 12 recomanacions

Relatives a Oportunitats econòmiques per PiME, 10 recomanacions

Relatives a Administració Pública, 21 recomanacions

Relatives a Compromís civil ciutadà, 14 recomanacions

Relatives a Seguretat Pública i emergències, 17 recomanacions

I finalment, 3 recomanacions relatives a la pròpia implantació i seguiment del Pla

Aproximadament la meitat de les recomanacions estan dirigides a la pròpia FCC (alliberar espectre, anàlisis de mercat, transparència,...), i l’altre meitat a les institucions de Govern, federals, estatals i locals, demanant també l’ implicació del sector privat i de les organitzacions no governamentals.

La gran majoria de les recomanacions no requereixen finançament governamental, sinó que procuren millores en l’eficiència, la simplificació dels processos i encoratjar les iniciatives privades.

El Pla no està enfocat a la inversió pública en infraestructura, sinó a facilitar la inversió dels agents privats.

Els principals elements del cost del Pla són:

- La xarxa wireless de seguretat pública

- Els desplegaments en àrees deficientment servides

- Els esforços d’adopció per superar el gap digital

Els mecanismes financers per utilitzar són principalment:

- El nou Fons “Connect America Fund”, actualització de l’existent “Universal Service Fund”,

- Un nou Fons “Mobility Fund”, per desplegar 3G en zones determinades.

El principal element d’ingrés econòmic del Pla és l’alliberament de 500 MHz d’espectre, dels quals 300 MHz en les bandes entre 225 i 3700 MHz, per ús comercial en mobilitat en els propers 5 anys, distribuïts en principi així:

- 20 MHZ a la banda WCS( Wireless Commnications Services) , als 2.3 GHz,

- 10 MHz al bloc D de la banda dels 700 MHz

- 60 MHz a les bandesAWS-2 i AWS-3 (Advanced Wireless Services), als 2 GHz.

- 90 MHz a les bandes L, S i Big Leo de MSS (Mobile Satellite Spectrum), als 1.6 GHz, 2 GHz i 2.4 GHz.

- 120 MHz a la banda alta d’UHF de broadcast de TV, als 700 MHz

Donada la previsió d’alliberar 500 MHz d’espectre, el que significa uns ingressos importants, la FCC preveu que el “compte de resultats” del Pla pot ser neutre o, fins i tot, positiu.

Valoració

El Pla identifica la banda ampla com el repte necessari per al desenvolupament econòmic i social en el segle XXI.

Les directrius del Pla són:

- Facilitar i simplificar els processos legals i de drets de pas.

- Demanda pública avançada en sectors clau com salut i educació.

- Estimular la inversió amb una xarxa específica per seguretat nacional

- Evitar el gap digital, tant territorial com social.

La clau de volta del Pla és l’alliberament d’espectre, amb el doble objectiu de procurar més serveis i obtenir ingressos econòmics, el que fa que el Pla pugui, hipotèticament, tenir resultat econòmic positiu.

A diferència dels plans europeus, que estan més enfocats a l’estímul de la demanda privada, i dels plans asiàtics que estàn enfocats a la construcció d’infraestructures, però els governs són més “dirigistes” amb les empreses, el pla americà està enfocat a posar l’entorn necessari per estimular la inversió privada.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +