Publicacions d'Amics del País

Catalunya requereix actuacions quant a l´economia del coneixement

Document per contextualitzar el debat que tingueren els associats del Cercle per el Coneixement i al Barcelona Breakfast amb les caps de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006

Catalunya, pel seu nivell de PIB per càpita, pertany als països en els que l’economia del coneixement ha de tenir més pes específic per aconseguir ser un país dels més competitius.

Els principals pilars que sustenten aquest tipus d’economia són la innovació, entesa de forma integral, i una gestió empresarial eficaç, l’educació superior, un mercat eficient i una bona adequació tecnològica.

Si ens fixem en la recent publicació de l’Índex de Competitivitat Global del 2006 elaborada pel World Economic Forum, veiem que Espanya ocupa el lloc 28, relativament endarrerida respecte als països amb els que tenim vocació de competir.

Una anàlisi més acurada de les dades posa de manifest que es troba en el lloc 35 respecte a la innovació, en el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica.

És a dir, a més de tenir un índex de competitivitat baix està encara més endarrerida en tot els punts que tenen més pes en l’economia del coneixement, i si assoleix el lloc 28 és perquè la possibilitat de tenir una assistència sanitària bona i de disposar d’educació primària és alta i aquí Espanya se situa en el lloc 5.

El més preocupant és que els nous països de la Unió Europea i altres com les Repúbliques Bàltiques o estan millor o poc els hi manca. Això succeeix al mateix temps que s’està perdent competitivitat. Tot i créixer l’economia de forma sostinguda des de fa 10 anys, l’índex de competitivitat baixa de manera també contínua. La paradoxa s’explica per l’alt pes en l’economia del turisme i la construcció, que si bé han de continuar tenint importància, no poden seguir tenint el pes que tenen ara.

Aquestes són dades espanyoles i malgrat que Catalunya està millor que la mitjana de l’Estat, no podem estar satisfets. Al nostre parer, calen mesures en àmbits concrets, la majoria de les quals, malauradament, no podran donar fruits més que a mitjà i llarg termini. Amb tot cal començar ja.

Entenem que en tots els temes, menys en educació superior i eficiència de mercat, Catalunya té un grau de competències que li dóna l’Estatut suficients. En educació superior, si bé no les té totes si que pot fer accions d’efecte contundent, mentre en eficiència de mercat les competències són bàsicament estatals.

En la línia de ser propositius volem suggerir algunes línies de treball, (que posem a debat) que ens semblen importants per assolir un millor posicionament de Catalunya en l’economia del coneixement. Sense voler fer un compendi exhaustiu, assenyalarem algunes intervencions que ens semblen importants i prioritàries:

1) La captació de talent. Catalunya necessita una política sistemàtica de captació de talent, sense el qual el nostre lideratge internacional serà anecdòtic. Captar talent vol dir prioritzar l’atracció dels millors per tal de superar inèrcies endogàmiques que ens confonen quantitat i qualitat sense resultats significatius.

2) Crear estructures favorables a la innovació. Les empreses a Espanya en general innoven poc i Catalunya, que és un país de pime, no és una excepció. Però la innovació resulta avui fonamental per a ser presents al mapa econòmic del món amb opcions de despuntar, una innovació integral en producte, en organització, en procés.

3) Innovar no sols es tecnologia: L’empresa catalana ha d’innovar per assolir una visió competitiva, això vol dir fer-ho íntegrament: en producte, en procés, en organització, convidant a la vegada l’avens científic, els útils tecnològics i el disseny. Cal ultrapassà el model d’innovació tecnològica al igual que ho fan als països capdavanters en l’economia del coneixement.

4) Fomentar la consolidació de projectes de gran dimensió. Tenim pocs projectes empresarials grans com a país. Cal ajudar a que es consolidin nous grans projectes de l’economia del coneixement, sense oblidar la responsabilitat empresarial, però usant millor la demanda

pública per a impulsar projectes sòlids.

5) Captar per a Catalunya centres de decisió. Catalunya no té seus significatives d’empreses de l’economia del coneixement, si exceptuem el mon financer liderat per La Caixa, i els casos de la HP de Sant Cugat i T-Systems en TIC, i Mango em l’àmbit de la industria tèxtil i confecció. Cal concretar la captació d’empreses i la potenciació dels projectes innovadors de las existents. I ajudar-les a que importin talent.

6) Potenciar la conversió de ciència en PIB. La societat del coneixement no consisteix en tenir un gran repositori de coneixement a la Universitat i als centres de recerca amb un baix nivell de connexió amb el sistema productiu, és tot al contrari. Cal ser més exigents en els resultats de la recerca de la universitat, que no poden quedar només en “papers” i sexennis. Cal ajudar a la Universitat essent molt més exigent amb els seus resultats, no fer-ho és una mostra impròpia d’indiferència.

Aquestes son algunes de les accions que el Cercle per el Coneixement Barcelona Breakfast estima requerides, les prioritats cal posar-les com pais i la iniciativa en bona part del mercat, pero cal que el nou governs crei un ‘ecosistema’ on el desenvoluament de la societat del coneixement sigui possible. En aquest context, lon és vol centrar el debat amb els candidtas és, debatim quant a les mesures que s'aplicarient, per afrontar aquest reptes.

Comisio interàmbits

Octubre de 2006

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +