Publicacions d'Amics del Pa�s

Catalunya i l'economia del coneixement

SEBAP , Xavier Marcet, Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 09/10/2006
26515 lectures

10 propostes per avançar en l'àmbit de les TIC.

Document conjunt de les dues organitzacions que proposa una línea de treball, en format de decàleg, en el que es recullen les idees i propostes que planteja el CxC i el BB per tal de que Catalunya assoleixi un millor posicionament en l'economia del Coneixement. Una crida a la societat catalana, i en especial, als seus dirigents, a que assumeixin les responsabilitats que els hi pertoquen.

Les persones que integrem el Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast estem convençuts que el futur de Catalunya passa per potenciar l’economia del coneixement, essent capaços de millorar la nostra capacitat d’innovació, de rendibilitzar millor el nostre sistema de coneixement i d’impulsar polítiques públiques que estimulin un ús estratègic i competitiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Hi ha molts diagnòstics fets sobre el discret posicionament de Catalunya en l’ús de les TIC o sobre la seva escassa orientació a sectors emergents. Els deu anys transcorreguts des de la irrupció de les webs han coincidit amb una sostinguda inèrcia de l’economia catalana a perdre competitivitat i malgrat que la situació no sigui catastròfica, podem resumir-la en un ambigu, estem bé, però no anem bé. Moltes coses són relatives i Catalunya trobarà respostes més o menys edulcorades en funció d’amb qui es vulgui comparar en el món, però l’aspiració col•lectiva al lideratge en la societat del coneixement no s’ha assolit ni sembla fàcil d’encaminar. En tot cas, el futur no el resoldrem només diagnosticant-nos fins a l’infinit, sinó impulsant algunes iniciatives amb decisió i tenint una agenda de prioritats clara. En aquest moment d’eleccions per formar un nou Govern a Generalitat de Catalunya, no ens entretindrem a analitzar el que varem fer i deixar de fer fins ara el govern en general i els Departament de Treball i Indústria i l’antic DURSI en aquest impuls de l’economia del coneixement, però si creiem que hem de demanar al nou President i al seu govern que impregnin de major sinèrgia les seves polítiques en aquest camp i, més que passar-se la pilota, col•laborin i endeguin projectes sòlids per al desenvolupament i aportin la seva part de lideratge. En la línia de ser propositius que ha caracteritzat les nostres dos organitzacions, i no perdre’ns en disquisicions, volem suggerir algunes línies de treball que ens semblen importants per assolir un millor posicionament de Catalunya en l’economia del coneixement. Sense voler fer un compendi exhaustiu, assenyalarem algunes intervencions que ens semblen importants i prioritàries i que presentem en format de decàleg:

1) La captació de talent. Catalunya necessita una política sistemàtica de captació de talent, sense el qual el nostre lideratge internacional serà anecdòtic. Captar talent vol dir prioritzar l’atracció dels millors per tal de superar inèrcies endogàmiques que ens confonen quantitat i qualitat sense resultats significatius. A Catalunya encara hi ha massa campus sense prestigi acadèmic que aspiren a créixer més en totxos i noves titulacions que en talent. Cal aprofitar les condicions naturals del país per atraure intel•ligència en el seu moment de treball fructífer i no en el moment de la jubilació. La Fundació Catalana per a la Recerca necessita més recursos per poder realitzar aquesta política des de l’àmbit públic i, les empreses, estímuls fiscals i sobretot més compromís amb la innovació.

2) Impulsar projectes emblemàtics i prioritzar-los. Catalunya necessita més projectes emblemàtics en l’àmbit de les TIC. Fins ara en tenim ben pocs a nivell públic i cal potenciar-los (el 22@, la UOC, el Barcelona Supercomputador a la UPC , Infonomia, la web bcn.es .... i poca cosa més). A nivell privat, la nòmina és encara més escassa. El món ha de mirar a Catalunya en l’àmbit TIC i des de les institucions cal prioritzar i dimensionar projectes emblemàtics.

3) Potenciar projectes centrats en la demanda de continguts, en l’àmbit de les indústries basades en els drets d’autor. Catalunya necessita disposar de més indústria de continguts que puguin competir globalment, el nostre clúster editorial ha de recuperar projecció, el nostre clúster audiovisual hauria de créixer molt i en general el món dels continguts a Internet necessita de més projectes de referència. Tenim més capacitat d’R+D+i (Centre Innovació Barcelona Mèdia nascut a la UPF) que no pas musculatura empresarial. En l’àmbit de continguts sense drets d’autor, la Administració pot impulsar també projectes de georeferenciació i de digitalització de patrimoni cultural.

4) Crear estructures favorables a la innovació. Les empreses a Espanya en general innoven poc i Catalunya, que és un país de pime, no és una excepció. Però la innovació resulta avui fonamental per a ser presents al mapa econòmic del món amb opcions de despuntar. Cal potenciar experiències com les del programa Innova a la UPC (estimulant el naixement d’spin-off i ajudant les noves empreses a créixer). Aquests tipus de programes haurien de generalitzar-se i fer-ne un seguiment seriós dels seus resultats.

5) Innovar no sols es tecnologia: L’empresa catalana ha d’innovar per assolir una visió competitiva, això vol dir fer-ho íntegrament: en producte, en procés, en organització, convidant a la vegada l’avens científic, els útils tecnològics i el disseny. Cal ultrapassà el model d’innovació tecnològica al igual que ho fan als països capdavanters en l’economia del coneixement.

6) Fomentar la consolidació de projectes de gran dimensió. Tenim pocs projectes empresarials grans com a país, i en el sector de les TIC cap amb referència a Catalunya, i a sobre, la política d’implicació de les grans empreses ha estat espectacularment confusa i mancada de sentit estratègic. Cal ajudar a que es consolidin nous grans projectes de l’economia del coneixement, sense oblidar la responsabilitat empresarial, però usant millor la demanda pública per a impulsar projectes sòlids. Amb projectes petits, i la mitificació permanent de les pime, no ens en sortirem, patim de raquitisme empresarial.

7) Captar per a Catalunya centres de decisió. Catalunya no té seus significatives d’empreses de l’economia del coneixement, si exceptuem el mon financer liderat per La Caixa, i els casos de la HP de Sant Cugat i T-Systems en TIC, i Mango em l’àmbit de la industria tèxtil i confecció. Perdem per golejada davant la Comunitat de Madrid. Cal concretar la captació d’empreses i la potenciació dels projectes innovadors de las existents. I ajudar-les a que importin talent.

8) Potenciar la conversió de ciència en PIB. La societat del coneixement no consisteix en tenir un gran repositori de coneixement a la Universitat i als centres de recerca amb un baix nivell de connexió amb el sistema productiu, és tot al contrari. Cal ser més exigents en els resultats de la recerca de la universitat, que no poden quedar només en “papers” i sexennis. Cal ajudar a la Universitat essent molt més exigent amb els seus resultats, no fer-ho és una mostra impròpia d’indiferència. En aquest esforç d’impulsar més la transferència de coneixement, ni molt menys tot el camí, l’ha de recórrer la universitat, el paper de l’empresa és fonamental, però la situació actual és insostenible en termes de competitivitat.

9) Pime. Proposem canviar completament la política respecte de les TIC i la innovació. Actuar amb menys paternalisme i amb més efectivitat per tal d’estimular un ús més intensiu de les TIC a les pime per assolir més competitivitat. Els programes que hi ha són feixucs i els seus resultats són massa superficials. Cal establir nous camins de col•laboració entre el sector públic i privat en aquest camp, més directes, menys burocràtics, anar al gra, ajudar al qui realment té un projecte i no perdre el temps amb qui només vol comprar ordinadors més barats. L’etapa de l’evangelització de les TIC ja hauria de ser història.

10) Desenvolupar l’economia del Coneixement, impulsar el canvi de model de desenvolupament econòmic, conseqüentment establir polítiques encaminades a evitar que preservar l’obsolet no condicioni el sorgir el nou. Caldria establir polítiques per possibilitar aquesta dualitat evitant l’accent en el dia a dia. Fins ara, hem tingut la impressió que una agenda com aquesta no estava, al menys a la pràctica, entre les prioritats del govern. Sovint ens trobem que en els programes de govern s’hi posa algun detall de TIC i així la correcció política està coberta, i no és això, es tracta d’estratègia i de no conduir el país només per inèrcia i mirant massa pel retrovisor.

És l’hora de l’acció, perquè el món no s’entretindrà a esperar-nos en les nostres disquisicions eternes, preguem als qui siguin cridats per assumir les responsabilitats de govern que no encarreguin més plans que afegeixin un matís a l’enèsim diagnòstic, anem tard, cal decisió. I ni que sigui en una marc de mirades efímeres, ens cal lideratge. No vivim en un món només local.

Antoni Garrell, President del cercle pel Coneixement

Xavier Marcet, President del Barcelona Breakfast