Publicacions d'Amics del Pa�s

Aix� no es fa!

Xavier Castillo Ferrer
Articles
Data: 06/07/2009
12242 lectures

Fa poc vaig tenir una conversa molt interessant amb una amiga, metgessa i professora d��tica per a professionals de la salut, en la que em va explicar quins eren els fonaments de l��tica. De sobte, va fer un comentari molt contundent. �Mira�, em va dir, �hi ha actes, decisions, comportaments, que quan els veus o te�ls expliquen penses, home, aix� no es fa!, aix� no s�ha de fer!�. �s a dir, aquestes decisions, actes i comportaments que ens fan exclamar �aix� no es fa�, encara que poden ser perfectament legals i morals, s�n resultat d�un comportament que no �s �tic.

Ja fa uns mesos que, sentint o llegint algunes de les mesures que ens proposen per sortir de l�actual crisi econ�mica de vegades exclamo espont�niament: �Aix� no es fa!�.

Ja fa uns mesos que, sentint o llegint algunes de les mesures que ens proposen per sortir de l�actual crisi econ�mica de vegades exclamo espont�niament: �Aix� no es fa!�. Per� reconec que �s una reacci� emocional. En el millor dels casos, es basa en la intu�ci�. Per aix� he volgut reflexionar, raonar, i posar per escrit per qu� determinades coses relacionades amb el tractament de l�actual crisi econ�mica crec que no s�han de fer ja que s�n conseq��ncia d�algun comportament no �tic.

Comencem pel principi. A Espanya, els anys que van del 1996 al 2008 han sigut, des del punt de vista de creixement econ�mic, de generaci� de llocs de treball i d�augment de la renda disponible pels seus habitants, espectaculars. La Figura 1 mostra el creixement de la poblaci� activa (suma de la poblaci� ocupada m�s la que cerca feina) i el creixement de persones ocupades (amb feina) en aquest per�ode de temps.

El nombre de persones en edat de treballar i en condicions de fer-ho a Espanya ha passat de 16,4 milions el primer trimestre del 1996 a 23,1 milions el primer trimestre del 2009 (la petita caiguda al final de l�any 2000 �s deguda a un canvi de metodologia de l�INE en el c�lcul d�aquesta magnitud). Aquest creixement en el nombre de persones disposades a treballar ha anat acompanyat, fins fa poc, per un creixement del n�mero de persones amb feina. El nombre de persones ocupades era de 12,6 milions el primer trimestre de 1996 i ha tingut un valor m�xim de 20,5 milions el tercer trimestre de 2007. El creixement d�ocupaci� tamb� ha fet cr�ixer la renda disponible de las fam�lies i ens ha portat a pr�cticament la mitjana de la renda europea per c�pita. L�any 2007, els pol�tics explicaven orgullosos com la Seguretat Social registrava un super�vit de 14.104 milions d�euros, en gran part gr�cies a l�increment de la poblaci� ocupada fins aquell moment.

Malauradament, aquest per�ode de creixement ha acabat malament per una ra�: es fonamentava en un creixement continuat de l�endeutament de les fam�lies i de les empreses. I aquest endeutament, independentment del que ha passat a la resta del m�n durant el 2008, no podia cr�ixer indefinidament. El creixement de l�ocupaci� i de l�activitat econ�mica descrit anteriorment estava alimentat per la facilitat d�obtenir cr�dit de les caixes i bancs que operen a Espanya. I per satisfer aquesta demanda de cr�dit, les caixes i bancs Espanyols han estat manllevant diners arreu del m�n. La Figura 2 mostra com ha evolucionat la posici� neta d�Espanya des de l�any 1996. �s la difer�ncia entre el que la resta de pa�sos del m�n li deu a Espanya i el que Espanya deu a la resta del m�n.

La posici� neta internacional d�Espanya ha passat de-99.089 milions d�euros a l�acabar el primer trimestre de 1996 fins a -876.096 milions d�euros a l�acabar el quart trimestre de 2008. Ha augmentat l�ocupaci�, s�, per� hem passat d�un deute net a l�exterior de 6.042� per cada persona activa el primer trimestre de l�any 1996 a un deute de 37.926� el quart trimestre de l�any 2008.

Est� clar doncs que, independentment de les hipoteques subprime als EEUU, dels actius t�xics als balan�os dels bancs americans, dels abusos comesos per bancs d�inversi�, dels NINJA, etc., la situaci� a Espanya havia d�acabar com ha acabat: la resta del m�n ha parat d� incrementar el cr�dit a les caixes i bancs Espanyols i, autom�ticament, l�economia ha tornat al nivell d�activitat que li correspon, quan no hi ha diner f�cil que estimuli bombolles especulatives. Per� ha tornat al nivell d�activitat actual en una situaci� d�endeutament extrem. A Espanya tenim actualment el que els economistes anomenen una recessi� de balan�, amb un n�mero elevat de fam�lies i empreses pels que els seus passius s�n superiors als actius: deuen m�s del que tenen.

L�efecte m�s dram�tic d�aquesta sotragada �s l�augment de l�atur. La Figura3 mostra l�evoluci� de l�atur i l�evoluci� de la Poblaci� Activa Estrangera, �s a dir, els estrangers amb feina o disposats a treballar a Espanya. Sorpr�n, que entre els anys 2001 i 2005 s�incorporessin al mercat laboral Espanyol (treballant o buscant feina) un mili� i mig d�estrangers, quan l�atur no baixava de 2 milions de persones. Per� sorpr�n encara m�s, que al final d�aquest cicle expansiu, a l�acabar el primer trimestre del 2009, tenim m�s persones aturades que tots els estrangers actius que han arribat a Espanya els �ltims 13 anys. �s a dir, es demostra que l�economia Espanyola no pot donar feina a tanta gent. Nom�s que ara, estem molt m�s endeutats que fa 13 anys.

Imaginem una fam�lia, pares i dos fills, vivint en la mateixa llar. Llar que van comprar fa uns anys, i per la que estan pagant un pr�stec hipotecari. Tenen m�s d�un cotxe, per� ja amb uns quants anys. Fins fa poc, treballaven els quatre, per� fa poc un d�ells s�ha quedat sense feina. La taxa d�atur d�aquesta fam�lia �s un 25%, no gaire lluny de la taxa d�atur Espanyola al Mar� de 2009, que era un 17%. Qu� creieu que far� aquesta fam�lia? Acollir-se als ajuts que s�han anunciat fa poc i canviar un cotxe? Canviar de vivenda? El que aquestes fam�lies estan fent �s pagar els rebuts de la hipoteca i, si poden, estalviar alguna cosa per si alg� m�s es queda sense feina. I tot aix� vol dir reduir les despeses, reduir el consum. I aix� �s precisament el que s�ha de fer per superar una recessi� de balan�: estalviar i reduir l�endeutament.

Per aix�, quan sento o llegeixo una noticia explicant els ajuts per canviar de cotxe, em surt: Aix� no es fa! O quan m�expliquen les facilitats que algunes comunitats aut�nomes donen per comprar vivendes, em torna a sortir: Aix� no es fa! I no diguem quan sento els sindicats demanant que les fam�lies augmentin les seves despeses, em torna a sortir: Aix� no s�ha de fer!. Afortunadament, les fam�lies estan demostrant ser molt m�s sensates i s�vies que els seus l�ders pol�tics i sindicals. Fan el que s�ha de fer en les circumst�ncies actuals: reduir el seu endeutament i, si �s possible, estalviar.