Publicacions d'Amics del País

7 propostes d’actuacions estructurals per a l’impuls de l’economia catalana

Punt de partida

Entre les diverses manifestacions de la incertesa econòmica mundial, la crisi de confiança en l'euro i la crisi de confiança en l'economia espanyola ens han afectat especialment.

Punt de partida

Entre les diverses manifestacions de la incertesa econòmica mundial, la crisi de confiança en l'euro i la crisi de confiança en l'economia espanyola ens han afectat especialment.

El valor del dèficit públic al 2009 d’Espanya ha estat inferior al de UK i dels USA, i el valor acumulat al 2009 del deute públic a Espanya és inferior als d’ Irlanda, Portugal, França o Itàlia, i també als de UK i USA, però s’ha manifestat una crisi de confiança en l'economia espanyola per l’alt atur espanyol i per la percepció que Espanya està en pitjors condicions per sortir de la crisi econòmica, ja que hi ha reformes estructurals pendents

Diverses institucions, IESE, document dels 100 ..., han presentat propostes d’actuacions que hem d’abordar sense dilació per la sortida de la crisi econòmica a Catalunya. Comparteixo, i crec que els socis del cxc-bb compartim, diagnòstic i moltes d’aquestes propostes

Antecedents. El model de creixement

Des de mitjans dels anys 90 fins al 2007, Espanya i Catalunya han crescut significativament per sobre de la Unió Europea. Aquest període d'extraordinari creixement de l'economia espanyola, basat en la demanda interna i en el sector de la construcció i immobiliari, amb ajuda del turisme i tipus d'interès baixos, s'ha esgotat arran de la crisi financera internacional i l'esclat de la bombolla immobiliària espanyola.

L’increment de l’oferta de mà d’obra de baixa qualitat ha provocat un flux migratori de baixa qualificació que s’ha pogut absorbir en els sectors construcció i serveis, el que ha suposat moderació en els salaris i estancament de la productivitat, Flux migratori que ara s’ha estancat i fins i tot disminueix.

La manca d’inversió productiva degut a la facilitat de la inversió especulativa en el sector immobiliari ha produït un estancament de la competitivitat.

I el crèdit abundant i barato, tant per les empreses com per als particulars, ha generat una despesa molt per sobre de les possibilitats del país, acumulant un dèficit exterior de grans proporcions.

L'entrada a l'euro no ha servit tant perquè s'invertís en factors que farien a l'economia espanyola competitiva a llarg termini (com capital tecnològic i educació), sinó per alimentar la bombolla immobiliària. La sortida usual d'una devaluació que tornaria la competitivitat perduda als productes espanyols no està entre les opcions aplicables.

La dimensió cultural

A més, aquesta expansió econòmica va alimentar la idea del diner fàcil i del creixement sense esforç, en tots els nivells de la societat, des de l'escola, a l'empresariat i a la política.

L'extensió de l'estat del benestar ha desenvolupat la percepció que l'Estat ho soluciona tot, i ha desenvolupat també una cultura de la subvenció a persones, a productes, a activitats i sectors, i ara s'espera que l'Estat solucioni la crisi i protegeixi completament els ciutadans. Això ja no passarà

La sortida de la crisi requerirà més treball i esforç personals. Per recuperar productivitat, a més d'un canvi de model productiu, es necessita un veritable canvi cultural que posi per davant el valor de l'esforç. I per impulsar un canvi cultural cal un govern amb forta autoritat moral, que lideri i doni exemple, i una oposició responsable, que cooperi.

La necessitat de reformes estructurals

L'economia espanyola, i la catalana, necessiten fer reformes estructurals per tal que puguin aprofitar la recuperació internacional quan aquesta es produeixi, així com també per posar en un camí sostenible la despesa pública i l'estat del benestar.

La crisi, en tant que oportunitat, ha de servir com a catalitzador per a les reformes, amb les que poder tornar a créixer per convergir amb els països centrals d’ Europa, mitjançant un nou model productiu basat en l'eficiència i l'eficàcia

Alguna d'aquestes reformes estan en marxa, com la reforma laboral a Espanya i la Llei d’Educació a Catalunya. Altres estan encara pendents i s'han d'iniciar ordenadament i sense demora, tot i que requereixen d'un període de maduració per completar -se.

Totes aquestes actuacions requereixen un esforç combinat en canvi cultural, en canvis procedimentals i en millor utilització de tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) com a element clau de millora de la productivitat,

Actuacions

1.- Impulsar un ambiciós paquet de mesures per augmentar la productivitat de manera sostenible, sobre la base de simplificar el marc legislatiu, facilitar la creació d'empreses i la internacionalització de les empreses. Simplificar l'organigrama de l'administració de fons de R + D i atorgar les ajudes en base a projectes competitius, amb control de resultats ex post.

2.- Transformar el mercat de treball i acabar amb la dualitat injusta i ineficient entre contractes indefinits i temporals. Avançar cap a un contracte únic permanent i impulsar el treball a temps parcial i el treball flexible en temps i en ubicació.

Aplicar el concepte de “flexeguretat” iniciat als països escandinaus i que es va estenent per la UE.

Reformar la percepció del subsidi d'atur perquè s'incentivi la recerca de feina i la mobilitat entre empreses i geogràfica. Reformar la negociació col•lectiva que s'ha convertit en un obstacle a la millora de la productivitat. Abordar el problema de l'absentisme laboral.

3.- Reformar l'organització burocràtica del sistema científic - tècnic i de la Universitat, els seus mecanismes de govern i el seu finançament, de manera que es promogui la responsabilitat i l'excel•lència. Establir mecanismes eficients de relació amb l'empresa. Combatre la mentalitat burocràcia de molts dels seus membres, mitjançant l’adopció de polítiques d'incentiu, positiu i negatiu.

4.- Continuar avançant en la reforma del sistema educatiu amb els valors d'exigència, iniciativa, transparència de resultats, autonomia i competència entre centres. I utilització decidida de les TIC i impuls decisiu en l'aprenentatge de l'anglès. La llei d’educació catalana i el programa Educat 1x1 van pel bon camí.

5.- Establir una política energètica coherent a llarg termini, definir el model energètic espanyol en base a objectius de sostenibilitat mediambiental, d'acord amb l'estratègia Europa 2020, considerar el cost del cicle econòmic complet, des de la instal•lació al desmantellament i custòdia de residus, i revisar a la baixa la política de subvencions, incrementant les mesures d’estalvi energètic a on les TIC juguen un gran paper.

6.- Reformar la funció pública, fomentant la cultura de servei, d'esforç i de responsabilitat, facilitant el “partenariat “ públic i privat, introduint paràmetres d'eficiència i productivitat, aprofitant les possibilitats de les TIC per a prestar serveis remots al ciutadà, i dotant de capacitat a les administracions per valorar els resultats del servei i el rendiment de les persones, i establir procediments de sanció efectius.

7.- Impulsar l’ús de les TIC

La utilització de tecnologies de la informació i la comunicació contribueix de manera substantiva a la millora de la productivitat de les empreses i de les administracions . El grau d’adopció de les TIC a Catalunya està per sobre la mitjana espanyola, però per sota de la mitjana de la UE-27, amb nivells de disponibilitat acceptables i nivells d’utilització insuficients.

Incidir especialment en la promoció de l’ús d’eines de gestió empresarial, eines de productivitat personal i en el comerç electrònic, tant en entorns fixes com mòbils, tot garantint la capil•laritat i capacitat de les xarxes i la seguretat de les transaccions.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +