Publicacions d'Amics del País

100 milions de nous llocs de treball

Reflexionant sobre l’escenari econòmic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, dèficit del 5,8%, i tassa d’atur aproximant-se al 15,9%, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l’agencia europea “Center for Development of Vocational Training”, el qual situant-se en l’horitzó 2020, explicava que estaran disponibles 100 nous milions de llocs de treballs qualificats a la Unió Europea.

Publicat a 'el pais' edició del 23 de gener de 2009, Clic aquí.

Reflexionant sobre l’escenari econòmic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana, radicalment diferent al que dibuixen els pressupostos aprovats recentment: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, dèficit del 5,8%, superant en 2,8 punts el permès per la Comissió Europea, i tassa d’atur aproximant-se al 15,9%, una xifra que en segons diversos estudis pot superar-se arribant al 4 milions d’aturats si no s’adopten de forma urgent les reformes estructurals requerides per garantir el manteniment de l’ocupació i recolzar les activitats de les empreses exportadores en especial las industrials, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l’agencia europea “Center for Development of Vocational Training”, el qual situant-se en l’horitzó 2020, explicava que el 31% dels llocs de treball requeriran de persones altament formades, 6 punts percentual més que en l’actualitat; aquest increment dels llocs de treball intensius en formació anirà acompanyat de la disminució en 8 punts, del 26 al 18%, d’aquells amb baixes exigències de formació. Una variació de l’estructura del mercat laboral que representa que en els propers anys estaran disponibles 100 milions de llocs de treballs qualificats a la Unió Europea, dels quals 19,6 milions de llocs de treball seran de nova creació i 80,4 milions vindran per la finalització de l’activitat laboral aquest nombre de treballadors.

El creixement del nombre de llocs qualificats, independentment de la crisis econòmica que ens afecta, és una noticia que sols pot sorprendre, o esser menyspreada, per aquells que són nostàlgics del proteccionisme, l’aïllament i la confrontació entre països. Per la resta, és la reafirmació que el futur pasa per l’ús intensiu del progrés científic, tecnològic i del disseny en el si d’escenaris oberts i d’intercanvi lliure del coneixement. La xifra és sols una constatació de les potencialitats existents si sabem aprofitar les oportunitats.

Es poc dubtar de la precisió dels models matemàtics emprats pels autors de l’informe, especialment en un moment en que el mon es mou en la permanent incertesa quant a tendències i canvis arrelats en els nous paradigmes associats a la globalització, en el si de la liberalització comercial i del coneixement, en les potencialitats de la comunicació en temps real, i amb el creixement de conductes mimètiques sense diferenciació de races, cultures o ubicació geogràfica. Però essent legítim dubtar de la idoneïtat en l’elecció de les variables i les equacions matemàtiques emprades, al igual que de la seva infal•libilitat al no reflectir la complexitat del nou sistema mundial en construcció; ningú pot negar que el model econòmic al que ens endinsem es recolza tant en la transmissió rapida d’informació, trencant el binomi espai temps, com en usar el coneixement per elaborar productes i serveis cada cop més complexos tot buscant la productivitat i la competitivitat fonamenta en l’eficiència i la eficàcia, i la no malversació de recursos que dificulta el present e hipoteca el futur.

No es té que menysvalorar el potencial dels cent milions de llocs de treball a crear en la Unió europea, un espai sense fronteres on la ubicació dels processos productius s’efectua amb criteris de productivitat i competitivitat, en marcs legals atractius per la captació i retenció d’iniciatives empresarials, i amb gent formada en els coneixements i actituds requerides al nous model.

Que el nostre país sigui el destinatari d’aquest llocs de treball qualificats, i permeti reduir l’atur i retribuir l’activitat professional amb salaris escaients, depèn de tots nosaltres, però fonamentalment de que les administracions ajustin les reglamentacions laborals i fiscals a les noves exigències que faciliten la creació i el manteniment dels llocs de treball a les empreses, i de la disponibilitat de recursos financers i de capital risc; i també de disposar de politiques formatives enfocades tant a l’ensenyament superior i professional, com a la formació ocupacional, el repte cabdal és canviar el nivell de formació de la gent per garantir la seva ocupabiilidad, el que comporta aprofitar els períodes d’atur per formar-se, podríem dir que el subsidi d’atur és per estudiar i potenciar l’ocupabilitat.

Formació dels treballadors; sistemes eductius potents i eficients; marcs laborals àgils; politiques fiscals modernes, processos respectuosos amb el medi ambient i als requeriments globals; disponibilitat de recursos financers ajustats a les exigències de la operativitat, al R+D+i i la internacionalització de les iniciatives empresarials; i apostes decidides per aplicar els resultats de la recerca al procés productiu, són desafiaments que no podem ignorar ja que d’ells depèn generar ocupació i sortir preparats per gaudir del període de prosperitat que ens espera quant la crisis s’esvaeixi.

Antoni Garrell i Guiu

Barcelona 18 de gener de 2009.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +